Revisió del 14:53, 24 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: en -> a atraure ← Edició anterior		Revisió del 12:41, 26 gen 2014 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: {{Partit polític\| color = blue\| nom = Rassemblement du Peuple Français\| símbol = [[Fitxer:Logo Rassemblement du peuple français.PNG\|140px\|Rassemblement du peuple français]]\| definició = Partit polític francès\| president = [[Charles de Gaulle]] \|\| secretari general = \| ideologia = [[Gaullisme]] \| partit europeu = \| fundació = [[17 d'abril]] de [[1947]]\| desaparició = [[13 de setembre]] de [[1955]] \| publicació = \| parlament = \| seu = \| web = \|}} '''Reagrupament del Poble Francès''' ([[francès]] ''Rassemblement du Peuple Français'', RPF) va ser un moviment polític [[dreta (política)\|dretà]] fundat per [[Charles de Gaulle]] el 14 d'abril de 1947 per a posar en pràctica el seu programa polític exposat en el [[discurs de Bayeux]]. Durant la seva curta existència ([[1947]] - [[1955]]), RPF fou la principal oposició durant la [[Quarta República Francesa\|Quarta República]] (amb el [[Partit Comunista Francès\|PCF]]), amb pretensions de situar-se més enllà de la divisió dreta / esquerra. El RPF fou l'únic moviment a la història del [[gaullisme]] fundat i presidit per Charles de Gaulle i l'únic moviment que va unir tots els gaullistes. Línia 34: \| pàgines =pp. 21-32 \| url = http://didier.cardon37.over-blog.com/archive-12-13-2007.html Extrait en ligne \| capítol = L'[[Opération Résurrection]] : la Ve République naît d'un coup d'État }}</ref> Línia 84: Els parlamentaris lleials a De Gaulle es juntaren en la [[Unió Republicana d'Acció Social]] (URAS) que va esdevenir [[Republicans Socials]], mentre que els dissidents, dirigits de [[Edmond Barrachin]] formaren l'[[Acció Republicana i Social]] (ARS). [[Lucien Neuwirth]], un lleial al general, va contar a ''Figaro magazine'' el 1998, les circumstàncies de la creació dels Republicans Socials: <blockquote>« Després de la suspensió d'activitats del RPF, hem creat els ''Républicains sociaux''. S'hi retrobaren personalitats polítiques com [[Michel Debré]], [[Edmond Michelet]] o [[Roger Frey]]. Joves com [[Guy Ribeaud]]. I sobretot alguns que jugarien un paper en el futur, [[Léon Delbecque]]. Els Republicans Socials ho tenien tot de grupuscle, però finalment, aquesta estructura ens va permetre sobreviure. Calia sobreviure perquè a mesura que es produïen els tràgics esdeveniments de [[guerra d'Algèria\|l'afer algerià]] sentíem que tot anava a explotar (...) L'Algèria era una caldera (...) La IVa República era incapaç de resoldre els grans problemes i especialment aquest drama colonial. Tot portava a pensar que la nació s'enfonsaria. De Gaulle era l'única personalitat capaç d'impedir-ho. »<ref> [[Lucien Neuwirth]], entrevista a ''[[Le Figaro Magazine]]'' del 5 d'abril de 1998, per [[Rémi Kauffer]] </ref></blockquote> El vot dels polítics gaullistes i dels del PCF propiciaren el fracàs de la [[Comunitat Europea de Defensa\|CED]] de [[1954]] quan les seves idees s'estengueren dins de la societat civil. Línia 101: * [[Jacques Soustelle]] : 1947-1951 * [[Louis Terrenoire]] : 1952-1954 * [[Jacques Foccart]] : 1954 == Referències ==

Reagrupament del Poble Francès: diferència entre les revisions