Perdicas II: diferència entre les revisions

Com que els atenencs no van combatre al seu germà Filip, ni al cap macedoni Derdes, revoltats, Perdicas es va girar contra [[Atenes]] i va esclatar la guerra oberta; el [[432 aC]] els atenencs van enviar una flota en suport de Filip i Derdes contra Perdicas, i aquest va donar suport a [[Potidea]] que s'havia sostret del jou atenenc; Perdicas va enviar ambaixadors a [[Esparta]] i [[Corint]] per demanar a aquestos estats de fer la guerra a Atenes i encara que durant un temps les negociacions no van portar a cap resultat, els atenencs tampoc van aconseguir gaire cosa: [[Therma]] fou ocupada però [[Pidna]], assetjada va resistir; finalment es va signar un tractat que tenia per objecte deixar a Atenes les mans lliures contra Potidea.

 

 

El [[429 aC]] el rei dels [[odrisis]] de [[Tràcia]], [[Sitalces de Tràcia|Sitalces]], va envair Macedònia amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes, amb l'objecte declarat d'establir al tron a [[Amintes III de Macedònia\Amintes]], fill de Filip i nebot de Perdicas. Aquest no va poder presentar resistència efectiva als odrisis i es va haver d'acontentar amb atacs aïllats amb la cavalleria lleugera i a tallar els seus subministraments. L'exèrcit odrisi, massa nombrós, va poder saquejar Macedònia sense oposició i ocupar les ciutats menors, però al no tenir la cooperació de la flota atenenca, i després d'estar un temps a Calcídia, va haver de retornar per manca de provisions. [[Seutes I|Seutes]], el nebot de Sitalces, que havia estat subornat per Perdicas, fou l'element principal en aquesta decisió del rei traci. Seutes va rebre la mà de Estratonice, germana de Perdicas, en recompensa.