Selim I Giray: diferència entre les revisions

El 1674 els tàtars ajudaven a Doroshenko contra els russos, que van ocupar les ciutats de [[Cherkask]] i [[Kaniev]], i el propi ''hetman'' va caure presoner de la guarnició hostil de Lisianka. Va recuperar la llibertat i va reclutar un exèrcit de [[xeremissos]], turcs i tàtars que va assolar la frontera russa; els vells foren assassinats i les dones i criatures venuts com esclaus als tàtars. Després d'una batalla de resultat incert, els russos van assetjar Chigrin; els otomans van córrer en ajut del seu aliat cosac i els russos es van retirar. Els otomans i cosacs van ocupar la ciutat d'Uman a l'est del [[Dnieper]] i tots els seus habitants foren executats sota els ulls de Doroshenko; els cristians eren cremats vius i les pells enviades al sultà; els nois joves foren entregats als otomans que els van circumcidar; per pagar l'ajut otomà Doroshenko, que no tenia diners, va fer una ràtzia a la Petita Rússia i va tornar carregat de botí, però això li va costar la [[deserció militar|deserció]] de molts dels seus homes i va demanar ajut a Rússia i a Turquia. Els russos, en veure la seva situació, el van assetjar a Chigrin, que van ocupar i el van fer presoner. Fou alliberat a canvi de renunciar a ser hetman ([[1675]]).

 

 

Selim fou deposat com a khan, i arrestat a [[Feodòssia|Kaffa]] (1677) fins que a la primavera fou portat a [[Istanbul]] (1678) sent enviat a [[Rodes]]. Al seu lloc fou nomenat el seu cosí [[Murad Giray]].