Alà-ad-Din Muhàmmad: diferència entre les revisions

▲El 1210 es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb [[Kuchtlug]], el cap [[naiman]] refugiat al país; a l'atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que ara era vassall de Khwarizm. El general kara khitai Tayanqu fou derrotat pel ''khwarizmshah'' prop de Talas. L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a [[Balasagun]] però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, el khan Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug ([[1211]]) que de facto va assolir el poder.

▲El [[1212]] el ''khwarizmshah'' va ocupar el khanat de Samarcanda, i va matar al darrer khan Uthman Khan. Per un temps la capital es va instal·lar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhànides a [[Transoxiana]] van passar també a Khwarizm. Muhammad va conservar el títol de ''khwarizmshah'' però hi va ajuntar el de sultà. Entre [[1211]] i [[1213]] Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del [[Sir Darya]] cap a [[Otrar]], Chah ([[Taixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.

▲No hi havia una força de clan o ètnica darrere el sultà, les poblacions eren heterogènies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exèrcit el formaven mercenaris reclutats aquí i allà, especialment entre les tribus turcmanes dels ghuz ([[oghuz]]) i els [[qanqli]] de l'estepa [[kirguís]]. La família reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de Muhammad Ala al-Din, detestava al seu nét Djalal al-Din, el fill preferit de Muhammad. Aquest volia erigir-se en un campió del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, però estava enfrontat amb el califa de [[Bagdad]] <ref>que al 1217 va estar a punt d'atacar, quan va descobrir una carta en la que el califa havia incitat als gúrides contra Khwarizm; llavors va designar un alida com anticalifa i va emprendre una marxa cap a Bagdad, però el hivern del 1217 al 1218 una tempesta de neu va aturar els seus exèrcits al Kurdistan i Luristan i quan va saber que hi havia agitació entre els kiptxak va decidir retornar</ref> i el califa Nasir (1180-1225) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a Transoxiana, Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulmà quan el [[1216]] va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhdí de l'orde religiós dels sufites kubrawis.

▲La guerra era inevitable.<ref>les fonts primàries de la invasió mongola dels territoris musulmans són: Nessawi, secretari el 1223 del khwarizmshah Djalal al-Din del que va escriure la biografia (en àrab) el 1241; Djuzdjani, que el 1227 va fugir des de l'Afganistan a l'Índia per escapar a la dominació mongola i va escriure vers el 1260 el Tabaqut i Nassiri (en persa); Djuweyni (mort 1283), fill d'un persa que va entrar al servei dels mongols i ell mateix funcionari mongol que va visitar Mongòlia del 1249 al 1251 i altre cop del 1251 al 1253, que fou governador (malik) de Bagdad el 1262 i que vers el 1260 va escriure una biografia de Genguis khan, "Història del conqueridor del mon", en persa "Tarikh-i Djihan-kuchai"; i Rashid al-Din (1247-1318) que per la primera meitat del segle XIII agafa sovint com a referència a Djuweyni.</ref> La iniciativa fou de Khwarizm quan van detenir a una caravana mongola a Otrar a la frontera en la que viatjaven només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatchiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan. [[Genguis Khan]] va demanar reparacions i no li foren donades <ref>Nessawi dona la culpa a Inatchiq; Djuzdjani pensa que el fet va tenir l'aprovació expressa o tàcita de Muhammad; Ibn al-Athir atribueix el fet a una orde directe de Muhammad; i Djuweyni aclareix que Inatchiq fou provocat per un dels membres de la caravana que li va faltar el respecte</ref>

▲El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtish]]. A la tardor Genguis khan va arribar a Qayaligh al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el rei Arslan khan dels karlucs, amb les seves forces; després se li van unir Suqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels [[uigurs]]. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però las va repartir en tota la línia del [[Sir Darya]] i les fortaleses de la Transoxiana i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodai]], fills del gran khan;<ref>la ciutat fou capturada només després d'un llarg setge</ref> una altra divisió sota comandant de [[Joci]],el fill gran de Genguis Khan va baixar pel Sir Darya i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djand]] (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar [[Khodjend]], on era governador Timur Malik, que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el propi Genguis Khan amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de 1220); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensor massacrats. La ciutat fou saquejada metòdicament però la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violència i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruïda per un incendi que [[Djuweyni]] pensa que fou involuntari.

▲De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a Samarcanda on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig més fàcil). Un part dels pobladors foren morts però els considerats útils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Mongòlia. La guarnició turca, que s'havia passat voluntàriament als mongols, fou tot i així massacrada. En canvi el clergat musulmà no va oferir resistència i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, però només quedava gent per omplir un barri.

▲A l'abril de [[1220]] fou conquerida la vella capital, [[Urgendj]] (Gurgandj) prop de [[Khivà]], després d'un setge dirigit per Joci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei, ja que els dos primers no s'entenien. Tota la població fou massacrada excepte els artesans qualificats que foren enviats a Mongòlia. La ciutat, contra l'opinió de Joci, fou destruïda fent passar per damunt de la població les aigües del riu Amu-Darya.

▲Muhammad va fugir a [[Balkh]] i de allí cap al [[Khurasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general [[Djebé]] i [[Subotai]]. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur també es va rendir i va enviar una delegació i Djebé anava despresa i no es va aturar acceptant la submissió. Subotai en canvi va saquejar [[Thus]], [[Damghan]] i [[Semnan]]. Els dos generals van arribar a Ray ([[Rayy]], Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'Hamadan i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, però aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre. Llavors es van venjar i van retornar destruint [[Zendjan]] i [[Qazwin]]. Mentre Muhammad es va refugiar a un illot de la [[mar Càspia]] enfront d'Abeskun on va morir de cansament el desembre del [[1220]]. Els seus drets els va recollir el seu fill [[Djalal al-Din Manguberti]].