Lluís Graner i Arrufí: diferència entre les revisions

Va estudiar a l'[[Escola de la Llotja]] des de [[1883]], i hi va tenir a l'[[Antoni Caba]] com a mestre de colorit i a [[Benet Mercadé]] com a professor de dibuix.<ref>{{citar llibre| cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal Edicions| lloc = Barcelona| pàgines = p. 201 | isbn = 84-95554-27-5}}</ref> Posteriorment, [[Joaquim Mir i Trinxet]] va començarcomençaria a estudiar pintura sota les ordres de Lluís Graner, qui el va iniciar en el gènere del paisatge.

En el seu últim any acadèmic aconsegueixaconseguí una beca per anar pensionat a [[Madrid]], on copiacopià i estudiaestudià els mestres del [[Museu del Prado]]. Després d'això, marxamarxà a París pensionat per la diputació, des d'on exposaexposà sovint a la capital catalana. Es va fer membre de Societat Nacional de Belles Arts de França. Més endavant tornà a Barcelona però continuà exposant per diferent ciutats de tota Europa com [[Berlín]], París, Madrid, [[Munic]], [[Düsseldorf]] i d'altres.<ref>{{GEC|0030868}}</ref>

Influït per les teories wagnerianes[[wagner]]ianes de moda en aquell moment sobre l'art total, decideixdecidí abandonar la pintura l'any [[1904]], per a oferir uns espectacles que esdevinguessin una síntesi on intervinguessin totes les arts.

Graner va abandonar la pintura per a inaugurar, en qualitat de director i màxim responsable, la [[Sala Mercè (Barcelona)|Sala Mercè]], una sala d'espectacles que havia de combinar diversos llenguatges artístics, tant els antics com els de novíssima aparició, per exemple, el cinematògraf. Des de l'obertura de la Sala Mercè va comptar amb la col·laboració d'importants personatges relacionats amb la cultura catalana del moment: [[Gaudí]], [[Adrià Gual|Gual]], [[Santiago Rusiñol|Rusiñol]], [[Salvador Alarma]], [[Ramon Casas i Carbó|Casas]], [[Enric Clarasó i Daudí|Clarasó]], [[Enric Morera i Viura|Morera]], [[Enric Granados|Granados]] i molts d'altres es vincularen, en diversos moments de la seva historia, peroperò sobretot en la seva primera època, i en diversos graus d'intensitat, amb el projecte del pintor Graner.<ref>[http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/viewFile/100241/150930 Joan M. Minguet i Batllori. La Sala Mercè: de l'apogeu a la decadència]</ref>

El projecte només va funcionar entre 1904-1908 i seràfou un fracàs que l'obligà a sobreviure econòmicament realitzant retrats per encàrrec.

Més endavant se'n va anar a viure a l'[[Havana]] i després a [[Nova York]], viatjant després per tota amèricaAmèrica fins a [[Santiago de Xile]], [[Buenos Aires]] i [[Rio de Janeiro]]. Durant aquest temps sobreviu dels diners que li envien els seus amics. TornaTornà a Barcelona el 1928, i realitzarealitzà una exposició a l'[[Hotel Ritz]], i mormorí el [[1929]].

AEntre Catalunya podem trobarles obres d'aquest autor, perhom exemplepot admirar ''Forja'' o ''[[La Ferreria]]'' (1894), a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]], obra en dipòsit del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].