Suíntila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
+ Ref
Línia 11:
Després d'això quedava poc als bizantins. Tradicionalment es col·locava el seu domini en el Sud de Portugal (basat en la inassistència als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe de Ossonoba; així els bizantins haurien dominat la regió des d'aproximadament el 599 fins al voltant del 650), però és molt improbable que mai, ni en els inicis de la seva presència, quan major extensió abraçava el seu domini, arribessin a dominar aquesta zona. Segurament la seva zona de domini s'havia reduït a una zona de l'Estret enfront de Ceuta, entre la regió de [[Gades]] (amb Besipo, Melgable i Bilone Claudia), la zona de l'Estret pròpia (amb Mellaria i Calpe) i la zona a l'oest de Màlaga (amb Barbesula, Sálduba i Suol). Isidor és molt poc informatiu (fet habitual en l'il·lustre sant) i es limita a indicar: ''"...urbs residuas quas in Hispaniis Romana magnus agebat, proelio conserto obtinuit''" que es traduiria per: "la resta de les ciutats de certa importància que conservaven els bizantins les va ocupar (Suintila) mitjançant batalla". No dóna ni el nom d'una d'elles, ni la data, ni cap indicació apreciable més que el fet de parlar de ciutats en plural, el que indicaria que eren més d'una.
 
Tradicionalment s'ha suposat a Màlaga, [[Ceuta]] i [[Tànger]] ocupades el [[615]], a Cartago Nova el [[621]] (o més aviat el [[622]], car el [[621]] el rei va combatre contra els vascons), l'Algarve cap al [[625]]-[[626]], i les últimes places indeterminades el [[629]]. Però atès que Isidor va acabar la seva Crònica en la primavera del [[626]] i la conquesta ja havia conclòs, haurem de suposar que aquesta va tenir lloc amb anterioritat. Com suposem que Cartago Nova havia estat ocupada vers el [[614]] i que els Algarves mai van ser possessió grega, sol restaven als orientals algunes possessions, segurament a la zona de l'Estret, a l'altre costat de Ceuta. La campanya contra els vascons sol datar-se el [[621]], encara que també va poder esdevenir-se el [[622]], car Isidor sols indica que va ser "al principi del seu regnat". La lluita contra els [[Spania|bizantins]] va haver de portar-se a terme entre el [[622]] i el [[625]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Palao Vicente |nom=Juan José |títol=Militares y civiles en la antigua Roma: dos mundos diferentes, dos mundos unidos |url=http://books.google.es/books?id=GB0ikVsJ3d0C&pg=PA247&dq=625+bizantinos+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=2aDuUveyE8va0QW0soGYCQ&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=625%20bizantinos%20espa%C3%B1a&f=false |llengua=castellà |editorial=Universidad de Salamanca |data=2010 |pàgines=247 |isbn=8478001867}}</ref> i per tant sembla més probable que fora entre el [[623]] i el [[625]].
 
Abans del 625 Suintila va associar al tron al seu fill [[Ricimir]]. El seu germà [[Geila]] va participar també en el govern. El rei estava casat amb una dama anomenada Teodora. Se'l considera en general un governant pietós que donà a l'Església de Guarrazar en la Cartaginense una corona d'or (que encara existeix, formant part de l'anomenat tresor de Guarrazar que va ser localitzat a mitjans del Segle XIX).
Línia 20:
 
El [[631]] va ser enderrocat pel dux de [[Septimània]], Sisenand. Suintila va fugir i se sap que va morir després del [[634]] (potser cap al [[641]]). El [[633]] el IV Concili de Toledo, presidit per [[Sant Isidor]] de [[Sevilla]], el va excomunicar i expropiar els béns.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Inicia taula}}