Any: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza plantilles de referències |
m neteja |
||
Línia 28:
* La influència [[gravetat|gravitatòria]] de la [[Lluna]] i els planetes canvia el moviment de la Terra d'una òrbita constant al voltant del [[Sol]]. L'òrbita de la Terra varia d'una manera [[teoria del caos|caòtica]], però en un interval bastant més limitat que les òrbites dels planetes més pròxims.
* La [[acoblament de marea|resistència de marea]] entre la Terra i la Lluna i el Sol incrementa la durada del dia i del mes (transferint moment angular de la rotació de la Terra a la revolució de la Lluna); com que el dia solar mitjà aparent és la unitat amb què es mesura la llargada del dia en la vida civil, fa l'efecta que canvia la durada de l'any. Al seu torn, la resistència de marea depèn de factors com per exemple el [[reajustament postglacial]] i la [[pujada del nivell del mar]].
* Els canvis en la massa efectiva del Sol, causats pel [[vent solar]] i la radiació d'energia generada per fusió nuclear i radiada per la seva superfície, afectaran el període orbital de la Terra sobre un període llarg (aproximadament 1,25 [[microsegon]]s per any<ref>La massa del Sol és de ~2×10<sup>30</sup> kg, i es redueix a ~5×10<sup>9</sup> kg/s, o ~8×10<sup>−14</sup> masses solars per any. El període d'un cos en òrbita és proporcional a <math>\
* Altres efectes tendeixen a escurçar el període orbital terrestre, com per exemple l'[[efecte Poynting-Robertson]] (aproximadament 30 [[nanosegon]]s per any) o la [[ona gravitatòria|radiació gravitatòria]] (aproximadament 165 [[attosegon]]s per any<ref>~300 W de radiació produeixen una reducció de ~9.5×10<sup>9</sup> J en l'energia orbital per any; això varia com 1/R, i el període varia com R<sup>1.5</sup></ref>).
Línia 42:
|títol= Anys particulars
|contingut=<br />
* ''Any olímpic'' : Any comptat a partir de l'olimpíada. Fou introduït a Grècia per l'historiador [[Timeu de Tauromenion|Timeu]], el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics. El sistema es posà en pràctica des del 260 aC (
* ''Any sotíac'' : L'any del calendari egipci en què acabava el període sotíac i, per tant, coincidien aproximadament l'any civil i l'any tròpic.
* ''Any de la fundació de Roma'' : Any comptat a partir de la data suposada de la fundació de Roma , el 753 aC.
Línia 71:
|títol= Any de traspàs o bixest
|contingut=<br />
Cada quatre anys s
Els romans el situaven entre el vint-i-tres i el vint-i-quatre de febrer, i per motius de superstició no tenia nom ni xifra: si el vint-i-tres era el dies ''sextum ante calendas martii'', d
Es creu que aquest any du mala sort. Durant el dia afegit (29 de febrer) els [[dimoni]]s i els mals esperits tenen el domini. Els nascuts aquest dia són éssers "estranys", si més no perquè només compleixen anys cada quatre. Hi ha la creença que en l
}}
{{FixHTML|end}}
Bé que el primer fet que serví als homes per a mesurar el temps fou la rotació de la terra sobre si mateixa, la qual cosa féu néixer el concepte de [[dia]], posteriorment fou observat el fenomen de les llunacions, el qual donà lloc als mesos i als calendaris lunars així mateix l'home s'adonà del fet que certs fenòmens es repetien periòdicament, tals com la caiguda de la fulla, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells juntament amb les èpoques de més o menys fred o calor, és a dir, les estacions. Aquest fet donà lloc a l'aparició del concepte d'any.
Ara sabem que la durada real d'un any és de 365
Des de sempre el pas del temps s'ha associat amb la successió de fenòmens:
la rotació de la terra sobre si mateixa, la qual cosa féu néixer el concepte de [[dia]], l'observació de les llunacions i certs fenòmens es repetien periòdicament, tals com la caiguda de la fulla, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells juntament amb les èpoques de més o menys fred o calor, és a dir, les estacions, així com equinoccis, solsticis, aparició de determinats estels en un punt concret del cel, etc. Aquest fet donà lloc a l'aparició del concepte d'any.
Com s'ha indicat en l'apartat de [[Any#Tipus d'anys. Definicions|definicions]] un any no té un nombre enter de dies (365
Els primers anys foren calculats seguint les llunacions. La durada del cicle lunar, interval mitjà que transcorre entre dues llunes plenes consecutives, varia de 29 dies i 6 hores a 29 dies i 20 hores. En conseqüència els calendaris lunars solen estar formats per mesos de 29 i 30 dies.
Línia 105:
[[Fitxer:Gregory XIII.jpg|thumb|100px|left|Gregori XIII]]
El [[calendari gregorià]] és el [[calendari]] establert pel [[papa]] [[Gregori XIII]], a instàncies de [[Ghiraldi]]. És vigent des de [[1582]] i prové del [[calendari julià]], utilitzat des que [[Juli Cèsar]] l'instaurés l'any [[46 aC]].<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que estableix l'any de 365,25
Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 [[dia|dies]] del calendari (el [[4 d'octubre]] va ser seguit pel [[15 d'octubre]]), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la [[primavera]] provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la [[precessió dels equinoccis]].
Línia 118:
|títol= Anècdotes causades per l'adopció del [[calendari gregorià]]
|contingut=<br />
* [[Teresa de Jesús|Santa Teresa]] d'Àvila va morir el dijous 4 d'octubre de 1582 i va ser enterrada l'endemà divendres 15 d'octubre. La festa de Santa Teresa se celebra el 15 d'octubre.<ref>[http://www.corazones.org/santos/teresa_avila.htm Biografia Santa Teresa] (en castellà)</ref>
* [[Shakespeare]] i [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] varen morir en la mateixa data, el 23 d'abril de 1616, però no el mateix dia. Cervantes va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari gregorià vigent a Espanya des del 1582. Shakespeare va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari julià vigent a Anglaterra fins al 1752.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/Cervantes/Shakespeare/conocieron/copiaron/murieron/mismo/dia/elpepucul/20080422elpepucul_15/Tes |títol=Cervantes y Shakespeare: ni se conocieron, ni se copiaron, ni murieron el mismo día|consulta=3 desembre 2009 |obra= |editor=ElPais.com |data=22 abril 2008 |llengua=castellà }}</ref>
* [[Rússia]] no va acceptar la reforma del calendari gregorià fins l'arribada dels [[soviet]]s. L'adopció del nou calendari es va fer de manera que l'1 de febrer de 1918 va passar a ser el dia 14 de febrer. Es dóna el cas curiós que l'anomenada “[[Revolució d'Octubre]]”, a l'antiga [[URSS]], se celebrava a Novembre. Això era degut a què la revolució havia tingut lloc el 25 / 26 d'octubre de 1917, segons el calendari julià vigent a la Rússia tsarista, data que, quan el nou règim va adoptar el calendari gregorià, va anar a caure el 7 / 8 de novembre. Des de llavors, l'aniversari de la revolució sempre es va celebrar a novembre i, fins i tot, a vegades es parla de la “Revolució de Novembre”.
Línia 126:
=== Any Fiscal ===
Un [[any fiscal]], o any financer, és un període de 12 mesos usat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions. En la majoria de jurisdiccions hi ha lleis que regulen la comptabilitat i requereixen aquests informes un cop cada dotze mesos. Aquest any no correspon necessàriament amb l'any civil.
=== Any judicial ===
Període, generalment de l'1 de setembre d'un any al 31 de juliol de l'any següent, durant el qual són desenvolupades les tasques normals dels tribunals i òrgans de l'administració de justícia.
Linha 133 ⟶ 134:
En diferents països l'any escolar o any acadèmic comença i acaba en diferents dates. En la majoria dels països de [[Sud-amèrica]], per exemple, l'any comença al [[març]] i acaba al [[desembre]]. A [[Europa]], en canvi, comença al [[setembre]] i acaba al [[juny]].
=== Any agrícola ===
Període dels treballs agrícoles des de l'inici de les labors de preparació fins a les de recol·lecció, aquests treballs no coincideixen amb l'any natural. Als efectes legals, cada cicle compta com un [[any agrícola]].
=== Any litúrgic ===
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme. Consta de dues parts: la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]], i la part del [[santoral]], o calendari de festes fixes.
=== Any sabàtic ===
Inicialment segons la llei jueva, l'any sabàtic el darrer de cada set anys durant el qual la terra no podia ésser conreada i cada amo havia d'alliberar un esclau hebreu, si aquest ho volia. Per altra banda en els països de tradició cultural anglosaxona, l'any sabàtic es referia al curs o semestre que es concedeix cada sis o set anys a un professor per a dedicar-lo als seus estudis o a la investigació, tot disculpant-lo de l'ensenyament.
Linha 144 ⟶ 147:
* 12 [[mes]]os és un any
* bianual<ref>{{GEC|0084267}}</ref> té lloc dues vegades l'any.
* Un [[bienni]]<ref name="bienni">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=bienni&operEntrada=0 Entrada "bienni"] al [[Diccionari de la Llengua Catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Consultat el 8 d'agost del 2009.</ref> són 2 anys
* Un [[trienni]]<ref>{{GEC|0148171}}</ref> són 3 anys
Linha 155 ⟶ 157:
{{Columna nova}}
* Un [[vicenni]]<ref>{{GEC|0150614}}</ref> o [[vintenni]]<ref>{{GEC|0239251}}</ref> són 20 anys
* Un [[trentenni]]<ref>{{GEC|0147794}}</ref> o tricenni<ref>{{GEC|0276012}}</ref> són 30 anys
* Un [[quarantenni]]<ref>{{GEC|0136034}}</ref> són 40 anys
| |||