Operació Maquillatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Algunes correcions ortogràfiques, millora d'enllaços interns, afegir algunes declaracions davant el jutge instructor i afegir enllaços externs |
Afegir més declaracions davant el jutge instructor |
||
Línia 7:
El [[29 de maig]] de [[2008]] la [[Fiscalia Anticorrupció|fiscalia]] va denunciar el cas davant el [[jutjat d'instrucció 2 de Palma]], dirigint les acusacions inicials contra [[Maximilià Morales]], expresident del Parlament per [[Unió Mallorquina]] (UM); [[Bartomeu Vicens Mir]], exconseller de Territori de l'anterior [[Consell Insular de Mallorca]] per [[Unió Mallorquina|UM]] i [[Jaume Montis Suau]], advocat, empresari i un dels promotors del polígon. El jutjat d'instrucció 2 els va imputar i després va ampliar la nòmina d'encausats a l'esposa de Vicens, [[Antònia Martorell]], a la presumpte testaferro d'aquest matrimoni, [[Elisabet Diéguez Andrés]], a l'antic comptable de Vicens, [[Tomàs Martín San Juan]], i als promotors de l'àrea industrial [[Bernardo Febrer Brunet]] i [[Miquel Munar Munar]]. El [[16 d'octubre]] de [[2008]] el jutge d'instrucció número dos va demanar al [[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears|Tribunal Superior]] que assumís el [[cas Son Oms]], pel fet que la condició d'aforat de Vicens, en aquell moment [[diputat]] del Grup Mixt del [[Parlament de les Illes Balears|Parlament]], li impedia avançar en el procés. El [[27 d'octubre]] de [[2008]] l'[[Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears|Alt Tribunal]] es va declarar competent per seguir la instrucció de la part principal del cas, encara que va deixar en mans del jutge número 2 la resta. Aquest magistrat, [[Juan Ignacio Lope Sola]], va obrir mesos després la peça separada declarada secreta i que va donar peu a l''''operació Maquillatge'''.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/10/22/poligono-negocios-paralelos/514823.html Un polígon i negocis paral·lels] {{es}}</ref>
El [[14 de maig]] de [[2009]], el [[Diario de Mallorca]] treu a la llum que [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]], així com la seva dona, [[María José Sard Bauzá]], estaven sent investigats en una peça secreta del cas Son Oms. Les indagacions, en què participava el [[grup de Delictes Econòmics de la Policia]] i l'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|Agència Tributària]], intentaven aclarir els vincles i operacions realitzades per Nadal amb dos presumptes testaferros de [[Bartomeu Vicens Mir]], el diputat autonòmic que apareixia com a principal imputat en el sumari. La [[fiscalia anticorrupció]] havia demanat al jutjat d'instrucció 2 de Palma, que investigués Nadal i la seva dona, a [[Elisabet Diéguez Andrés]] i [[Alfredo Conde Bonnin]], considerats dos suposats "homes de palla" de Vicens i la seva dona; i a altres persones com el segon directiu de la televisió IB3. Els fiscals [[
== Cronologia ==
Línia 31:
El [[12 de febrer]] de [[2010]], el secretari general del Consell de Mallorca, [[Jeroni Mas Rigo|Jeroni Mas]], va destapar davant el jutge, la sospita que s'havien produït irregularitats en la contractació i subvenció a la productora Studio Media perquè posàs en marxa la ràdio pública insular, Ona Mallorca. Afirmà que mesos després de l'adjudicació va rebre una petició per veure l'expedient de contractació i que en exarminar-lo hi va detectar les irregularitats. També declararen com a imputades les funcionàries Brígida Llinàs i Antònia Nicolau. Llinàs, que era a la mesa de contractació, digué que el [[març]] de [[2001]], "a petició del [[Partit Popular de les Illes Balears|PP]]", cercà la classificació empresarial d'Studio Media però no la trobà, "sols hi havia la sol·licitud". A més, hi mancava l'escriptura. Afegí que "era un fet greu" i que n'informaren Nadal, però "no en teníem proves".<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-expedient-d-studio-media-es-manipula-diuen-els-tecnics.html L'expedient d'Studio Media es "manipulà", diuen els tècnics]</ref>
El [[17 de febrer]] de [[2010]], el jutge instructor del cas Maquillatge, [[Juan Ignacio Lope Sola]], va decretar diverses fiances de responsabilitat civil per a gran part dels imputats a la causa. Les fiances més elevades foren per a Luisa Almiñana, copropietària i administradora de Vídeo U, i per a Cristóbal Rullán, administrador de la productora. El jutge va fixar una caució de 835.000 euros per a cada un. També per a Alfredo Conde, propietari d'Studio Media. La fiança en el seu cas fou de 800.000 euros. Pel que fa a l'exconseller Miquel Nadal, la quantitat decretada és la mateixa que va demanar el Ministeri Fiscal, 600.000 euros. La darrera fiança civil és per a Bartomeu Vicens, amb un import de 16.000 euros. En el cas que els imputats no puguessin fer front a la xifra establerta se'n procediria a l'embargament dels béns personals. La intenció era assegurar les responsabilitats pecuniàries que es puguin declarar procedents.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-jutge-decreta-fiances-milionaries-a-maquillatge.html El jutge decreta fiances milionàries a "Maquillatge"]</ref> L'endemà, l'administradora de la productora Badia Difusió, fusionada amb Vídeo U, Luisa Almiñana, va constituïr la fiança de responsabilitat civil de 835.000 euros.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/-22.html Cas Maquillatge: Luisa Almiñana constitueix la seva fiança civil de 835.000 euros]</ref> Miquel Nadal, per la seva part el
El [[26 de febrer]] de [[2010]], [[Miquel Oliver Reus|Miquel Oliver]], la seva exdona [[Luisa Almiñana Aramburu|Luisa Almiñana]] i [[Ramón Cristóbal Rullán Castañer|Ramón Rullán]] de manera voluntària van comparèixer davant l'autoritat judicial i van confessar la seva intervenció en els diversos delictes que eren objecte d'investigació i van facilitar informació sobre aquests fets així com sobre altres transcendents per al descobriment de nous delictes que fins llavors, no es coneixien.
El [[5 de març]] de [[2010]], [[Alfredo Conde Bonnín|Alfredo Conde]], exdirector d'[[Ona Mallorca]] i presumpte testaferro de l'exdiputat d'UM [[Bartomeu Vicens Mir]], va assolir un acord per a la rescissió de la seva relació laboral amb [[IB3 Televisió]]. Dimití del seu càrrec directiu en l'ens per centrar-se en la defensa com imputat en aquest cas.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/alfredo-conde-presumpte-testaferro-de-bartomeu-vicens-dimiteix-com-a-directiu-d-ib3.html Alfredo Conde, presumpte testaferro de Bartomeu Vicens, dimiteix com a directiu d'IB3]</ref>
L'[[11 de març]] de [[2010]], [[Miquel Sard Vicens|Miquel Sard]] ("home de palla" confés de Miquel Nadal), també de manera voluntària va comparèixer davant l'autoritat judicial i va confessar que Víctor Garcia era el testaferro de Maria Antònia Munar. Ho va fer en una declaració escrita que lliurà al jutge. En el text que Sard lliurà al jutge, hi diu: "a final de l'any 2004, Miquel Nadal em visità i em comentà que ell i Maria Antònia Munar estaven interessats a tenir influència en algun mitjà de comunicació i que els havia sorgit la possibilitat d'adquirir el 50% d'una productora, Vídeo U". Afegeix que Nadal li demanà que compràs un 25% de les accions en nom seu i que ell li donaria els doblers per pagar-les. "Miquel Nadal, al seu despatx, em lliurà un sobre tancat i em digué que hi havia 300.000 euros i que, segons ell, 150.000 euros eren per pagar la seva part i els altres 150.000 eren per pagar la part de Maria Antònia Munar". A més, manifesta que Víctor Garcia l'anà a cercar al despatx i que tots dos junts anaren a la notaria a formalitzar-ne la compra.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/maria-antonia-munar-es-requerida-a-declarar-el-17-de-mar.html Miquel Sard declara que Víctor Garcia era testaferro de Munar]</ref>
El mateix [[11 de març]] de [[2010]], el degà del [[Col·legi d'Advocats de les Balears]], [[Joan Miquel Font Servera|Joan Font]] i el seu soci [[Emili Gené Soler|Emili Gené]], van compareixer en qualitat de testimonis davant del jutge. Font va defensar en la declaració la seva "nul·la intervenció" en els fets investigats. Ambdós han negat de manera rotunda haver participat en la gestió de la societat i en les seves reunions així com haver tingut coneixement de les subvencions milionàries que estava rebent la productora des del Consell de Mallorca.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-dega-del-col-legi-d-advocats-defensa-la-seva-desvinculacio-en-el-cas-maquillatge.html El degà del Col·legi d'Advocats es desvincula del cas Maquillatge]</ref> També va declarar, com a testimoni, la periodista [[Àngela Alfaro Palazón]] que va ser interrogada sobre el programa "Patrimoni", creat entre ella i l'exdirector d'Ona Mallorca Alfredo Conde, imputat en la causa i en llibertat sota fiança de 200.000 euros. Va explicar que va treballar en l'emissora del Consell entre [[2001]] i [[2004]], preparava el guió i els continguts, i l'espai era setmanal, encara que va indicar no recordar la quantitat total dels capítols que es van emetre.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/648629/0/ Font i Gené van comprar accions de Vídeo U pel "negoci" de les TDT però "mai" van participar en la seva gestió] {{es}}</ref>
L'endemà, el [[12 de març]] de [[2010]], [[Víctor Francisco García González]], qui Miquel Nadal i Miquel Sard havien acusat de ser el testaferro de Maria Antònia Munar en la compra d'accions de Vídeo U, ho va negar. Va lliurà un escrit en què indicava que, en realitat, era el testaferro de Miquel Nadal. Amb tot, el jutge decidí retirar-li el passaport com a mesura cautelar. Garcia, militant d'[[Unió Mallorquina]] a [[Palma]] i casat amb la cosina de Maria Antònia Munar, afirmava en l'escrit que Nadal el convencé perquè adquirís el 25% de les accions de la productora Vídeo U en nom seu, sense que Munar en sabés res.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-fiscal-demana-la-retirada-del-passaport-de-victor-garcia.html Garcia afirma que era testaferro de Miquel Nadal i no de Munar]</ref>
El mateix [[12 de març]] també declarà l'exdirectora de Comunicació del Consell de Mallorca, [[Margalida Sotomayor Vicens]], afirmant que qui decidia que una empresa entràs a la partida de pressuposts del Consell "era el senyor Nadal", en referència a l'exconseller de Turisme. Sotomayor s'exculpà a si mateixa. Amb tot, el fiscal en demanà presó eludible sota una fiança de 100.000 euros. El jutge finalment n'hi dictà una de 10.000 euros i li retirà el passaport.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/la-fiscalia-vol-preso-eludible-amb-fian-a-de-100-000-per-a-sotomayor.html Sotomayor responsabilitza l'exconseller de Turisme de les subvencions a Vídeo U]</ref>
A la tercera vegada, el [[17 de març]] de [[2010]], [[Maria Antònia Munar i Riutort]] va declarar davant el jutge instructor. La primera, [[18 de desembre]], no va acudir als Jutjats al·legant que pel fur que la protegia com a parlamentària la seva declaració havia de tenir lloc davant la sala civil i penal del [[Tribunal Superior de Justícia de les Balears]] (TSJIB). La segona, el [[22 de gener]], va fer acte de presència als Jutjats de Via Alemanya però es va acollir al seu dret de no declarar en espera de que el cas fos assumit per la màxima instància judicial de les Illes. Durant més de tres hores, Munar va negar les acusacions que pesaven sobre ella. El jutge Juan Ignacio Lope Sola va rebaixar fins a 350.000 euros la fiança que permetria a Maria Antònia Munar eludir la presó. El fiscal anticorrupció [[Joan Carrau Mellado|Joan Carrau]] havia demanat una fiança de 450.000 euros.. El titular del jutjat va manternir emperò la quantia de 2,6 milions d'euros per a la fiança en concepte de responsabilitat civil per fer front als possibles danys comesos. També va haver de lliurar el seu passaport, tal i com havia sol·licitat la fiscalia anticorrupció.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/munar-declara-avui-com-imputada-per-aclarir-la-seva-vinculacio-amb-video-u.html El jutge rebaixa a 350.000 euros la fiança per a Maria Antònia Munar]</ref><ref>[http://dbalears.cat/uploads/arxiu/altres/diligencias_previas.pdf Declaració judicial de Maria Antònia Munar] {{Pdf}} {{es}}</ref> Dos dies després va fer efectiva la fiança de 350 mil euros, a la vegada que posà un recurs d'apelació contra la fiança de responsabilitat civil de més de 2,5 milions d'euros, que no impedí que es procedís a l'embargament dels seus bens per no haver fet efectiva aquesta segona fiança.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/munar-abona-la-fian-a-penal.html Munar abona la fiança de 350.000€]</ref> El [[21 de març]], els diaris del [[Grup Serra]] publicaren una entrevista amb Maria Antònia Munar.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/bens-de-mes-de-20-anys-n-avalaran-la-fian-a-civil.html "Béns de més de 20 anys n'avalaran la fiança civil"]</ref> El dia 24 presentà l'aval bancari sobre els bens immobles per cobrir la fiança de resposabilitat civil de més de 2,5 milions.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/munar-presenta-la-designacio-dels-seus-bens-fins-a-2-5-milions-d-euros.html Munar presenta la designació dels seus béns fins a 2,5 milions d'euros]</ref>
El [[19 de març]] de [[2010]] va tocar el torn a Eugènia Cañelles, exsecretària técnica del consell. Afirmà que li varen passar un llistat amb "les persones que havia de contractar, unes vegades a instàncies de Miquel Nadal, altres de [[Mateu Cañellas]], altres d'[[Antònia Vidal]] (exsecretària personal de Miquel Nadal) i altres de l'estructura d'[[Unió Mallorquina|UM]]". Afegí que "mai a instàncies de Munar".<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-exsecretaria-de-nadal-afirma-que-rebia-d-ell-ordres-sobre-els-contractes-a-video-u.html Nadal i Cañellas donaven les instruccions per contractar gent]</ref>
== Repercussions polítiques ==
Linha 53 ⟶ 67:
Així el [[22 de novembre]] de [[2004]] es va formalitzar l'escriptura pública de compravenda. Miquel Sard, testaferro de Nadal, a través de "Los Rincones de la Vega de Sotomayor" (empresa de la qual Sard ostentava el 52,52%) adquirí el 25,23% de Vídeo U, mentre que Víctor García, testaferro de Munar adquirí el 24,77%. El preu de venda del 50% de les participacions socials de Vídeo U va ser valorat en 300.000 euros. Fou lliurada davant notari a través de pagarés, un cop finalitzat l'acte el venedor els va tornar als seus titulars, i aquests li van lliurar la quantia econòmica del preu en metàl·lic.
Els 300.000 euros en metàl·lic havien estat lliurats per Maria Antònia Munar a Miguel Nadal el dia anterior, en un sobre i, pel que sembla provenia de fons d'origen desconegut del partit Unió Mallorquina. El mateix dia de la compra de les participacions Nadal va lliurar la quantia a Miquel Sard i Víctor García. En el mateix acte notarial es va procedir a la venda d'un altre 10% de les accions de Vídeo U a Gené i a Font. Per aquestes participacions no es van entregar doblers. Així, Oliver deixà de tenir participació
El [[2008]], Miquel Oliver tornà a recomprar el 10% de Joan Font i Emili Gener, i un any després la quota proporcional de Miquel Nadal.
| |||