Polifonia (literatura): diferència entre les revisions

En [[literatura]], la '''polifonia''' és un tret de la [[narrativa]], que inclou una diversitat de punts de vista i veus. El concepte fou inventat per [[Mikhail Bakhtin]], basant-se en el concepte de la [[polifonia]] musical. Així doncs, s'entènentén per text polifònic aquell en què cada personatge manifesta, a l'interior del text, la seva manera d'entendre i veure el món, de manera que el lector té una idea de tantes perspectives vitals com personatges principals hi ha. Aquest pensament individual no és relatat per un altre (personatge o [[narrador]]) sinó que ho fa cada personatge en una situació determinada del relat, on li és inevitable manifertarmanifestar-ho. És una característica dels textos literaris que presenten pluralitat de veus, que es corresponen amb diverses conciències independents, inconfusibles i no reduïbles entre sí. Cada personatge és així subjecte i no sols objecte del discurs.