Irlanda celta: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Ireland 1450.png|thumb|320px|Irlanda en 1450, el territori poblat per celtes està pintat de verd, el dels normando-cèltics, descendents dels [[cambro-normand]]s en blau i el de les forces angleses en vermell.]]

 

 

En 1166, després de quedar-se sense la protecció del «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem]]» [[Muirchertach MacLochlainn]], el rei de [[Leinster]], [[Diarmait Mac Murchada]], va ser exiliat de l'illa per una confederació de forces irlandeses sota el nou «Rei Suprem», [[Ruaidrí Ua Conchobair|Ruaidhiri mac Tairrdelbach Ua Conchobair]]. Escapant primer a [[Bristol]] i després a [[Normandia]], Diarmait va obtenir el permís d'[[Enric II d'Anglaterra]] per usar els seus homes en la campanya de recuperació del seu regne.<ref>{{ref-web |url=http://www.ebooksread.com/authors-eng/arthur-ua-clerigh/the-history-of-ireland-to-the-coming-of-henry-ii-hci/page-40-the-history-of-ireland-to-the-coming-of-henry-ii-hci.shtml|títol=The history of Ireland to the coming of Henry II |dataaccés=2 de novembre de 2012 |nom=Arthur Ua Clerigh |idioma=[[anglés]]}}</ref >El següent any ja havia n¡obtingut el favor i en 1169, les forces [[cambro-normand]]es, gal·leses i flamenques desembarcaven a l'illa, reprenent veloçment Leinster i les ciutats de [[Waterford]] i [[Dublín|Dubh Linn]]. El líder de l'exèrcit cambro-normand, [[Richard de Clare]], es va casar amb la filla de Diarmait, [[Aoife de Leinster|Aoife]], i va ser nomenat hereu del regne de Leinster. Això va causar la consternació d'Enric II, que no veia bé l'establiment d'un regne cambro-normand a Irlanda. Per això, va acordar visitar Leinster per establir la seva autoritat.