Diferència entre revisions de la pàgina «Operació Barba-roja»

== La invasió va crear el front més important de la Segona Guerra Mundial ==
 
Des de l'esclat de l'Operació Barbarroja fins a la fase final de la guerra elal març de [[1945]], la [[Wehrmacht]] va dedicar la major part dels seus recursos en homes i material al [[front oriental]]. Per exemple, el juliol de [[1943]], mentre es desenvolupava la gegantina batalla de [[Kursk]] (Rússia), només set [[divisions]] i dues brigades lluitaven contra els americans i britànics a la guerra del desert. La resta (91 [[divisions]] i 3 [[brigades]]) estava als territoris ocupats d'Europa.
 
La combinació de baixes militars de la [[Unió Soviètica]] i l'[[Alemanya nazi]] en la seva guerra d'invasió de la [[Unió Soviètica]] ascendeix al 80% del total de totes les baixes militars registrades en el teatre europeu de 1940 a 1945.
 
Després del [[desembarcament de Normandia]] al juny de 1944, els alemanys encara van perdre la majoria dels seus homes en el front rus.
 
De l'[[1 de juliol]] al [[31 de desembre]] de [[1944]], durant cinc mesos, quan es produeix la gran ofensiva soviètica contra el Grup d'Exèrcits Centre, els alemanys van a perdre una mitjana mensual de 200.000 soldats i prop de 4.000 auxiliars estrangers. A Occident, durant el mateix període, és a dir, després del desembarcament aliat a França, la mitjana alemanya de pèrdues puja a 8 000 soldats per mes, o sigui, una relació d'1 a 25.
 
El 2001, els historiadors russos van afirmar que les pèrdues soviètiques per causa de la guerra van ser de 26,2 milions de morts (uns 16 % de la població de la Unió Soviètica del 1940) que inclou més d'11 milions de soldats i oficials (6,8 milions víctimes directes i 3,8 milions de presoners de guerra que van morir a mans de la Wehrmacht) i 15,6 milions de civils.
32.438

modificacions