Abdon Terrades i Pulí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{Polític
| nom = Abdó Terrades i Poli
| data de naixement = {{Data naixement|1812|06|16}}
| lloc de naixement = [[Figueres]], [[Alt Empordà]]
| data de defunció = {{Data defunció i edat|1856|05|1|1812|06|16}}
| lloc de defunció = [[Medina-Sidonia]], [[Andalusia]]
| nationality =
| image = 1abdo terrades i pauli.jpg
| caption = Retrat d'Abdó Terrades
| office = [[Alcalde de Figueres]]
| term_start = 1842
| term_end = 1842
| president =
| predecessor =
| successor =
| office2 = Alcalde de Figueres
| term_start2 = 1854
| term_end2 = 1855
| predecessor2 =
| successor2 =
| parella =
| partit = Republicà federal
| professió = Polític i escriptor
| religion =
| signature = Firma Abdó Terrades.jpg{{!}}200px
| amplada signatura = 200px
| footnotes =
}}
'''Abdó Terrades i Poli'''<ref group="n.">Existeixen diferents grafies pel seu nom i cognoms. Pel nom, en algunes obres s'utilitza Abdon (per exemple, en la biografia de Guillamet). Pel primer cognom, en algunes publicacions s'utilitza Tarradas, Terradas o Tarrades. Finalment, pel que fa al segon cognom en algunes referències bibliogràfiques es pot trobar Paulí o Pulí. Pels cognoms, en aquest article s'ha seguit el proposat per [[Jaume Guillamet]] en la seva biografia (2000). Pel que fa al nom, s'ha optat per Abdó en ser el més utilitzat en l'actualitat.</ref> ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[1812]] - [[Medina-Sidonia]], [[Andalusia]], [[1856]]) fou un [[polític]] [[republicanisme|republicà]] considerat pels seus biògrafs moderns com [[Carles Rahola]], [[Josep Soler Vidal]] i [[Jaume Guillamet]] com el pioner del [[republicanisme federal]].<ref name="GEC">{{GEC|0065692}}</ref> Fou elegit [[alcalde de Figueres]] en dues etapes diferents (1842 i 1854) i va ser un [[francmaçoneria|francmaçó]] vinculat al [[carbonarisme]] (moviment que adoptà formes de la [[francmaçoneria|maçoneria]] tradicional però adaptades a un discurs democràtic i social radical). Terrades també fou un notable escriptor: entre les seves obres més destacades s'hi troben la cançó «[[La campana (cançó)|La campana]]» –que esdevingué un himne del republicanisme català del segle XIX– (1842), la novel·la en castellà ''La esplanada'' (1835)<ref>{{citar ref | cognom = Terrades| nom = Abdó| títol = l'Esplanada ; El rei Micomicó| editorial = Curial| lloc = Barcelona| data =1987 | pàgines = | url = | llengua = | isbn = }} </ref> i la peça de teatre antimonàrquica ''[[El rei Micomicó]]''<ref group="n.">En algunes fonts, ''Lo rei Micomicó''.</ref><ref> {{ref-llibre |cognom= Terrades|nom= Abdó |títol=Lo Rei Micomicó |llengua=català |editorial= El Gall editor |lloc=Pollença |data=2010|isbn= 9788492574629 |ref= micomico}}</ref><ref>{{citar ref | títol =Lo Rei Micomicó, manuscrit a la Biblioteca de Catalunya | editor = | obra = | data = | url = http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/manuscritBC&CISOPTR=144554&CISOSHOW=144486 | llengua = |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> (1838). En paraules de [[Carles Rahola]]:
Línia 34:
Terrades va néixer a Figueres al carrer de la Muralla. Fou fill d'un comerciant tractant de grans i bestiar.<ref name="GEC"/> Estudià en un internat [[jesuïta]] de [[Perpinyà]] després de cursar els estudis bàsics a l'escola pública de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]].<ref name=literatura>[[#literatura|Diccionari de la literatura catalana]], p. 985-986</ref> La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a [[Barcelona]], on passà a residir el 1840.<ref name="obrer1356">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1356</ref> Hi fundà una organització secreta –la Societat Patriòtica–<ref name="obrer1356"/> i començà a difondre un ideari republicà mitjançant un full volant (anomenat ''Hojas Terradas'') que posteriorment fou transformat en ''El Republicano'', periòdic de propaganda política republicana (1842).<ref name="obrer1356"/>
 
El mateix 1842 fou elegit [[alcalde de Figueres]], però les autoritats no acceptaren l'elecció perquè es negava a jurar lleialtat a la regència de [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Baldomero Espartero]] (duc de la Victòria).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fages i de Romà |nom=Narcís |editorial=Per Gregorio Matas y de Bodallés |editorial=Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |lloc=Figueres |data=1842 |títol=Defensa de D. Abdon Terradas |citació= Mandado procesar con real orden por haberse denegado á jurar fidelidad al serenissimo señor regente del reino la primera vez que tomó posesión del cargo de alcalde 1º..../ la pronunció su patrono Don Narciso Fages de Romà }}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom= |títol=Diario de las sesiones de Cortes |url=http://books.google.es/books?id=TuHl3upJ3qcC&pg=PA126&dq=abdon+terradas&hl=ca&sa=X&ei=nmCqT9W8AeSp0QXVptnMDw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=abdon%20terradas&f=false |llengua=castellà |volum=Volum 8 |editorial=Corts d'Espanya |pàgines=p. 4618, 5021 }}</ref> L'elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades. Finalment, Terrades fou empresonat al [[castell de Sant Ferran]] de Figueres,<ref name="obrer1357">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1357</ref> on romangué fins a l'abril, quan va exiliar-se a [[Perpinyà]]. Des de la mateixa Perpinyà envià el ''Pla de la Revolució'' (programa polític revolucionari on Terrades definia l'estratègia dels republicans); aquest pla es va popularitzar gràcies a la cançó de «[[La campana (cançó)|La campana]]» (1842),<ref name="GEC"/><ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Poetes de l’Empordà Ed. a cura de Joan Ferrerós | editorial = Carles Vallès| lloc = Figueres| data =1986 | pàgines =187-188 | url = | llengua = | isbn = }}</ref> la música de la qual –segons alguns estudiosos, tot i que no està demostrat– fou composta per [[Josep Anselm Clavé]]. El caràcter subversiu d'aquesta cançó –que es convertí en un autèntic himne revolucionari– va fer que els qui la cantessin fossin, a vegades, detinguts per les autoritats de l'època.
 
Mentre intentava de recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, es relacionà amb cabetians francesos i fou implicat en el [[complot de Tolosa de 1843|complot comunista de Tolosa]] del gener del 1843.<ref name="GEC"/> Detingut, no fou absolt sinó fins a l'agost del 1843.<ref name="obrer1357"/> Tornà a Figueres el setembre i es veié implicat en el moviment partidari de la Junta Revolucionària Central (el moviment de la [[Jamància]]).
Línia 62:
 
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom= Clara |nom= Josep |títol= El federalisme a les comarques gironines 1868-1874|any= 1986|editor= Diputació de Girona |llengua=català }}
*{{ref-llibre|cognom= Duarte |nom= Àngel |títol= L'herència republicana del segle XX |any= 2009|editor= Viena |lloc=Girona-Barcelona |llengua=català |isbn= 978-84-8330-542-3}}
* {{ref-llibre |cognom= Guillamet|nom=Jaume |enllaçautor=Jaume Guillamet |títol=Abdon Terradas: primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres |llengua=català |editorial= Institut d'Estudis Empordanesos |lloc=Figueres |data=2000 |isbn= 84-923660-1-X|ref=Guillamet }}
*{{ref-llibre|cognom= Puig Pujades |nom= J. |títol= Vida d’heroi |any= 1985 |editor= Figueres : Ajuntament de Figueres |llengua=català }}
* {{ref-llibre |cognom= Pla|nom=Jordi |títol=''L'esplanada'' o la via novelística d'Abdó Terradas |editorial= L'Eix |lloc=Girona |data=1997 |col·lecció=D'escriptors i d'escriptures |ref=pla }}
* {{ref-llibre |cognom=Rahola |nom=Carles |enllaçautor=Carles Rahola |títol=Vides heroiques: Abdon Terrades, Pere Caimó, Joan Matas, Josep T. d'Ameller, Joan Tutau, Joan Deu, Francesc Sunyer i Capdevila, Ramon Roger, Francesc Maranges, Enric Climent |editorial=Tallers gràfics de la casa d'Assistència i Ensenyament|lloc=Girona |data= 1932 |ref=heroiques }}
* {{ref-llibre |cognom=Soler Vidal |nom=Josep |enllaçautor=Josep Soler Vidal |títol=Abdó Terrades : primer apòstol de la democràcia catalana (1812-1856) |editorial= La Magrana |lloc=Barcelona |data= 1983|isbn=8474101344 |ref=solervidal }}
*{{ref-llibre|cognom= Vicens Vives |nom= Jaume |enllaçautor=Jaume Vicens i Vives|títol= Industrials i polítics del segle XIX |any= 2010|editor= Barcelona : Vicens Vives |llengua=català |isbn=9788431661533 }}
=== Diccionaris ===
* {{ref-llibre|cognom= | títol= Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans
Línia 84:
| llengua = | pàgines = }}
* {{citar ref | cognom = Guillamet i Lloveras | nom = Jaume | article = Abdó Terrades i el periodisme de partit” | publicació = Treballs de Comunicació. I Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació a Girona. | data = 1991| url = | llengua = | pàgines =31-34 }}
* {{citar ref | cognom = Guillamet i Lloveras | nom = Jaume | article= Abdon Terradas i els primers moviments democràtics | publicació = L’Avenç | data =maig 2012 | url = | llengua = | pàgines = }}
* {{citar ref | cognom = Martí| nom =Pep | article = Terradas, profeta del republicanisme | publicació = El Triangle, Barcelona, num 1053 | data =2012 | url = | llengua = | pàgines =42-43 }}
* {{citar ref | cognom = Marco| nom =Joaquim | article = Abdó Terrades i el seu testimoniatge de la repressió de 1828: La esplanada | publicació = Estudis Romànics. Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i Balaguer en el seu setanta-cinquè aniversari. Barcelona, XI | data =1962 | url = | llengua = | pàgines = }}