Eleccions presidencials ucraïneses de 2004: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la els -> els resultats
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Ianukóvitx +Ianukòvitx)
Línia 21:
| percentage1 = 51,99%
| swing2 =
<!-- Víktor IanukóvitxIanukòvitx-->
| image2 = [[Fitxer:Yanukovich.jpg|100px|Víktor IanukóvitxIanukòvitx]]
| colour2 = FF0000
| nominee2 = [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]]
| leader2 = [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]]
| leader_since2 =
| party2 = Partit de les Regions
Línia 50:
| map_image = Ukraine Presidential Dec 2004 Vote (Highest vote)a.png
| map_size = 350px
| map_caption = Resultats de desembre. <span style="color:#FF8C00">taronja</span> i <span style="color:#0000FF">blau</span> denoten els districtes on Iúsxenko i IanukóvitxIanukòvitx respectivament van guanyar.
| title = [[President d'Ucraïna]]
| before_election = [[Leonid Kutxma]]
Línia 59:
| after_party =
}}
Les '''Eleccions presidencials ucraïneses de 2004''' es van dur a terme entre el [[21 de novembre]] i el [[26 de desembre]] de [[2004]]. Van ser les quartes eleccions presidencials a [[Ucraïna]] després de la seva independència de la [[Unió Soviètica]]. La segona volta de les eleccions va ser objecte de controvèrsia entre el líder de l'oposició [[Víktor Iúsxenko]] i el [[primer Ministre d'Ucraïna|primer ministre]] [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]] del [[Partit de les Regions]]. Les eleccions es van dur a terme en una atmosfera política molt carregada, amb acusacions de parcialitat dels mitjans, la intimidació dels votants i un enverinament del candidat Iúsxenko, qui va confirmar més tard ser objecte d'enverinament per dioxines.<ref>{{en}} [http://www.kyivpost.com/news/nation/detail/51514/ Dead End], [[Kyiv Post]] (29 d'octubre de 2009)</ref>
 
Segons la legislació electoral d'Ucraïna, s'utilitza un sistema de dues voltes en el qual un candidat ha d'obtenir la majoria (50 % o més) dels vots emesos per a ser elegit [[President d'Ucraïna]]. A la primera volta, que es va celebrar el [[31 d'octubre]] de [[2004]]. Com que cap candidat havia obtingut un 50% o més dels vots emesos, es va dur a terme una segona volta de votació entre els dos candidats de major votació, Víktor Iúsxenko i Víktor IanukóvitxIanukòvitx, el 21 de novembre. Segons els resultats oficials anunciats per la Comissió Electoral Central el 23 de novembre, la segona volta de les eleccions va ser guanyada per [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]]. Els resultats electorals van ser impugnats per [[Víktor Iúsxenko]] i els seus partidaris amb molts observadors internacionals al·legant que les eleccions havien estat falsejades.<ref name=CEforIP>[[Anders Åslund]] i [[Michael McFaul]] (gener de 2006). ''Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough'', [[Carnegie Endowment for International Peace]], ISBN 0-87003-221-6</ref><ref name=Wilson>Virtual Politics - Faking Democracy in the Post-Soviet World, [[Andrew Wilson (historiador)|Andrew Wilson]], [[Yale University Press]], 2005, ISBN 0-300-09545-7</ref>
 
Els esdeveniments posteriors van desembocar en una crisi política a Ucraïna, amb massives manifestacions pacífiques, l'anomenada [[Revolució Taronja]] i va reclamar per una nova votació de la segona ronda de les eleccions. El Tribunal Suprem d'Ucraïna va anul·lar els resultats oficials i va ordenar la repetició de la segona volta de votació..<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/>
 
La segona volta es va celebrar el 26 de desembre. Víktor Iúsxenko va ser declarat guanyador amb 52 per cent de la votació, mentre que IanukóvitxIanukòvitx va obtenir el 44 per cent. Els observadors internacionals van informar que el desenvolupament i el recompte de la nova votació es podia considerar més justa que les votacions anteriors.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/>
 
== Candidats ==
Línia 90:
|valign="top"|51.99
|-
|align=left valign=top|[[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]] — [[Partit de les Regions]]
|valign="top"|11,008,731
|valign="top"|39.26
Línia 117:
[[Fitxer:Ukrainian election 2004 1 ubt.JPG|250px|thumb|Primers vots a [[Kàmianets-Podilski]] el 31 d'octubre de 2004.]]
[[Fitxer:Ukraine Presidential Oct 2004 Vote (Yushchenko).png|250px|thumb|Víktor Iusxenko (1a Volta) - percentatge dels vots totals]]
[[Fitxer:Ukraine Presidential Oct 2004 Vote (Yanukovych).png|250px|thumb|Víktor IanukóvitxIanukòvitx (1a Volta) - percentatge dels vots totals]]
[[Fitxer:Ukraine Presidential Oct 2004 Vote (Moroz).png|250px|thumb|Olexandr Moroz (1a Volta) - percentatge dels vots totals]]
 
La votació preliminar de les eleccions presidencial de 2004 es va celebrar el 31 d'octubre de 2004. Els resultats oficials atorgaren a Viktor Iúsxenko el 39,87 per cent dels vots i a Víktor IanukóvitxIanukòvitx el 39,32 per cent dels vots emesos. Com que cap candidat havia obtingut el 50% o més de vots necessaris per a la victòria absoluta, es va convocar una segona volta electoral per al 21 de novembre. Encara que es va registrar un 75 per cent de participació en la primera votació, els observadors van informar de nombroses irregularitats, especialment a les regions on el suport de Iúsxenko es considerava més fort.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> No estava clar quant d'impacte va tenir en el resultat.
 
Un total de 28.035.184 votants van participar en la primera ronda de la votació. Els resultats preliminars van ser els següents:
Línia 136:
| style="text-align:right;" | 11,118,675
|-
| [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]]
| [[Partit de les Regions]]
| style="text-align:right;" | 39.26
Línia 268:
== Segona volta ==
[[Fitxer:Ukraine Presidential Nov 2004 Vote (Yushchenko).png|250px|thumb|Víktor Iúsxenko (segona volta) - percentatge dels vots totals]]
[[Fitxer:Ukraine Presidential Nov 2004 Vote (Yanukovych).png|250px|thumb|Víktor IanukóvitxIanukòvitx (segona volta) - percentatge dels vots totals]]
 
Després de la segona votació del 21 de novembre, la Comissió Electoral d'Ucraïna va declarar guanyador al primer ministre [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]], amb el 49,42% dels vots, mentre que [[Víktor Iúsxenko]] va rebre el 46,69% dels vots emesos.<ref>{{format ref}} http://www.cvk.gov.ua/postanovy/2004/p1265_2004_d.htm</ref>Els observadors de l'[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]] (OSCE) va dir que la segona volta "no complia les normes internacionals" i els observadors electorals superiors dels EUA, el senador Richard Lugar, el va anomenar un "programa concertat i contundent de frau electoral."
 
La distribució geogràfica dels vots van mostrar una clara divisió est-oest d'Ucraïna, que està profundament arrelada en la història del país. Les parts occidental i central, corresponen aproximadament als territoris de l'antiga [[Confederació de Polònia i Lituània]] en el [[segle XVII]]. Són considerades més pro-occidentals, amb la població en la seva majoria parlant d'[[ucraïnès]] i de religió [[Església Greco-Catòlica Ucraïnesa|Catòlica Grega d'Ucraïna]] (uniata) a l'oest o [[Església Ortodoxa Ucraïnesa|Ortodoxa Ucraïnesa]] al centre, i han votat en la seva major part per Iúsxenko. La part oriental més industrialitzada, inclosa la República Autònoma de [[Crimea]], on els vincles amb [[Rússia]] i l'[[Església Ortodoxa Russa]] són molt més forts, i que conté molta població d'origen rus, és un bastió de IanukóvitxIanukòvitx.
 
Entre les dues voltes de les eleccions, el pronunciat augment de la participació es van registrar a les províncies que donaven suport IanukóvitxIanukòvitx, mentre que a les regions de suport a Iúsxenko van registrar un índex de participació igual o menor que el registrat en la primera ronda. Aquest efecte era més marcat a l'est d'Ucraïna i, especialment, a la [[província de Donetsk]], principal bastió de IanukóvitxIanukòvitx, on es va recollir una participació del 98,5%, més del 40% per sobre de la participació en la primera ronda.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> En alguns districtes, es va registrar una participació superior al 100%, i a alguns dels districtes els observadors internacionals han registrat un 127% de participació.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> Segons els observadors electorals i les investigacions posteriors a les eleccions, els activistes a favor de IanukóvitxIanukòvitx viatjaren arreu del país i moltes vegades han votat com a absents .<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> Alguns grups dependents de l'ajuda del govern, com els estudiants, pacients d'hospitals i presoners, se'ls va obligar a votar pel candidat del govern..<ref>[http://www.smh.com.au/news/World/Invisible-ink-how-they-rigged-the-vote/2004/12/02/1101923247133.html Invisible ink: how they rigged the vote], [[The Sydney Morning Herald]] (2 de desembre de 2004)</ref>
 
Van ser denunciades moltes altres presumptes irregularitats, entre elles farcir les urnes, intimidació a les cabines de votació i un gran nombre de nous electors que figuraren a les llistes electorals: només a Donetsk estaven enregistrats mig milió més de votants per a la segona volta electoral. IanukóvitxIanukòvitx va guanyar a totes les regions on es van observar increments significatius en la participació menys una. Més tard es va determinar pel Tribunal Suprem d'Ucraïna que es tractava, de fet, de la falsificació generalitzada dels resultats.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/>
 
== Influència i reacció internacional ==
Molts comentaristes consideraven que les eleccions es trobaven sota la influència de potències externes, en particular la dels [[Estats Units]], la [[Unió Europea]] i [[Rússia]], amb el suport dels EUA a Iúsxenko (l'ex[[Secretari d'Estat dels Estats Units|secretari d'Estat]] [[Henry Kissinger]], l'ex assessor de seguretat nacional [[Zbigniew Brzezinski]] i el senador [[John McCain]] van visitar [[Kíev]]), i el president de Rússia [[Vladímir Putin]] va donar suport públicament IanukóvitxIanukòvitx. Ells dos candidats van ser contrastats en els mitjans de comunicació, amb Iúsxenko representant tant als pro-occidentals residents a Kíev com als ucraïnesos rurals, mentre que IanukóvitxIanukòvitx representava l'est, amb el suport dels treballadors industrials prorussos.
 
Més concretament, es considera que una victòria de Iúsxenko seria un cessament de la integració d'Ucraïna amb la resta de la [[Comunitat d'Estats Independents]], i possiblement la cancel·lació de l'espai econòmic comú entre Rússia, Ucraïna, Bielorússia i [[Kazakhstan]], que ja havia estat acordada pel [[Verkhovna Rada|Parlament d'Ucraïna]], i en el seu lloc, seria probable que augmentessin els intents d'una major integració amb Europa i una possible adhesió a la UE i l'[[OTAN]]. Víktor Yanukovych havia promès fer de Rússia una llengua oficial d'Ucraïna, com és el cas en altres estats membres de la CEI ([[Bielorússia]], [[Kazakhstan]] i [[Kirguizistan]].
Línia 285:
== Noves votacions ==
[[Fitxer:Ukraine Presidential Dec 2004 Vote (Yushchenko).png|250px|thumb|Víktor Iúsxenko (votació final) - percentatge dels vots totals]]
[[Fitxer:Ukraine Presidential Dec 2004 Vote (Yanukovych).png|250px|thumb|Víktor IanukóvitxIanukòvitx (votació final) - percentatge dels vots totals]]
 
Els resultats finals de la votació registrada van donar [[Víktor Iúsxenko]] el 52,00 % dels vots, i a [[Víktor IanukóvitxIanukòvitx]] el 44,19 %, el que va representar un canvi en la votació del 5,39% per a Iúsxenko i del -5,27% per a IanukóvitxIanukòvitx.
 
Víktor IanukóvitxIanukòvitx va reconèixer la seva derrota el 31 de desembre de 2004, i posteriorment va dimitir com a [[primer ministre d'Ucraïna]] el mateix dia. Tot i la victòria de Iúsxenko en la segona ronda de votació, els patrons de votació regional es va mantenir pràcticament sense canvis des de cada ronda, amb moltes províncies del sud i l'est donant suport IanukóvitxIanukòvitx, i amb les regions occidental i central a favor de Iúsxenko.
 
El Tribunal Suprem d'Ucraïna va rebutjar una apel·lació presentada per Víktor IanukóvitxIanukòvitx contra la conducta de la comissió electoral durant les eleccions el 6 de gener.
 
El 10 de gener la Comissió Electoral d'Ucraïna declarà oficialment [[Víktor Iúsxenko]] guanyador de les eleccions, i l'11 de gener va publicar els resultats definitius de les eleccions,<ref>[http://www.cvk.gov.ua/postanovy/2005/p0015_2005.htm Постанова ЦВК від 10 січня 2005 року №15]</ref> aclarint el camí per Iúsxenko, que s'inaugurarà com a cinquè president d'Ucraïna. La cerimònia oficial va tenir lloc al migdia del diumenge, 23 de gener, quan Iúsxenko va realitzar el jurament constitucional com a [[president d'Ucraïna]].