Revisió del 20:23, 15 març 2013 modifica Pere prlpz (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Reversors 210.200 edits m Suprimida Categoria:Beats valencians; Afegida Categoria:Beats valencians contemporanis usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 18:18, 25 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: en -> a obrir Edició següent →
Línia 38: La seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família, entre els carrers cèntrics de València i la [[barraca]] d'[[estiueig]] a la platja de [[Natzaret (València)]]. Fent aquest camí descobrí la seua vocació: des de la tartana podia veure els rostres cansats de moltes joves que cada dia es desplaçaven des de les seues cases en la rodalia de la ciutat cap a les fàbriques de seda, tabac i ventalls; eren joves de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt durament per guanyar-se el pa i mantenir les seues famílies, exposant-se a grans perills en fer soles aquells camins solitaris. Va pensar ena obrir una casa per a aquestes joves, a fi d'ajudar-les a viure-hi amb dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i amor. Per això, va emprendre la fundació d'una [[congregació religiosa]] que s'hi dediqués. El cardenal Monescillo, però, no es va mostrar entusiasmat amb el projecte i no li donà suport. Després de molt insistir-hi, l'any 1884 donà el permís per obrir una casa per a les obreres, però sense que hi hagués una congregació. El [[25 de març]] de [[1884]] obrí les portes l''''Asil Protector d'Obreres''' al carrer de Viana de [[València]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. A aquest projecte van unir-se Teresa Ballester, la seua mestra, i dues amigues: Rita Sancho i Maria Gil. La fundació va anar consolidant-se fins que el cardenal Monescillo, abans de marxar a la seu primada de Toledo, autoritzà el projecte inicial. El nou arquebisbe de [[València]], cardenal Sancha, els va imposar l'hàbit el 10 de desembre de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Juanita i les seues companyes emetien els seus primers vots amb caràcter temporal. El 8 de setembre de [[1911]], Joana i 18 germanes més van emetre'n els definitius, i el mateix any van redactar-se les primeres constitucions de la congregació.

Joana Maria Condesa Lluch: diferència entre les revisions