Diferència entre revisions de la pàgina «Màrius Calado i Colom»

presentació
m (Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q5855202)
(presentació)
[[Fitxer:Màrius Calado (1881).jpg|thumb|dreta|300px|'''Màrius Calado i Colom''' en elal 1881]]
'''Màrius Calado i Colom''' ([[Barcelona]], [[1862]] – [[Barcelona]], [[24 d'agost]] del [[1926]]) va ser un pianista i professor de música català.
 
Estudià amb [[Gabriel Balart i Crehuet|Gabriel Balart]] al Liceu de Barcelona i en elal Conservatori d'Isabel II amb [[Joan Baptista Pujol]]. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de [[Georges Mathias]], i la seva joventut el permeteren ingressar en el [[Conservatori de París|Conservatori]] en condició d'estranger. Dos anys més tard, al 1881, la seva magistral [<ref> {{ref web|títol="La Vanguardia", 25.7.1881|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1881/07/25/pagina-5/34736124/pdf.html}}</ref> execució (segons els examinadors) del ''Carnaval'' de [[Robert Schumann]] i de l{{'}}''Allegro de concert'' de [[Hugo Wolf]] obtingué el primer premi de la classe superior de piano. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que al 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], a la [[Sala Beethoven]], al [[Gran Teatre del Liceu]] i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.
execució (segons els examinadors) del ''Carnaval'' de [[Robert Schumann]] i de l<nowiki>'</nowiki>''Allegro de concert'' de [[Hugo Wolf]] obtingué el primer premi de la classe superior de piano. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que al 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], a la [[Sala Beethoven]], al [[Gran Teatre del Liceu]] i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.
 
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava [[Liszt]], [[Chopin]], [[Schubert]], Schumann, [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saënts]]... Formà part [<ref>{{ref web|nom=John W.|cognom=Milton|títol=Granados and Goya: Artists on the Edge of Aristocracy|url=http://www.cilam.ucr.edu/diagonal/previousissues/issue12005/milton.html]|idioma=anglès|consulta=1 de febrer del 2014}}</ref> de les tertúlies culturals que el [[Salvador Andreu i Grau|Doctor Andreu]] feia a casa; [[Enric Granados]], un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el ''Vals de concert, op. 35'', del 1914.
 
La [[Casa Calado|casa]] d'estil [[Modernisme català|modernista]] que es va fer construir per l'arquitecte [[Eduard Maria Balcells i Buïgas|Balcells]] a [[Sant Cugat del Vallès]] el 1905 és, en l'actualitat, una de les edificacions rellevants de la població vallesana.
 
== Bibliografia ==
* {{ref publicació|cognom=J.S. ''|títol=Màrius Calado'', article publicat a ''|publicació=[[La Veu de Catalunya]]'' (|data=11.9.1926)}} i reproduitReproduit a ''{{ref publicació|publicació=Scherzando''|exemplar=núm. 190 (|data=1926), p. |pàgina=3-4 [|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=503058730&posicion=1]}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
56.649

modificacions