Front occidental (Primera Guerra Mundial): diferència entre les revisions

A Alemanya ja li anava bé la situació d'estancament i mantenir-se a la defensiva, ja que eren els francesos els que tenien part del seu territori ocupat i els que havien de passar a l'ofensiva si volien guanyar la guerra. Així i tot, els alemanys planejaren una nova ofensiva a la ciutat belga d'[[Ieper]], que els britànics havien capturat el novembre de 1914, durant la [[primera batalla d'Ieper]]. En aquesta ofensiva provarien una nova arma: després de dos dies de bombardeig d'artilleria, el 22 d'abril, els alemanys bombardejaren les línies britàniques amb 170 tones de [[clor|gas de clor]]; que s'escampà per les trinxeres. El núvol groc verdós asfixià els defensors i les tropes de la reraguarda fugiren preses del pànic. D'aquesta manera es creà un forat de 6 km sense defensa en les línies britàniques. Tanmateix, els alemanys no esperaven un èxit tan gran i no disposaven de prou reserves per aprofitar l'obertura que s'havia creat, un altre dels problemes habituals durant la guerra. Així, aviat arribaren tropes canadenques de refresc que pogueren contenir l'avenç alemany. Malgrat haver estat prohibides per la [[Convenció de l'Haia]] de 1899, aquesta batalla, la [[segona batalla d'Ieper]], marca l'inici de l'ús d'[[armes químiques]] que, en aquesta primer ús provocaren la mort de 5.000 homes en pocs minuts. L'atac amb clor es repetí dos dies després i provocà una retirada de 5 km de les línies francobritàniques, però els alemanys havien perdut l'oportunitat. Els èxits d'aquests atacs ja no es repetirien, ja que els aliats introduïren [[màscara antigàs|màscares antigàs]] i, al seu torn, també utilitzaren atacs amb gasos tòxics en algunes ofensives.

 

 

=== Ofensives aliades ===