Superconductivitat d'alta temperatura: diferència entre les revisions

{{Problema|Física|Quin és el mecanisme físic que explica la superconductivitat d'alta temperatura? Per què la [[teoria BCS]] no pot explicar-la?}}
La '''superconductivitat d'alta temperatura''' és la que es produeix a [[Temperatura|temperatures]] crítiques superiors a 77 [[Kelvin|K]] (és a dir, per sobre de la temperatura de fusió del [[nitrogen]]). FouEl descobertadescobriment perexperimental Chudel elprimer 1987superconductor enper un[[Karl Müller]] i [[òxidJohannes Bednorz]] deva ser reconegut immediatament en rebre del [[courePremi Nobel]], de [[barifísica]] idel [[itri1987]].

Tots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat són òxids[[òxid]]s de [[coure]], [[bari]] i [[itri]], anomenats genèricament YBCO, són cristalls[[cristall]]s amb l'estructura tetragonal de la [[perovskita]] i presenten [[anisotropia]] en determinades propietats superconductores. Tots ells són [[superconductor de tipus II|superconductors de tipus II]], en els quals el [[camp magnètic]] pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vòrtexs) que formen regions metàl·liques normals dins l'estructura superconductora. La [[teoria BCS]] no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'àtoms[[àtom]]s de coure hi tenen un paper destacat.