Batalla de Fontenoy-en-Puisaye: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: recolzament -> suport diví als divisionis
m Corregit: la avantguarda -> l'avantguarda de
Línia 40:
Els dos exèrcits comptaven amb uns 150.000 homes cada un. Segons la tradició, [[Carles II el Calb]] va establir el seu campament a Thury, al turó de Roichat. [[Lotari I]] i [[Pipí II d'Aquitània]] van iniciar la batalla a les vuit del matí i van prendre la iniciativa enfrontant a Guerí i els provençals que els esperaven a peu ferm.
 
La batalla es va lluitar en tres fronts: A la cala dels borgonyons,<ref>{{fr}} Les batailles célèbres de l'histoire, ''[http://users.skynet.be/grandes_batailles/pages/433.html La bataille de Fontenoy-en-Puisaye]''</ref> després d'intensos combats, els soldats de Lluís va travessar la l'avantguarda de Lotari, que va fugir. A Fagit, un lloc no identificat, va ser totalment enderrocat; les tropes de Carles van derrotar als aquitans de Pipí II. A Solmet o Solemnat, on l'enfrontament es va perllongar, el senescal comte Adelard i el comte Nithard finalment van vèncer les forces de Pipí II i Lotari. Mentre que Pipí II i el seu contingent feien retrocedir als homes de Carles, Lotari va ser fet retrocedir lentament per Lluís el Germànic (apostat a Brittas) i els provençals. Finalment, quan la victòria ja semblava segura per Carles, Bernat de Septimània va entrar en la batalla de la seva part i la victòria es va convertir en total.
 
Un total de 40.000 homes van morir,<ref>Segons Agnellus of Ravenna</ref><ref>{{en}} Eric Joseph, ''Struggle for Empire'', p.103: afirma que els 40.000 homes citats per Agnellus estan probablement exagerats</ref> entre ells Gerard d'[[Alvèrnia]], Ratari de [[Llemotges]] <ref> els seus successors foren els comtes Guillem, germà de Gerard a l'Alvèrnia, i Ramon a Llemotges </ref> i Ricuí de [[Nantes]], que lluitaven al costat de Carles. Tot i la seva valentia personal, Lotari va ser derrotat i va fugir a [[Aquisgrà]], la seva capital de d'on podia iniciar una guerra de desgast amb les seves tropes de refresc. Carles i Lluís van renunciar a empaitar als derrotats. El diumenge [[26 de juny]] milers de caiguts foren enterrats i es van dictar tres dies d'acció de gràcies per la victòria i per l'expiació dels pecats dels difunts.