Gòrgies de Leontins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegint referències |
|||
Línia 1:
{{Filòsof
| regio = [[Filosofia occidental]]
| era = [[Filosofia antiga]]
| color = #B0C4DE
| nom_imatge = P philosophy.png
| peu de foto =
| mida_imatge = 150 px
| nom = Gòrgies({{lang|grc| Γοργίας}})
| naixement = c. 485 aC<br />[[Leontins]],([[Sicília]])
| mort = c. 380 aC, als 105 anys<br />[[Larissa]] ([[Tessàlia]])
| escola_tradicio = Sofistes, [[Presocràtic|Filosofia presocràtica]]
| interessos = [[Ontologia]], [[Epistemologia]] [[Retòrica]], [[Moral Relativisme]]
| idees = Paradoxologia
| influencies =[[Empèdocles]], [[Parmènides]], [[Zenó d'Elea]]
| influencia = [[Plató]], [[Antístenes d'Atenes|Antístenes]], [[Pericles]],[[Aspàsia de Milet]]
| firma =
}}
'''Gòrgies de Leontins''' (''Gorgias'', Γοργίας) fou un orador i filòsof [[Antiga Grècia|grec]]. Nasqué a [[Leontins]] ([[Sicília]]) cap a l'any [[485 aC]] (era més gran d'edat que l'orador [[Antífon l'orador|Antífon]] o Antifó que va néixer vers [[480 aC]] o [[479 aC]]). Se li atribueix una vida de més de 100 anys i hauria mort una mica després de [[Sòcrates]]. Fou germà del metge Heròdic, que va gaudir també de certa fama. Va tenir suposadament alguns enfrontaments personals amb Plató.
L'any [[427 aC]] fou enviat a [[Atenes]] perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra [[Siracusa]] . Tant a Atenes com a altres ciutats gregues tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Segons [[Aristòtil]] entre els seus deixebles estava [[Isòcrates]].<ref>Aristòtil, fr. 130 [[Valentin Rose|Rose]] = [[Quintilià]] 3.1.13.</ref> Altres alumnes seus són esmentats en llibres posteriors; ''[[Suda]]'' afegeix a [[Pericles]], [[Polus]] i [[Alcidames]],<ref>Suda, ''Gorgias''</ref> [[Diògenes Laerci]] cita a [[Antístenes d'Atenes|Antístenes]],<ref>Diògenes Laèrci, VI. 2</ref> i segons [[Filòstrat d'Atenes]], "Sé que ell atreia l'atenció dels homes més admirats, [[Críties]] i [[Alcibiades]] que encara eren joves, i [[Tucídides]] i Pericles que ja eren grans. [[Agàton d'Atenes]], el poeta tràgic, les comèdies del qual tenen fama de sàvies i eloqüents, també fa servir sovint l'estil de Gòrgies in els seus versos iambics ").<ref>''Lives of the Sophists'' 1.9, trans. George Kennedy in ''The Older Sophists'', ed. R.K. Sprague (Columbia, S.C., 1972), p. 31.</ref> Com que era molt valorat i guanyava força diners, es deia d'ell que havia encomanat una estàtua d'or per a un temple públic. <ref>Sprague, Rosamond Kent, The Older Sophists, [[Hackett Publishing Company]] (ISBN 0-87220-556-8)., p. 31</ref>Va tornar a Leontins i després altre cop a Grècia on va viure els seus darrers anys a Atenes i a [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] de [[Tessàlia]]. Els grecs li van dedicar una estàtua al temple d'[[Apolo]] a [[Delfos]] (Matsen, Rollinson and Sousa, 33).
Tingué relació amb [[Empèdocles]], amb qui les seves ensenyances assoliren una ressonància extraordinària. Influí en [[Sòcrates]] quant a la seva forma de parlar i expressar-se. Nega qualsevol tipus de veritat objectiva i a més les normes morals que són diferents en cada poble i que canvien. El seu escepticisme va més enllà que el de [[Protàgores]].
Linha 7 ⟶ 24:
Ell destacà a causa d'aquest tema, la importància de la paraula i de l'art de la retòrica, que ensenya a manejar-la. Segons Gòrgies la paraula és l'única capaç de transformar la realitat. Car és ella la que la inventa, la modifica i la comunica.
El propòsit de les seves argumentacions és mostrar el caràcter d'aparences de la realitat, i la [[naturalesa]] empírica o
A través d'un seguit de dilemes va mostrant com rebutja les posicions de l'oponent.
Educat a l'[[escola d'Elea]] ([[Parmènides]]) sembla que defensava tres tesis (conegudes com la triple negació de Gòrgies):<ref>{{cite journal|last=McComiskey|first=Bruce|title=Gorgias, "On Non-Existence": Sextus Empiricus, "Against the Logicians" 1.65-87, Translated from the Greek Text in Hermann Diels's "Die Fragmente der Vorsokratiker|journal=Philosophy and rhetoric|year=1997|volume=30|issue=1|page=45|url=http://www.jstor.org/stable/40237935|accessdate=31 October 2013}}</ref>
#No existeix res.
#Si existís alguna cosa, no es podria conèixer.
#Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar.
Amb aquesta triple negació se l'ha considerat un [[Nihilisme|nihilista]].<ref>{{cite web|last=Higgins|first=C. Francis|title=Gorgias|url=http://www.iep.utm.edu/gorgias/|publisher=Internet Encyclopedia of Philosophy|accessdate=17 October 2013}}</ref>
Per ell, "''la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula''".
Tot i que potser Gòrgies es desinteressà bastant per la política (teòrica i pràctica), és indubtable que les tesis d'aquest sofista influïren sobre el pensament polític de personatges com [[Alcidames]], [[Cal·licles]], [[
En tot cas, és un fet històric que Gòrgies escriví un discurs oratori que un cop pronunciat (potser per ell mateix) davant l'assemblea d'Atenes, convencé a la capital grega per a fer, amb èxit, la guerra contra Siracusa (en defensa de la ciutat de Leontins). L'èxit d'aquesta empresa bèl·lica feu augmentar notablement la fama de Gòrgies com a orador davant dels atenesos.
La seva ànsia per exhibir la seva habilitat retòrica el portà fins a l'absurd, defensant amb arguments causes sense sentit fent-les aparèixer com raons de pes. En conseqüència, cadascun dels seus llibres defensaven posicions que paradòxicament solien ser impopulars. El caràcter teatral dels escrits de Gorgia són exemple que per a ell només és un joc el fet de defensar un argument o un altre fent servir recursos estilístics com la paròdia, comparacions artificioses i teatralitat (Consigny 149). El seu estil es podria descriure com "poètic sota la mètrica" (''poiêsis-minus-meter''). Segons ell les paraules tenen poder de persuasió (''dunamis'') equivalent al dels déus o al de les forces de la natura. Al seu llibre ''Encomium'', basat en la llegenda d'Helena de Troya, Gòrgies compara l'efecte de les paraules sobre l'ànima amb el de les drogues sobre el cos: "algunes causen dolor, altres alegria, algunes causen sensació de por, altres mouen l'audiència cap a l'audàcia, altres fan entumir i encisen l'anima amb persuasió maligna” (Gorgias 32).<ref>{{cite book | last1 = Bizzell | last2 = Herzberg | title = The Rhetorical Tradition}}</ref>
Va escriure "Sobre la natura" obra també coneguda com "Sobre el que és i el que no és", vers el [[444 aC]].▼
També va donar molta importància als sons de les paraules, els quals podien captivar l'audiència o suggestionar com en una hipnòsi (Herrick 42).
Altres obres retòriques de Gòrgies són: "Defensa de Palamedes" , basat en el personatge de l'[[Odissea]] d'Homer,(McComiskey 47-49) i "Epitafis" , aquest text va fer servit durant els segles posteriors. (Consigny 2).
{{ORDENA:Gorgies De Leontins}}▼
▲
==Referències==
<references/>
{{Filòsofs presocràtics}}
▲{{ORDENA:Gorgies De Leontins}}
[[Categoria:Filòsofs presocràtics]]
[[Categoria:Sofistes]]
[[Categoria:Sicilians]]
| |||