Idea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m orto, replaced: a l'igual que → igual que AWB
Línia 2:
{{redirecció|Idees|Revista Idees}}
 
[[Fitxer:Otto_Merkt_von_AkosOtto Merkt von Akos.jpg|200px|right|thumb|Idees]]
Una '''idea''' és un producte del [[pensament]], l'expressió d'un [[concepte]]. El terme idea tradueix la paraula grega ''eidos'', que també es pot traduir per “forma”, i té relació directe amb el significat d'allò que es veu, allò que es pot veure. Tenint en compte que el terme "forma" (relacionat amb idea) s'ha d'entendre en el sentit que té en paraules com in-formació, i que el terme grec relacionat amb "veure" és ''teorein'' ([[teoria]]), es mostra la relació entre aquests significats. Així, una idea seria tot allò que es pot concebre [[ment]]alment, l'objecte de les teories o, més acuradament, el [[significat]] d'una [[oració]]. Els conceptes, en canvi, farien referència més aviat als termes generals.
 
Línia 14:
* 3)idees innates, que no pot haver construït la nostra ment.
En canvi per als [[empirisme|empiristes]] són simplement [[substantiu|noms]], abstraccions per designar un conjunt de processos mentals a partir de sintetitzar dades de l'experiència, són sempre productes secundaris, etiquetes.
Una posició intermèdia és la que defensa [[Kant]], pel qual per pensar cal disposar -a l'igual que ho defensaven els empiristes- de dades subministrades pels sentits, però aquestes dades per si mateixes -tal com ho deien els racionalistes- no poden donar lloc a pensaments, sinó que cal que estiguin estructurades mentalment per les ''categories'' del pensament o per les ''intuïcions pures'' de la [[Sensibilitat (biologia)|sensibilitat]]. Així, per exemple, si pensem en ''una'' taula que ''està enmig'' de ''dues'' cadires, els nostres sentits ens han de subministrar imatges d'objectes, però la noció d'"una" X que està "enmig" de "dues" i són elaboracions mentals. De feta mai ningú no ha "vist" ''una'', sinó que ha vist objectes que la nostra ment "unifica"; tampoc no hem vist mai "enmig", sinó objectes que la nostra ment ordena en l'espai i en el temps. El nostre [[enteniment]] aporta aquestes categories: unitat, relació, causa, etc. i disposa els objectes en l'[[espai]] i el [[temps]]. Aquesta concepció s'anomena [[idealisme transcendental]]
 
== Les idees en història o "història de les idees" ==
Línia 23:
 
== Tenir una idea ==
O una pensada. O una ocurrència. Tenir-ne una de bona pot canviar la cara del món o omplir les butxaques d'algú, perquè les idees valen diners. De fet, fins i tot les enregistrem perquè no ens les prenguin. Hi ha una anècdota que és il·lustrativa. [[Orson Welles]], abans d'anar-se'n a Europa, va parlar a [[Charles Chaplin]] d'una idea que tenia per fer una pel·lícula. Aquest va filmar ''Monsieur Verdoux'' robant-li la idea. En tornar, abans d'estrenar-se, Orson Welles li ho va retreure i Chaplin no li ho discutí, simplement va pagar. Hi ha idees sorprenents que trobem als museus, com els llavis-sofà de [[Mae West]] o el telèfon-llangosta, ambdues de [[Salvador Dalí]].
 
== Camps d'idees ==
Línia 29:
 
; Idea seleccionada ===
Surt de dins, de [[la memòria]], que emmagatzema les seves experiències. És aliena als factors externs i independent d'altri. [[Gabriel Ferrater]], per exemple, en el poema ''Úter'' selecciona parts del cos de la dona: “una mitjana / o una sabata o un jersei o una faldilla”.
 
; Idea verbalitzada : Sorgeix de quelcom que t'han explicat o que has escoltat al metro, a l'ascensor o la plaça major del poble. [[Gabriel García Márquez]] va sentir dir a un conegut que li agradaria treballar mentre dormia, que donà lloc a ''Me alquilo para soñar''.