Diferència entre revisions de la pàgina «Terenci Thos i Codina»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
L'any 1863 és advocat i entra com a soci numerari a la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres]] de Barcelona. El prestigi que havia anat guanyant amb els Jocs i les seves relacions amb els principals personatges de la Renaixença el conduïren el 1864 a col·laborar en la premsa de l'època, iniciant un període fins al 1867 escrivint un article setmanal en el ''Diario de Barcelona''. El 1865 ingressà en el Col·legi d'advocats de Barcelona i l'any següent veia la llum la seva obra més coneguda, [http://www.ghcmataro.org/Actual/noindex/fitxes/contem6.html Lo llibre de la infantesa. Rondallari catalá].
 
El 1867, el [[26 de novembre]], es casava amb Maria de l'Encarnació de Bofarull i de Palau a la parròquia de Sant Josep de Mataró. En el casament actuaren de testimonis els seus amics i prestigioses plomes del ''Diario de Barcelona'', en Josep Coll i Vehí i n'Estanislau Reynals i Rabassa. D'aquest matrimoni en nasqueren quatre fills. El 1876 va morir la seva esposa i, des d'aquell moment, es dedicà plenament a la seva feina. Fou professor al [[Maristes Valldemia|Col·legi Valldemia]],<ref name="Gurrera">{{citar ref-web |url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113457/233410 |títol=El primer projecte educatiu del Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Gurrera i Lluch |nom=Montserrat |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], Núm. 23 |pàgines=151-168 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> de la que fou vice-director<ref name="Vellvehí">{{citar ref-web |url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113455/233408 |títol=La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Vellvehí i Altimira |nom=Jaume |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 |pàgines=129-136 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> i on dirigí el butlletí<ref name="Vellvehí"/> fins al 1888. El 1876 fou nomenat catedràtic de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i, més endavant, catedràtic de Legislació industrial. Però a aquesta tasca docent, que el portava diàriament de Mataró a Barcelona, cal afegir-hi la seva tasca professional com a jurista. Era advocat i al llarg de la seva vida professional assessorà particulars, empreses i grans corporacions com ara la companyia minera per a la que treballava el seu germà, o l'Ajuntament de Mataró o el de Vilassar de Mar, per als que en fou conseller, com també fou assessor de marina dels districtes de Mataró i Masnou o l'avui Caixa Laietana entre tants d'altres afers.
 
Entre 1877 i 1880 fou elegit diputat provincial pel districte de Mataró pel partit conservador, tasca en la que impulsà importants iniciatives. El 9 d'agost de 1881 es casava novament, ara amb Maria Carme Cabanyes i Rabassa a Can Cabanyes d’[[Argentona]].
522.081

modificacions