Claudio Moyano: diferència entre les revisions

En 1841 fou escollit alcalde de [[Valladolid]], i en 1843 [[Rector]] de la seva [[Universitat de Valladolid|universitat]] i [[diputat]] a [[Corts Generals Espanyoles|Corts]]. En 1844 fou escollit diputat per [[Zamora]]. En 1846 és diputat per [[Toro (Zamora)|Toro]]. En 1850 fou rector de la Universitat de [[Madrid]]. En 1853 entra en el govern ocupant la cartera del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]]. Ja en el [[Bienni Progressista]] es va oposar, en les Corts, a la [[desamortització]] municipal decretada per [[Pascual Madoz]] en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'[[ensenyament]] coneguda com a '''[[Llei Moyano]]''', que incorpora bona part del ''Projecte de Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment [[Manuel Alonso Martínez]]. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el [[sistema educatiu]] espanyol durant més de cent anys, doncs en essència (encara amb modificacions) va perviure fins a la [[Llei General d'Educació de 1970]] que va establir l'escolarització obligatòria fins als 14 anys i la [[LOGSE]] de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la ''Llei de Bases'' de 17 d'agost de 1857, i la ''Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de setembre de 1857.

 

 

== Enllaços externs ==