Joaquim Espalter i Rull: diferència entre les revisions

 

Fundador, junt amb [[Federico de Madrazo]] i [[Eugenio Ochoa]], de la revista artística ''El Renacimiento'' (1847), que tingué una vida efímera, participà a l'[[Exposició Universal]] de París de 1855 i a les [[Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)|nacionals de Belles Arts de Madrid]] dels anys 1871, 1876 i 1878 (en les dues últimes fou, a més, vocal del jurat).

 

Malgrat que va ser un pintor variat quant a temes i factures, el prestigi adquirit per Espalter en vida fou degut a les seves pintures murals, actualment, tanmateix, se'l valora també com a retatista. A Madrid destaquen les decoracions fetes al Teatro Español (1848), al sostre del paranimf de la Universidad Central (1853-1858) -on realitzà deu figures al·legòriques, nou retrats de fundadors i vint de personatges cèlebres, a més dels d'Isabel II i la Catòlica-, i les del Palacio del Congreso de Diputados. A Navarra col·laborà en l'ornamentació del Salón del Trono del Palau de la diputació, per al qual pintà el mural ''La proclamació del primer rei de Navarra'' i vint retrats de la galeria reial (1864-1865).

 

Com a retratista, fou un dels pintors preferits de l'emergent burgesia decimonònica, que sabé plasmar d'una manera verídica, sense estridències, amb un estil que podríem definir com a prerealista més que no pas romàntic. Entre els seus retrats més coneguts figuren el d'Octavi Carbonell (1842), el de seva muller (1852), el dels esposos Muntades (1856), tots tres al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], el de Bonaventura Carles Aribau (1844; [[Llotja de Mar|Palau de Llotja]]), i el de la família de Jordi Flaquer (1845, Museo Romántico Madrid). També té obra als museus provincials de Girona i Santa Cruz de Tenerife, [[Museu Maricel|Maricel]] de Sitges i [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer|Víctor Balaguer]] de Vilanova i la Geltrú.

 

Va morir a Madrid el 16 de gener de 1880, als setanta anys. Tot i que la relació d'Espalter amb Sitges fou molt curta, ja que es limità a la seva infantesa i a una visita que potser va fer a la vila la tardor de 1843, la sitgetanitat del personatge mai no ha estat posada en dubte. L'abril de 1899 l'ajuntament presidit per Miquel Ribas i Llopis, acordà donar el seu nom a un carrer de la població; i entre 1916-1917, sota l'alcaldia de Simó Llauradó i Clarà, se n'allargà el recorregut. Després, la figura de Joaquim Espalter ha estat evocada manta vegada a la premsa local i, fins i tot, va ser objecte d'una tesina (de la qual s'en va publicar [[#vigo|un resum]]) per part de l'historiador Antoni Vigó i Marcé, gran coneixedor de la seva vida i obra.