Al Pirineu català és molt comú entre els 1300 i els 2400 metres,<ref name="bolòs"/> on forma boscos. També es troba al Pirineu aragonès i navarrès, progressivament més escàs com més cap a l'oest, i també apareix en alguns llocs isolats del [[Sistema Ibèric]].<ref name="masclans"/>
Ecològicament, ocupa la part superior de l'estatge subaputamerdalpísubalpí, per sobre dels boscos d'avet "Abies alba" o faig "Fagus sylvatica" que pot haver a les zones més obagues i en contacte amb el pi roig "Pinus sylvestris" a les parts més solanes. En aquestes zones de contacte podem trobar exemplars híbrids entre aquestes dues espècies ("Pinus x bougeti"). Més amunt és l'espècie que marca el límit altitudinal del bosc als Pirineus, encara que individus isolats poden arribar a créixer per damunt dels 2700 m. És una espècie de creixement lent, amb pocs requeriments ambientals i capaç de colonitzar indrets molt desfavorables. Al límit altitudinal de la seva distribució és normal trobar exemplars molt vells amb un aspecte torturat, creixent en esquerdes de roca, veritables conqueridors de l'alta muntanya. Alguns d'aquests exemplars tenen, malgrat el seu aspecte, més de 700 anys.
