Elisabet I d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Durant el seu regnat, Anglaterra va tenir un gran esplendor cultural, amb figures com [[William Shakespeare]], [[Christopher Marlowe]], [[John Dowland]] i [[William Byrd]]; també són importants figures com [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. El seu regnat de 44 anys i 127 dies ha estat el quart més llarg de la història anglesa, per darrere dels de Victòria I, Jordi III i Elisabet II. Durant el seu govern, que succeí dos breus regnats de dos germans seus, va contribuir a donar estabilitat al país i va ajudar a forjar un sentit d'identitat nacional.<ref name=starkey5>Starkey, 5.</ref>

 

[[Fitxer:Henry VIII and Anne Boleyn.png|thumb|left|Els pares d'Elisabet, Enric VIII i Anna Bolena]]

Elisabet va néixer al [[Palau de Placentia|Greenwich Palace]], a la ''chamber of virgins'', el [[7 de setembre]] de [[1533]], entre les tres i les quatre de la tarda.<ref>Marie Louise Bruce. ''Anne Boleyn'', p. 234</ref> El nom l'adoptà de les seves àvies, Elizabet de York, i Elizabet Howard o Elizabet Bolena, comtessa de Wiltshire.<ref>Somerset, 4.</ref> Era la segona filla legítima d'[[Enric VIII d'Anglaterra]] (que sobrevisqué a la infantesa) i de la seva segona esposa [[Anna Bolena]]. Enric hauria preferit un home per assegurar la successió de la casa Tudor però, després del seu naixement, Elisabet es va convertir en princesa hereva al tron d'Anglaterra. Com que Anna no va donar un hereu al rei, aquest va ordenar executar-sota l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i bruixeria, per haver mantingut relacions incestuoses amb seu germà gran, càrrecs que actualment es consideren falsos. Va morir decapitada el 19 de maig de 1536.<ref>Loades, p. 6–7.</ref><ref> Haigh, p. 1–3.</ref>