Gòrgies de Leontins: diferència entre les revisions

L'any [[427 aC]] fou enviat a [[Atenes]] perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra [[Siracusa]] . Tant a Atenes com a altres ciutats gregues tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Segons [[Aristòtil]] entre els seus deixebles estava [[Isòcrates]].<ref>Aristòtil, fr. 130 [[Valentin Rose|Rose]] = [[Quintilià]] 3.1.13.</ref> Altres alumnes seus són esmentats en llibres posteriors; ''[[Suda]]'' afegeix a [[Pericles]], [[Polus]] i [[Alcidames]],<ref>Suda, ''Gorgias''</ref> [[Diògenes Laerci]] cita a [[Antístenes d'Atenes|Antístenes]],<ref>Diògenes Laèrci, VI. 2</ref> i segons [[Filòstrat d'Atenes]], "Sé que ell atreia l'atenció dels homes més admirats, [[Críties]] i [[Alcibiades]] que encara eren joves, i [[Tucídides]] i Pericles que ja eren grans. [[Agàton d'Atenes]], el poeta tràgic, les comèdies del qual tenen fama de sàvies i eloqüents, també fa servir sovint l'estil de Gòrgies in els seus versos iambics ").<ref>''Lives of the Sophists'' 1.9, trans. George Kennedy in ''The Older Sophists'', ed. R.K. Sprague (Columbia, S.C., 1972), p. 31.</ref> Com que era molt valorat i guanyava força diners, es deia d'ell que havia encomanat una estàtua d'or per a un temple públic. <ref>Sprague, Rosamond Kent, The Older Sophists, [[Hackett Publishing Company]] (ISBN 0-87220-556-8)., p. 31</ref>Va tornar a Leontins i després altre cop a Grècia on va viure els seus darrers anys a Atenes i a [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] de [[Tessàlia]]. Els grecs li van dedicar una estàtua al temple d'[[Apolo]] a [[Delfos]] (Matsen, Rollinson and Sousa, 33).

Educat a l'[[escola d'Elea]] ([[Parmènides]]) sembla que defensava tres tesis (conegudes com la triple negació de Gòrgies):<ref>{{cite journalref-publicació|lastcognom=McComiskey|firstnom=Bruce|titletítol=Gorgias, "On Non-Existence": Sextus Empiricus, "Against the Logicians" 1.65-87, Translated from the Greek Text in Hermann Diels's "Die Fragmente der Vorsokratiker|journalpublicació=Philosophy and rhetoric|yearany=1997|volumevolum=30|issueexemplar=1|pagepàgina=45|url=http://www.jstor.org/stable/40237935|accessdateconsulta= 31 Octoberoctubre 2013}}</ref>

Amb aquesta triple negació se l'ha considerat un [[Nihilisme|nihilista]].<ref>{{cite ref-web|lastcognom=Higgins|firstnom=C. Francis|titletítol=Gorgias|url=http://www.iep.utm.edu/gorgias/|publishereditor=Internet Encyclopedia of Philosophy|accessdateconsulta= 17 Octoberoctubre 2013}}</ref>

La seva ànsia per exhibir la seva habilitat retòrica el portà fins a l'absurd, defensant amb arguments causes sense sentit fent-les aparèixer com raons de pes. En conseqüència, cadascun dels seus llibres defensaven posicions que paradòxicament solien ser impopulars. El caràcter teatral dels escrits de Gorgia són exemple que per a ell només és un joc el fet de defensar un argument o un altre fent servir recursos estilístics com la paròdia, comparacions artificioses i teatralitat (Consigny 149). El seu estil es podria descriure com "poètic sota la mètrica" (''poiêsis-minus-meter''). Segons ell les paraules tenen poder de persuasió (''dunamis'') equivalent al dels déus o al de les forces de la natura. Al seu llibre ''Encomium'', basat en la llegenda d'Helena de Troya, Gòrgies compara l'efecte de les paraules sobre l'ànima amb el de les drogues sobre el cos: "algunes causen dolor, altres alegria, algunes causen sensació de por, altres mouen l'audiència cap a l'audàcia, altres fan entumir i encisen l'anima amb persuasió maligna” (Gorgias 32).<ref>{{cite book ref-llibre| last1 cognom1= Bizzell | last2 cognom2= Herzberg | title títol= The Rhetorical Tradition}}</ref>