Adolf Loos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 35 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q44323
desambiguar
Línia 17:
El 1896 s'establí a Viena, esdevenint amic d'alguns dels protagonistes de les avantguardes artístiques europees de l'època, com l'escriptor i periodista [[Karl Kraus]], el músic [[Arnold Schönberg]], el poeta Peter Altenberg, [[Kokoschka]] i [[Tristan Tzara]]. Va polemitzar amb els [[Modernisme|modernistes]] (Sezession vienesa), que per ell representen un gust ja superat per la realitat contemporània.
 
És considerat un dels precursors del [[racionalisme]] arquitectònic]]. Segons Loos, l'arquitectura ha de ser pràctica i per tant no pot ser un art; d'aquí sorgeix la necessitat moral d'eliminar qualsevol [[decoració]] inútil. Compensa aquesta reducció ornamental amb l'ús de materials [[noble]]s i texturats com la fusta o la pedra, fa servir el que anomena sinceritat constructiva (no enganyar en l'ús dels materials ni amb la seva aparença), i estudia en profunditat les complexitats en la distribució de l'espai ([[Raumplan]]).
 
Entre les seves obres, totalment avantguardistes i tendents a l'eliminació [[ornament]]al, hi trobem la intervenció al Café Museum de [[Viena]] ([[1899]]), la Villa Karma a Montreux ([[1903]]), les cases Steiner i a Michaerlerplatz de [[1910]], ambdues a [[Viena]] i la casa de Tristan Tzara a [[París]] ([[1926]]).
Línia 24:
 
== Escrits ==
El 1908 publica ''Ornament und Verbrechen'' (Ornament i Delicte) un text provocatiu en el qual subratlla la utilitat social de la producció d'objectes amb formes simples i funcionals. Fou gràcies a aquest escrit que Loos serà considerat un dels fundadors del [[racionalisme arquitectònic]] europeu i del gust arquitectònic [[art modern|modern]].
 
== Obres principals ==