Almadén: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Almadén}} a partir de uk:Альмаден (місто)
m Corregit: la -> l'[[Acadèmia
Línia 36:
En 1417 va rebre el títol de vila. A l'incorporar-se els Maestrazgos a la Corona en 1512, el Tresor comença a confiscar-se de les rendes d'Almadén. Per a explotar-les s'usava mà d'obra esclava i presidiaria. En 1523 finalitza l'arrendament dels Maestrazgos i per tant el dels pous d'Almadén, quedant el 4 de maig d'aquest any incorporats perpètuament a la Corona de [[Castella]]. Fins a mitjans del segle XVII l'explotació de les mines va ser realitzada per particulars per un dret concedit per la Corona de Castella, però a partir de 1645 la mina torna a les mans de l'Estat. A partir d'aquesta data s'inicia un període de lentes reformes, nomenaments de superintendents i l'explotació de nous filons.
 
Pel rei Carles III mitjançant la Real Ordre de 14 de juliol de 1777, es va crear la l'[[Acadèmia de Mineria i Geografia Subterrània d'Almadén]], sent el seu primer director l'alemany [[Enrique Cristóbal Störr]]. L'Escola de Mineria d'Almadén va ser la primera que es crea a Espanya i la quarta del món, després de les de [[Freiberg]] (Saxònia) en 1767, Schemnitz (Hongria) en 1770 i l'Institut Especial de Mines de Sant Petersburg (Rússia) en 1772. En 1795 es construeix l'edifici de l'Acadèmia on s'han desenvolupat els ensenyaments de mines fins a 1973 i un Museu de mines. A les aules de l'Acadèmia van ensenyar i van estudiar diversos personatges de gran talla, entre ells, [[Andrés Manuel del Río]] descubridor del [[vanadi]].
 
El 1792 [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] va concedir a la vila més privilegis. Durant el segle XVIII la ciutat es va expandir i va tenir lloc una gran labor arquitectònica: es va construir l'Hospital de Miners, la Plaça de Toros, l'Escola de Capatassos de Mines i la Real Presó de Forçats, avui desapareguda i construïda en 1754 per l'enginyer Silvestre Abasta. En la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]] va caure en poder dels francesos, manats pel mariscal Victor, el 15 de gener de 1810, romanent les tropes franceses en el lloc fins a 1812