Urheimat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-evidències +proves) |
m Corregit: en -> a separar |
||
Línia 15:
La hipòtesi kurgana és la que té més acceptació entre els acadèmics i postula un origen del protoindoeropeu a les estepes al nord del Mar Negre (defensada primerament per Marija Gimbuta). La cultura kurgana de què pren el nom va anar evolucionant en quatre fases gràcies a la [[domesticació]] del cavall, que hauria permès una ràpida expansió per Europa i part d'Àsia.<ref>Blench, Roger; Spriggs, Matthew, eds. (1999), Archaeology and Language, III: Artefacts, languages and texts, London: Routledge .</ref> La primera fase, fins al 4 mil·lenni aC, va originar-se prop del riu Volga. Posteriorment van aparèixer els carros de dues rodes i les deesses antropomòrfiques que representaven la Terra. La darrera fase, ubicada ja a mitjans dels tercer mil·lenni, havia aconseguit expandir la seva cultura per tots els Urals i fins a Romania, aproximadament.
Lingüísticament es plasma en la següent evolució: al 4500aC es parla el protoindoeropeu arcaic, corresponent a la cultura kurgana de la primera fase; les [[llengües anatòliques]] són les primeres
==Hipòtesi armènia==
| |||