| nom_naix = Pàvel PetròvitxPetróvitx Bajov<br />Павел Петрович Бажов
| data_naix = {{Data naixement|1879|1|27}}
| lloc_naix =
Línia 40:
| notes =
}}
'''Pàvel Petròvitx Bajov''' (en [[rus]]: Павел Петрович Бажов) ([[Sísertski ZavodSissert]], [[27 de gener]] de [[1879]] - [[Moscou]], [[3 de desembre]] de [[1950]]) fou un destacat [[escriptor]] [[russos|rus]]. Era avi de [[Iegor Gaidar]], [[Primer Ministre]] de la [[Federació Russa]] el [[1992]].
== Biografia ==
Va néixer en una família de treballadors a Sísertski ZavodSissert, als [[Urals]]. El [[1899]] va entrar a un seminari, i més tard va ser professor a [[Iekaterinburg]]. Durant la [[Guerra Civil Russa]] de [[1918]]-[[1922]] va lluitar amb l'[[Exèrcit Roig]]. Va ser cronista durant la [[Revolució Russa]] i va escriure assaigs sobre els Urals com ara ''Successos dels Urals'' (1924) i l'autobiogràfic ''Un cavall verd'' (1929), però el que li va donar fama van ser els seus reculls de relats, sobretot ''El taüt de malaquita: contes dels Urals'' (1939), en el qual interpreta brillantment la llengua parlada popular dels Urals. Aquesta obra es basa en contes folklòrics i contes de fades sobre la vida de cercadors d'or i obrers en fàbriques dels Urals en els segles [[XVIII]] i [[XIX]]. El seu relat ''La flor de pedra'' va ser adaptat al cinema el [[1946]] i va inspirar un [[ballet]] de [[Serguei Prokófiev]] el [[1950]].
Bajov va ser guardonat el [[1943]] amb el [[Premi Stalin]] per ''El taüt de malaquita: contes dels Urals''. El [[1999]] va ser instaurat a Rússia el "Premi Bajov" (un [[premi literari]]).
