Obre el menú principal

Canvis

m
Correcions linguistiques + desestimacio recurs Munar
El jutge Lope Sola, titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma, també va decretar presó eludible amb una fiança de 200.000 euros per al presumpte testaferro de Vicens, Alfredo Conde, per possible risc de fugida.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/prision-fianza-200000-euros-conde/532245.html Presó sota fiança de 200.000 euros per Conde] {{es}}</ref> L'endemà va abonar els diners, esquivant així la presó.<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/23/alfredo-conde-elude-prision-abonar-200000-euros-fianza/532518.html Alfredo Conde eludeix la presó després d'abonar els 200.000 euros de fiança] {{es}}</ref> Finalment, la dona de Conde, Elisabeth Diéguez, es va acollir al seu dret a no declarar davant del jutge per la seva imputació en el "Operació Maquillatge".<ref>[http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/12/22/juez-retira-pasaporte-flaquer/532040.html El jutge retira el passaport a Flaquer] {{es}}</ref>
 
El [[3 de febrer]] de [[2010]], el jutje d'instrucció LopezLope Sola va dur a terme un cara a cara entre [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] i [[Miquel Àngel Grimalt Vert|Miquel Àngel Grimalt]]. Els dos varen defensar les seves versions i posteriorment, a petició de la fiscalia, els va fer declarar per separat.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/fregada-de-grimalt-i-nadal-davant-el-jutge.html Fregada de Grimalt i Nadal davant el jutge]</ref>
 
El [[12 de febrer]] de [[2010]], el secretari general del Consell de Mallorca, [[Jeroni Mas Rigo|Jeroni Mas]], va destapar davant el jutge, la sospita que s'havien produït irregularitats en la contractació i subvenció a la productora Studio Media perquè posàs en marxa la ràdio pública insular, Ona Mallorca. Afirmà que mesos després de l'adjudicació va rebre una petició per veure l'expedient de contractació i que en exarminar-lo hi va detectar les irregularitats. També declararen com a imputades les funcionàries Brígida Llinàs i Antònia Nicolau. Llinàs, que era a la mesa de contractació, digué que el [[març]] de [[2001]], "a petició del [[Partit Popular de les Illes Balears|PP]]", cercà la classificació empresarial d'de Studio Media però no la trobà, "sols hi havia la sol·licitud". A més, hi mancava l'escriptura. Afegí que "era un fet greu" i que n'informaren Nadal, però "no en teníem proves".<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-expedient-d-studio-media-es-manipula-diuen-els-tecnics.html L'expedient d'de Studio Media es "manipulà", diuen els tècnics]</ref>
 
El [[17 de febrer]] de [[2010]], el jutge instructor del cas Maquillatge, [[Juan Ignacio Lope Sola]], va decretar diverses fiances de responsabilitat civil per a gran part dels imputats a la causa. Les fiances més elevades foren per a Luisa Almiñana, copropietària i administradora de Vídeo U, i per a Cristóbal Rullán, administrador de la productora. El jutge va fixar una caució de 835.000 euros per a cada un. També per a Alfredo Conde, propietari d'de Studio Media. La fiança en el seu cas fou de 800.000 euros. Pel que fa a l'exconseller Miquel Nadal, la quantitat decretada és la mateixa que va demanar el Ministeri Fiscal, 600.000 euros. La darrera fiança civil és per a Bartomeu Vicens, amb un import de 16.000 euros. En el cas que els imputats no puguessin fer front a la xifra establerta se'n procediria a l'embargament dels béns personals. La intenció era assegurar les responsabilitats pecuniàries que es puguin declarar procedents.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-jutge-decreta-fiances-milionaries-a-maquillatge.html El jutge decreta fiances milionàries a "Maquillatge"]</ref> L'endemà, l'administradora de la productora Badia Difusió, fusionada amb Vídeo U, Luisa Almiñana, va constituïr la fiança de responsabilitat civil de 835.000 euros.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/-22.html Cas Maquillatge: Luisa Almiñana constitueix la seva fiança civil de 835.000 euros]</ref> Miquel Nadal, per la seva part el [[19 de febrer]], va designar els seus béns, que d'aquesta manera quedaven embargats i romandrien en espera de ser taxats.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/-26.html Nadal designa els seus béns per constituir la fiança de 600.000 euros]</ref>
 
El [[26 de febrer]] de [[2010]], [[Miquel Oliver Reus|Miquel Oliver]], la seva exdona [[Luisa Almiñana Aramburu|Luisa Almiñana]] i [[Ramón Cristóbal Rullán Castañer|Ramón Rullán]] de manera voluntària van comparèixer davant l'autoritat judicial i van confessar la seva intervenció en els diversos delictes que eren objecte d'investigació i van facilitar informació sobre aquests fets així com sobre altres transcendents per al descobriment de nous delictes que fins llavors, no es coneixien.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/video-u-contracta-14-persones-que-just-treballaven-per-a-um.html "Vídeo U contractà 14 persones que just treballaven per a UM"]</ref><ref>[http://dbalears.cat/uploads/arxiu/altres/videou.pdf Escrit presentat per Miquel Oliver (Vídeo U) al jutge instructor] {{Pdf}} {{es}}</ref>
El mateix [[11 de març]] de [[2010]], el degà del [[Col·legi d'Advocats de les Balears]], [[Joan Miquel Font Servera|Joan Font]] i el seu soci [[Emili Gené Soler|Emili Gené]], van compareixer en qualitat de testimonis davant del jutge. Font va defensar en la declaració la seva "nul·la intervenció" en els fets investigats. Ambdós han negat de manera rotunda haver participat en la gestió de la societat i en les seves reunions així com haver tingut coneixement de les subvencions milionàries que estava rebent la productora des del Consell de Mallorca.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-dega-del-col-legi-d-advocats-defensa-la-seva-desvinculacio-en-el-cas-maquillatge.html El degà del Col·legi d'Advocats es desvincula del cas Maquillatge]</ref> També va declarar, com a testimoni, la periodista [[Àngela Alfaro Palazón]] que va ser interrogada sobre el programa "Patrimoni", creat entre ella i l'exdirector d'Ona Mallorca Alfredo Conde, imputat en la causa i en llibertat sota fiança de 200.000 euros. Va explicar que va treballar en l'emissora del Consell entre [[2001]] i [[2004]], preparava el guió i els continguts, i l'espai era setmanal, encara que va indicar no recordar la quantitat total dels capítols que es van emetre.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/648629/0/ Font i Gené van comprar accions de Vídeo U pel "negoci" de les TDT però "mai" van participar en la seva gestió] {{es}}</ref>
 
L'endemà, el [[12 de març]] de [[2010]], [[Víctor Francisco García González]], qui Miquel Nadal i Miquel Sard havien acusat de ser el testaferro de Maria Antònia Munar en la compra d'accions de Vídeo U, ho va negar. Va lliuràlliurar un escrit en què indicava que, en realitat, era el testaferro de Miquel Nadal. Amb tot, el jutge decidí retirar-li el passaport com a mesura cautelar. Garcia, militant d'[[Unió Mallorquina]] a [[Palma]] i casat amb la cosina de Maria Antònia Munar, afirmava en l'escrit que Nadal el convencé perquè adquirís el 25% de les accions de la productora Vídeo U en nom seu, sense que Munar en sabés res.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-fiscal-demana-la-retirada-del-passaport-de-victor-garcia.html Garcia afirma que era testaferro de Miquel Nadal i no de Munar]</ref>
 
El mateix [[12 de març]] també declarà l'exdirectora de Comunicació del Consell de Mallorca, [[Margalida Sotomayor Vicens]], afirmant que qui decidia que una empresa entràs a la partida de pressuposts del Consell "era el senyor Nadal", en referència a l'exconseller de Turisme. Sotomayor s'exculpà a si mateixa. Amb tot, el fiscal en demanà presó eludible sota una fiança de 100.000 euros. El jutge finalment n'hi dictà una de 10.000 euros i li retirà el passaport.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/Balears/la-fiscalia-vol-preso-eludible-amb-fian-a-de-100-000-per-a-sotomayor.html Sotomayor responsabilitza l'exconseller de Turisme de les subvencions a Vídeo U]</ref>
 
A la tercera vegada, el [[17 de març]] de [[2010]], [[Maria Antònia Munar i Riutort]] va declarar davant el jutge instructor. La primera, [[18 de desembre]], no va acudir als Jutjats al·legant que pel fur que la protegia com a parlamentària la seva declaració havia de tenir lloc davant la sala civil i penal del [[Tribunal Superior de Justícia de les Balears]] (TSJIB). La segona, el [[22 de gener]], va fer acte de presència als Jutjats de Via Alemanya però es va acollir al seu dret de no declarar en espera de quequè el cas fos assumit per la màxima instància judicial de les Illes. Durant més de tres hores, Munar va negar les acusacions que pesaven sobre ella. El jutge Juan Ignacio Lope Sola va rebaixar fins a 350.000 euros la fiança que permetria a Maria Antònia Munar eludir la presó. El fiscal anticorrupció [[Joan Carrau Mellado|Joan Carrau]] havia demanat una fiança de 450.000 euros.. El titular del jutjat va manternir emperò la quantia de 2,6 milions d'euros per a la fiança en concepte de responsabilitat civil per fer front als possibles danys comesos. També va haver de lliurar el seu passaport, tal i com havia sol·licitat la fiscalia anticorrupció.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/munar-declara-avui-com-imputada-per-aclarir-la-seva-vinculacio-amb-video-u.html El jutge rebaixa a 350.000 euros la fiança per a Maria Antònia Munar]</ref><ref>[http://dbalears.cat/uploads/arxiu/altres/diligencias_previas.pdf Declaració judicial de Maria Antònia Munar] {{Pdf}} {{es}}</ref> Dos dies després va fer efectiva la fiança de 350 mil euros, a la vegada que posà un recurs d'apelació contra la fiança de responsabilitat civil de més de 2,5 milions d'euros, que no impedí que es procedís a l'embargament dels seus bensbéns per no haver fet efectiva aquesta segona fiança.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/munar-abona-la-fian-a-penal.html Munar abona la fiança de 350.000€]</ref> El [[21 de març]], els diaris del [[Grup Serra]] publicaren una entrevista amb Maria Antònia Munar.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/bens-de-mes-de-20-anys-n-avalaran-la-fian-a-civil.html "Béns de més de 20 anys n'avalaran la fiança civil"]</ref> El dia 24 presentà l'aval bancari sobre els bensbéns immobles per cobrir la fiança de resposabilitat civil de més de 2,5 milions.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/munar-presenta-la-designacio-dels-seus-bens-fins-a-2-5-milions-d-euros.html Munar presenta la designació dels seus béns fins a 2,5 milions d'euros]</ref> A mitjan del mes de [[maig]], el jutge Lope Sola, desestimà els recursos.<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-jutge-desestima-els-recursos-de-munar-en-contra-de-les-fiances-dictades.html El jutge desestima els recursos de Munar en contra de les fiances dictades]</ref>
 
El [[19 de març]] de [[2010]] va tocar el torn a Eugènia Cañelles, exsecretària técnica del consell. Afirmà que li varen passar un llistat amb "les persones que havia de contractar, unes vegades a instàncies de Miquel Nadal, altres de [[Mateu Cañellas]], altres d'[[Antònia Vidal]] (exsecretària personal de Miquel Nadal) i altres de l'estructura d'[[Unió Mallorquina|UM]]". Afegí que "mai a instàncies de Munar".<ref>[http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-exsecretaria-de-nadal-afirma-que-rebia-d-ell-ordres-sobre-els-contractes-a-video-u.html Nadal i Cañellas donaven les instruccions per contractar gent]</ref>
2.187

modificacions