Thomas Cromwell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: en -> a ostentar |
||
Línia 17:
A partir d'aquell moment Cromwell jugaria un paper molt important en la [[Anglicanisme|reforma anglicana]]. Les sessions parlamentàries del [[1529]] - [[1531]] havien dut [[Enric VIII]] a l'anul·lació del matrimoni amb [[Caterina d'Aragó]]; tanmateix la sessió de [[1532]] (la primera amb Thomas Cromwell com a Primer Ministre) va significar un gran canvi: les principals fonts d'ingressos del [[Papa]] van ser tallades i la legislació eclesiàstica va ser tranferida al rei. En les sessions dels anys següents vindria la llei fonamental de la reforma anglesa: ''"Act in Restraint of Appeals"'' (Llei de contenció de les peticions), que prohibia les peticions a [[Roma]]. D'aquesta manera hom es podia divorciar a [[Anglaterra]] sense demanar permís al [[Papa de Roma]]. L'esborrany d'aquesta llei la va fer el mateix Cromwell, amb un famós preàmbul on definia [[Anglaterra]] com un Imperi amb el rerefons que significava la independència de qualsevol autoritat estrangera, és a dir, el poder eclesiàstic romà.
Cromwell va ser el promotor de la idea que el rei es fes càrrec de la Prefectura de la nova [[Església anglicana]], i el [[1535]] [[Enric VIII]] el nomenà [[Virrei]] en afers espirituals, fet que li donà poders com si fos el jutge suprem en casos eclesiàstics sobre les dues províncies de l'[[Església anglicana]]: [[Canterbury]] i [[York (Anglaterra)|York]]. Com a general-vicari d'[[Enric VIII]], Thomas Cromwell va presidir la dissolució de monestirs a partir del [[1536]]. Com a recompensa el rei li atorgà el títol de Comte d'[[Essex]], [[comte|comtat]] de nova creació que Thomas Cromwell fou el primer
Encara que la dissolució de monestirs va ser identificada com una forma barroera d'aconseguir diners, Cromwell i els seus partidaris tenien vertaderes discrepàncies teològiques sobre la idea de la vida monàstica. És important ressaltar que mentre Cromwell estigué al poder la [[Anglicanisme|reforma anglicana]] va ser molt més oberta i tolerant que en anys posteriors. Cromwell també fou mecenes d'un grup d'intel·lectuals humanistes que l'ajudarien a difondre les idees de la reforma a través dels seus escrits. Entre aquests intel·lectuals hi havia l'escriptor [[John Rastell]], el teòleg humanista [[Thomas Starkey]] i [[Richard Taverner]].
| |||