Parc Nacional de les Cavernes de Carlsbad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la -> l'[[erosió
Línia 14:
La història de la caverna de Carlsbad comença fa 250 milions d'anys amb la creació d'un escull de 600 quilòmetres de longitud en un mar interior que cobria la zona. Aquest escull es va formar a partir de esponges, algues, conquilles i [[calcita]] precipitada. El mar es va evaporar i l'escull es va anar cobrint de sals i guix.
 
Uns milions d'anys més tard, l'elevació del terreny i la l'[[erosió]] de l'àrea van començar a descobrir l'escull enterrat. L'aigua, de caràcter àcid a causa del aire i el sòl de la zona va ser penetrant en l'escull dissolent la calcària, començant així el procés que va crear les grans càmeres subterrànies. AL mateix temps, el [[sulfur d'hidrogen]] va anar ascendint des dels grans dipòsits de gas i petroli del fons de l'antic escull. Aquest gas es va dissoldre en les aigües subterrànies formant [[àcid sulfúric]]. El gran poder corrosiu d'aquesta substància explica l'existència dels amplis corredors. La zona de l'escull exposada a la superfície forma actualment part de les [[muntanyes Guadalupe]].
 
La decoració de la caverna de Carlsbad amb [[estalactita|estalactites]] i [[estalagmita|estalagmites]] va començar fa més de 500 mil anys. Es van anar creant a poc a poc, gota a gota durant una època en la qual el clima exterior era fred i humit. La creació de cada formació depenia de la filtració d'aigua a través de la roca calcària. AL caure cada gota, anava absorbint [[diòxid de carboni]] de l'aire i el sòl, creant una espècie de pluja àcida. Durant la seva filtració a través de la roca, l'acidesa anava dissolent la calcària, absorbint la gota una petita quantitat de calcita. Una vegada arribada a la gruta, el monòxid de carboni s'evaporava en l'aire de la cova i la gota no era capaç de seguir mantenint la calcita dissolta, pel que s'anava dipositant aquest mineral en petits cristalls de calcita. Bilions i bilions de gotes més tard, es van crear les formacions. En aquells llocs que les gotes romanien un període pegades al sostre, s'anaven formant estalactites, mentre que en aquells que queien ràpidament al sòl es van formar estalagmites. En algunes ocasions es van unir les estalactites i estalagmites formant columnes.