Melilla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al ) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 56:
El [[1141]]/[[1142]] un contingent almohade que havia sortit de Tamsaman, va assetjar i ocupar la ciutat. Els almohades la van conservar fins al [[1272]], quan la van perdre davant els [[marínides]]. En aquest temps sembla que el tràfic comercial s'havia desplaçat a un altre port de la costa, ''Ghassasa'' (Alcudia als portolans de l'àrab ''al-kudya al-bayda'', un malnom que es donava a la ciutat), i havia perdut importància econòmica i militar i tot el segle XIII i els dos segle següents, fou Ghassasa la que va fer funcions de port de Fes i [[Taza (Marroc)|Taza]].
El [[1490]], davant els rumors d'un atac cristià, els habitants la van abandonar; en revenja per aquesta deserció el sultà [[wattàsida]] va fer cremar la ciutat. El [[17 de setembre]] de [[1497]] els castellans comandats per [[Pere d'Estopinyà]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=García Hernán |nom=Enrique |cognom2=Maffi |nom2=Davide |títol=Política, estrategia, organización y guerra en el mar |url=http://books.google.es/books?id=W0K8VseEaDMC&pg=PA743&dq=17+de+septiembre+de+1497&hl=ca&sa=X&ei=ylpBT5L2Faqb0QXUn9yPDw&ved=0CE4Q6AEwBQ#v=onepage&q=17%20de%20septiembre%20de%201497&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC |data=2006 |pàgines=p.743 |isbn=8484832244 }}</ref> van desembarcar-hi i la van ocupar sense resistència. Va servir de base per atacar
Els pretendents marroquins utilitzaven a vegades Melilla com a refugi o com a suport sobretot amb la dinastia sadita. El [[1549]] el wattàsida deposat Abu Hassun, es va refugiar a Melilla, titulat rei de [[Badis (Marroc)|Badis]]; el [[1550]] va acollir a Mawlay Amar, rei de [[Debdu]], i la seva família. Nasir ibn Abd Allah al-Ghalib Billah va iniciar la guerra contra el seu oncle [[Ahmad al-Mansur]], des de Melilla, el [[1595]].
|