Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua morta»

3.120 octets eliminats ,  fa 7 anys
traducció abandonada
m (Corregit: perquè -> per què ser)
(traducció abandonada)
 
Entre les llengües ameríndies i les vernacles americanes n'hi ha almenys unes 170 que es troben severament amenaçades. Algunes es troben probablement extintes avui en dia, ja que els últims registres de contacte amb parlants es remunten a vegades a 20 anys enrere.
 
{{2L}}
{|Class = "wikitable" border = "1"
|+<small> Llengües vernacles americanes en perill d'extinció </small>
! Regió
! Llengües amenaçades
|-
|Argentina
| [[Puelche]], [[tehuelche]] i Vilela
|-
|Bolívia
| [[Baur]], itonama, [[Leko]], pacahuara, reyesano i [[Uru]]
|-
|Brasil
|Amanayé, anambé, apiàcies, arikapú, Arua, arutani, Aura, creole cafundo, Guatemala, himarimã, Jabuti, Juma, karahawyana, karipuná, katawixi, katukína, kreye, mapidiano, matipuhy, monde, ofayé, Omagua, or win, puruborá, sikiana, tariano, Torà, tremembé, xetá, xipaya
|-
|Canadà
|Abnaki occidental, [[Nuxalk|bella Coola]], chinook Wawa, haida nord, haida sud, [[haisla]], [[kutenai]], munsee, salish dels Estrets, Sechelt, Sekani, Squamish, tagish, tahltan, tuscarora
|-
|Xile
| [[kawésqar]], [[yagan]]
|-
|Colòmbia
|Cabiyarí, tariano, tinigua, Totoro, tunebo de Angostura
|-
|Costa Rica
|Boruca
|-
|Equador
| [[Llengües zaparoanas|viatjar amb]]
|-
|El Salvador
| [[Pipil]]
|-
|Estats Units
|Achumawi, ahtena, apatxe kiowa, [[apache|apache lipan]], [[arikara]], [[atsugewi]], [[caddo]], cahuilla, chetco, [[chinook]], chinook Wawa, clallam , [[coeur d'Alene]], coos, degexit'an, eyak, gros ventre, [[haida|haida nord]], han, holikachuk, hupa, kalapuya, [[kansa]], karok, Kashaya, kawaiisu, klamath-Modoc, kuskokwim superior, [[llengües kutenai|kutenai]], Luiseño, lushootseed, maidu del nord-est, maidu del nord-oest, manen, menominee, aborigen de la Serra Central, aborigen dels Llacs, aborigen de la Serra Nord, aborigen de les Planes, aborigen de la Serra Sud, [[mico]], nisena, osage, panamint, pawnee, pom central, pom del sud-est, pom del sud, quapaw, Quileute, salish dels Estrets, serrà, tanacross, Dena'ina, sota Tanana, tolowa, [[tubatulabal]], [[tuscarora]], tututni, Wasco-wishram, washo, [[Wichita (poble)|wichita]], [[Llengües wintu|wintu]], yokuts, [[yuchi]], [[yurok]]
|-
|Guatemala
| [[Itzá]]
|-
|Guyana
|Creole holandès Berbice, mapidiano, mawayana
|-
|Hondures
|Tawahka, tolupan, maia-chortí
|-
|Mèxic
|Chiapas, [[kiliwa]], [[ocuilteca|matlatzinca de Atzingo]], [[matlatzinca|matlatzinca de Sant Francesc Oxtotilpan]], [[Opat]], [[zapoteca|zapoteca d'Asunción Mixtepec]], zapoteca de San Agustín Mixtepec, [[zoques|zoques de Tabasco]]
|-
|Nicaragua
|Branca, [[miskito]]
|-
|Panamà
|Crioll francès de Sant Miquel
|-
|Perú
| [[Achuar]], [[aguaruna]], [[Arabel]], bnora, cachuy, [[cahuarano]], campanya ashéninca, campanya caquinte , campa nomatisgüenga, [[Candoshi]], Capanahua, Cashibo-Cacataibo, Cashinahua, Chamicuro, Chayahuita, Cocama-Cocamilla, masculina, Aquest reflexa, [[Llengües harakmbet|Harakmbut]], Huambisa, Iñapari, Iñanpi, [[Iquitos]], Isconahua, Jébero, [[Machiguengua]], Mashco Piro, [[Mayoruna|Mats-Mayoruna]], muescha, [[Munic]], Ocaina, Omagua, Orejón, Piro, Quítxua de Napo, Quítxua del Tigre, Resígaro, Secoya, Sharp, Sharanahua, [[Shipibo-conibo|Shipibo-Konibo]], [[Shiwiar]], Tausghiro, [[Ticuna]], [[Urarina]] , jaguar, Yaminahua
|-
|Surinam
|Akurio, sikiana
|-
|Veneçuela
|Arutani, mapoyo, [[pemón]], sape, sikiana, yabarana
|}
 
== Referències==
{{ORDENA:Llengues Mortes}}
[[Categoria:Llengües mortes| ]]
 
[[pt:Língua morta]]
104.889

modificacions