Odalric: diferència entre les revisions

A Aquitània el [[856]] Pipi II tornava a ser reconegut pels nobles, i Lluís el Germànic tornava a conspirar. Així fou convidat per gran part de la noblesa del regne de França a envair el país i deposar a Carles. Però com que Lluís va tardar ena decidir-se, l'habilitat negociadora de Carles es va fer altra vegada palesa, i va solucionar almenys l'afer aquità aconseguint altra vegada el reconeixement de Carles l'Infant. Va ser per poc temps doncs el [[857]] la noblesa tornava amb Pipí II el qual va buscar l'aliança dels normands. Poc després el influent comte Bernat d'[[Alvèrnia]] i l'abat Alard de Saint Bertin reconeixien a Pipí II. Altres nobles feren el mateix i els grans de la [[Nèustria]], Hervé, Rorgon, Gosfrid i Robert el Fort comte d'[[Comtat d'Anjou|Anjou]] es van rebel·lar i es van aliar als aquitans i als bretons. No se segur que Odalric fes costat als revoltats, però el fet de què el seu germà en fos un dels impulsors ho fa creure. Així doncs cap al final del [[857]] o començament del [[858]] degué ser destituït. El [[21 de març]] del [[858]] comparegué davant Carles el Calb i li va jurar fidelitat, però el [[859]] apareix al bàndol de Lluís el Germànic que li va donar els comtats de Argengau i Linzgau. El nomenament d'[[Humfrid|Unifred]], com a successor, sembla estrany si n'era germanastre.