Hípies d'Elis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegint referències i imatges |
|||
Línia 1:
{{Filòsof
'''Hípies d'Elis''' (''Hippias'', {{polytonic|Ἱππίας}}) fou un [[Sofística|sofista]] i [[filòsof]] [[Grècia antiga|grec]] nadiu d'[[Elis]], fill de Diopites. Fou deixeble de Hegesidam i contemporani de [[Protàgores]] i [[Sòcrates]]. El govern d'Elis el va enviar com ambaixador a [[Esparta]] en missió diplomàtica. Va viatjar també per moltes ciutats i districtes de Grècia per adquirir riquesa i celebritat ensenyant i fent discursos. El seu caràcter és descrit com vanitós i arrogant.▼
| regio = [[Filosofia occidental]]
| era = [[Filosofia antiga]]
| color = #B0C4DE
| nom_imatge = Sofista 4 c.jpg
| peu de foto =
| mida_imatge = 200 px
| nom = Hípies({{lang|grc|Ἱππίας}})
| naixement = c. 460 aC<br />[[Elis]],(Peloponès)(Grècia)
| mort = c. 400 aC, als 60 anys<br />
| escola_tradicio = Sofistes [[Presocràtic|Filosofia presocràtica]]
| interessos = [[Retòrica]], [[Filosofia]], [[Política]], [[Poesia]], [[Música]], [[Matemàtica]], [[Pintura]], [[Escultura]]
| idees = contraposició "estat natural"/"estat social"
| influencies = [[Hegesidam]]
| influencia = [[Jean-Jacques Rousseau]]
| firma =
}}
[[File:Elis, Grecia.jpg|thumb|150px|Elis, ciutat natal d'Hípies]]
'''Hípies d'Elis''' (''Hippias'', {{polytonic|Ἱππίας}}) fou un [[Sofística|sofista]] i [[filòsof]] [[Grècia antiga|grec]] nadiu d'[[Elis]].
==Vida==
▲
Probablement, va ser a causa de la seva activitat política que va morir. Segons narra [[Tertulià]], Hípies hauria estat assassinat per haver conspirat contra la seva pròpia ciutat,<ref>DK 86 A15.</ref> durant la revolució [[Oligarquia|oligàrquica]] del [[399 a.C.]] a la Èlide,o amb l'intent de retorn dels exiliats demòcrates el ([[343 a.C.]]). Podria ser que Tertulià confongués el sofista amb el tirà [[Hípies]], fill de [[Pisístrat]].
Defensa la [[tesi]] de la contraposició entre l'estat natural i l'ordre [[Societat|social]]. La [[naturalesa]] tracta els homes per un igual, mentre que la llei [[política]] és la causa de la desigualtat social.▼
Algunes fonts citen que va tenir una filla, Platane, que es va casar amb [[Isòcrates]] quan ja era vell; i que va adoptar un jove de nom Afareo.<ref>[[Plutarc de Queronea]] (DK 86 A3)</ref> Alguns estudiosos opinen que Platane era l'esposa del sofista i no la filla,entre ells està Untersteiner <ref>{{Harvnb|Mario| pp=414}} </ref>
==Filosofia==
▲Defensa la [[tesi]] de la contraposició entre l'estat natural i l'ordre [[Societat|social]]. La [[naturalesa]] tracta els homes per un igual, mentre que la llei [[política]] és la causa de la desigualtat social.<ref>DK 86 C1.</ref>
Aquesta afirmació es fonamenta en:
* Els principis de la naturalesa tenen validesa universal i són vigents per tothom.<ref>{{Harvnb|Mario| pp=431}} </ref>
* Les [[llei social|lleis]] polítiques (que són antinaturals) només es poden imposar per la força.
Per tant "''la llei tiranitza l'home i el força a moltes coses contra natura''", d'on en dedueix la necessitat de retornar a l'estat natural.
Linha 10 ⟶ 35:
La seva filosofia és propera en aquest sentit a la d'[[Antifont]].
L'única referència que es té d'ell ve donada per [[Plató]] en la seva obra ''[[Protàgores]]'' on afirma que Hípies va ensenyar que "la llei és el tirà dels homes i els força a moltes coses contràries a la natura". Tenia curiositat per molts dels camps del saber humà entre els quals destaca "la ciència de la societat". Sòcrates diu que va publicar èpica, poesia, tragèdies, ditirambes i discursos com a produccions pròpies. Ateneu esmenta com obra seva {{polytonic| Συναγωγὴ}} que no es conserva.▼
==Obra==
{{ORDENA:Hipies D'Elis}}▼
▲
A més de la filosofia, tenia curiositat per molts dels camps del saber humà entre els quals destaca "la ciència de la societat" i el seu llibre "Synagoga" {{polytonic| Συναγωγὴ}} (''Miscellanea''), de caràcter enciclopèdic, que no es conserva però va ser esmentat per Ateneu.<ref>DK 86 B6.</ref> Sòcrates diu que va publicar tractats sobre èpica, poesia, tragèdies, ditirambes i discursos com a produccions pròpies.
== Trissectriu ==
[[File:Hipias.png|200px|thumb|La Trisectriu d'Hípies]]
[[Pappus d'Alexandria]] en el llibre IV de la seva ''Synagoga'' (Col·leció Matemàtica) parla d'una de les [[corba|corbes]] més antigues estudiades. [[Procle]] i altres escriptors de l'antiguitat atribueixen la seva descoberta a Hípies.
En un quadrat ACBD (''imatge'') sigui el costat AB canviat de manera uniforme cap a baix a partir de la seva posició inicial per a que coincideixi amb DC. Suposem que aqueix lleu moviment succeeix al mateix temps que el costat DA gira cap a la dreta des de la seva posició inicial fins a coincidir amb DC. Si es donen les posicions dels segments en un instant fix per a qualsevol A’B’ i DA’’, respectivament, i P és el punt d'intersecció de A’B’ i DA’’, el lloc descrit per P durant aquests moviments serà la trissetriu d'Hípies – la corba APQ de la imatge.
La corba permet la trissectriu d'un angle amb facilitat: Si PDC és l'àngle que es vol trisseccionar, dividim en tres els segments B’C i A’D com els punts R, S, T i U. Si els segments de la recta TR i US tallen la trissetriu en els V i W, respectivament les rectes VD i WD dividiran l'àngle <math>P\hat DC</math> en tres parts iguals.
La descripció donada per Pappus sobre la principal propietat d'aquesta corba fa que sigui molt possible que s'hagi inventat durant la recerca de la forma per a la trissecció de l'angle.
Es creu que Hípies sabia que la corba podria ser utilitzada per a cercar la [[quadratura del cercle]] però que no ho va poder demostrar. Posteriorment la corba fou utilitzada per [[Dinòstrat]] per a fer la quadratura i per això també se la coneix amb el nom de''quadratriu''.
==Referències==
{{referències}}
<references/>
==Bibliografia==
* DK= ''Die Fragmente der Vorsokratiker'' de Diels i Kranz
* [[Mario Untersteiner]]: ''I sofisti'', Milano 1996
* Carl Boyer: ''História da matemática'' .Brasil ed. Edgard Blüncher ltda. 2010 .
* George B. Kerferd, Hellmut Flashar: ''Hippias aus Elis''. en Hellmut Flashar (Hrsg.): "Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike", Schwabe, Basel 1998, ISBN 3-7965-1036-1, S. 64-68
{{Filòsofs presocràtics}}
▲{{ORDENA:Hipies D'Elis}}
[[Categoria:Filòsofs presocràtics]]
[[Categoria:Matemàtics de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Sofistes]]
[[Categoria:Elis]]
| |||