Qàhtaba ibn Xabib: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: resistència -> resistència, ja que el |
m Corregit: en -> a enfrontar |
||
Línia 7:
El gener del [[748]] Abu Muslim va entrar a Merv i va expulsar al governador omeia [[Nasr ibn Sayyar]] que va fugir més a l'oest. Fou llavors quan va arribar Kahtaba i va agafar el comandament que fins aleshores tenia el seu fill Hasan. Organitzativament la campanya la dirigien [[Khalid ibn Barmak]] i Djahm ibn Atiyya. La campanya principal es va iniciar l'abril del [[748]], i l’exèrcit va anar cap a [[Sarakhs]] on va derrotar al kharigita Shayban que va ser derrotat i mort. Ocupada Sarakhs va avançar cap a l'oest per la ruta principal de Merv a [[Tus]], a [[Damghan]] i a [[Rayy]], amb una vigilància acurada dels seus flancs (l'esquerra quedava protegit pel desert, la dreta per les muntanyes, i les ciutats per les que passava tenien cèl·lules abbàssides des de feia temps). D'[[Abiward]] es va dirigir a Tus on va trobar l'exèrcit de Tamin ibn Nasr (fill del governador omeia Nasr ibn Sayyar) al que va derrotar i matar. Tus fou ocupada i va seguir cap a [[Nishapur]] on va entrar el [[3 de maig]] del [[748]]; mentre havia arribat un fort exèrcit omeia dirigit per Nubata ibn Hanzala al-Kitabi que va establir posicions a [[Gurgan]] i va amenaçar el flanc dret del general. Kahtaba va abandonar la ruta per protegir el flanc, dirigint-se al nord; va trobar a les forces de Nubata a les que va derrotar ([[1 d'agost]] del [[748]]); Nubata va morir i el seu exèrcit es va dispersar. Llavors Kahtaba va retornar a la via principal, i va ocupar [[Kumis]], (setembre del 748) i va arribar a [[Rayy]] on va entrar sense oposició.
Un gran exèrcit reunit pels omeies i dirigit per Amir ibn Dubara al-Murri es va reunir a [[Isfahan]]. Kahtaba va despatxar al seu fill Hasan amb un contingent contra [[Nihawand]], per cobrir el seu flanc dret, i amb la resta de l'exèrcit va atacar a al-Murri; la batalla es va lliurar a Djabalk el [[18 de març]] de [[749]], i va ser una victòria decisiva pels abbàssides. L'exèrcit omeia va quedar destruït en gran part i la resta es va dirigir a Nihawand, que era atacada per Hasan; la defensa fou assolida per Malik ibn Adham al-Bahili; a la ciutat hi havia un fort contingent de tropes formades en majoria per àrabs Ahl al-Sham, i hi van arribar les forces antiabbàssides del Khurasan; en lloc de ser un reforç foren una discòrdia, ja que els dos grups no van tardar
Yazid ibn Umar ibn Hubayra (o [[Yusuf ibn Umar]] ibn Hubayra) governador de l'Iraq, era la ultima defensa que restava i va sortir de la seva capital cap a [[Madain]], per evitar la caiguda d'aquesta ciutat; Kahtaba va arribar a [[Khanikin]] (juliol del [[749]]); mentre el califa [[Marwan II]] hava reunit un nou exèrcit que avançava des de el nord sota direcció de Uthman ibn Sufyan, en direcció a [[Shahrazur]]; Marwan volia defensar la [[Djazira]] perquè suposava que Kahtaba tenia com a objectiu final Djazira i [[Síria]] i no pas Iraq. Kahtaba va despatxar contra aquesta exèrcit un fort contingent dirigit per Abu l-Awn Abd al-Malik ibn Yazid al-Azdi que va derrotar a l'exèrcit omeia i va entrar a Shahrazur. Kahtaba pel seu costat en lloc de dirigir-se a Madain, l’accés a la qual estava tallat per Ibn Hubayra, va sortir de Khanikin, va abandonar la via principal i va rodejar a l'enemic per Daskara i Djalula, va travessar el Katul prop de Badjisra i va arribar a Awana on va creuar el [[Tigris]] per mitjà d'un pont de barques. Va avançar llavors cap [[al-Anbar]] que va ocupar i va creuar l'[[Eufrates]] a Dimimma.
| |||