Surgència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -> , ja que el
m Corregit: la -> l'[[Antàrtica
Línia 12:
Un fenomen relacionat es troba en el [[equador terrestre|equador]]. Els vents orientals (que es dirigeixen a l'oest) bufant al llarg de l'equador a la [[Oceà Pacífic|conca de l'Atlàntic]] porten aigua cap a la dreta (cap al nord) i aquests mateixos vents en la part sud de l'equador porten l'aigua cap al sud (efecte Coriolis, en cada hemisferi indueixen a la massa en moviment a desplaçar-se cap a la dreta al nord i cap a l'esquerra en el sud), la divergència generada en l'equador resulta en una surgència amb aigua rica en nutrients, i resulta en el notable fet que a la regió equatorial es pot veure des de l'espai una ampla línia d'altes concentracions de fitoplàncton.
 
Surgències de gran escala es poden també trobar al [[Oceà Antàrtic]]. Aquí, els vents occidentals (que es dirigeixen a l'est) bufen al voltant de la l'[[Antàrtica]], portant un flux d'aigua significant en direcció al nord. Des d'aquí no hi ha continents en una amplitud de latitud entre [[Sud-amèrica]] i la punta de la [[Península Antàrtica]], una mica d'aquestes aigües és arrossegada des de grans profunditats. En molts models numèrics i síntesi observacionals, les surgències de l'Oceà Antàrtic representen la principal manera per la qual la profunda i densa aigua és portada a la superfície. Surgències més superficials produïdes pel vent es troben també a l'Atlàntic Nord i el Pacífic Nord, associades amb les circulacions del gir subtropical en el sentit del rellotge.
 
Alguns models de la circulació oceànica suggereixen que surgències de gran escala ocorren en els [[tròpic]]s, com fluxos per pressió convergeix aigua cap a les baixes latituds on és difusament escalfada des de dalt. Els coeficients de difusió requerits, però, sembla que són més grans que els observats en l'oceà real. No obstant això, algunes surgències difuses probablement ocorrin.