Asiento: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la -> l'[[Hispanoamèrica |
ampliació i reestructuració general |
||
Línia 1:
[[Fitxer: San juan ulua1.JPG | 260px | thumb | Fortificació espanyola a [[Veracruz]] ([[2008]])]]
En el context de la [[monarquia hispànica]] de l'[[edat moderna]], un '''''asiento''''' (del [[Llengua castellana|castellà]] "asiento") era un [[contracte]] entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d''''assentista'''.
==''Asientos'' comuns==
A un nivell local o quotidià, l'''asiento'' acostumava a ser l'encàrrec d'algun municipi, o altres institucions, a un comerciant per tal que cerqués, adquirís i transportés quantitats importants d'[[aliments]] (habitualment [[Cereal|gra]]), o d'altres productes.<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 70, entrada: "assentista"</ref>
En molts casos,
==''Asientos'' colonials==
Pel [[Tractat hispanobritànic de Madrid (1750)|Tractat hispanobritànic de Madrid]], signat entre Espanya i [[Gran Bretanya]] en [[1750]], Gran Bretanya renucià a el dret d'assentament i el Vaixell permès a canvi d'una indemnització de 100.000 [[lliura esterlina|lliures]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frey |nom=Linda |cognom2=Frey |nom2=Marsha L. |títol=The Treaties of the War of the Spanish Succession |url=http://books.google.es/books?id=wrJmCvFY6ocC&pg=PA414&lpg=PA414&dq=100000+pounds+1750+asiento&source=bl&ots=26zIDUpIYj&sig=cpTsvnbDoEexfPIrV9UpJ2OkUc8&hl=ca&sa=X&ei=xJfCUbCYHsm7hAel44GIBA&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=100000%20pounds%201750%20asiento&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=1995 |pàgines=414 |isbn=0313278849}}</ref>▼
Precisament aquests casos sorgien en el comerç atlàntic: Aquests ''asientos'' consistien en la concessió del [[monopoli]] d'un negoci específic a les [[Imperi colonial espanyol|colònies americanes]], feta per part de la [[Monarquia d'Espanya|Corona]] a un conjunt de particulars.<ref name="GEC">[[#GEC|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Els tipus de negocis d'aquests ''asientos'' eren variats: el comerç d'un producte alimentari particular (sucre, cafè...), el comerç de [[perles]] i [[coralls]], l'explotació de [[Mina (enginyeria)|mines]]...
===El comerç d'esclaus===
[[Fitxer:Triangular trade.png|thumb|290px|El [[comerç triangular]] atlàntic.]]
Però el més conegut de tots eren els '''''asientos de negros'''''. Aquest era un monopoli pel qual els assentistes rebien la llicència per comerciar amb [[persones]] provinents de l'[[Àfrica oriental]], les quals són de [[fenotip]] negre, convertint-les en [[esclaves]]. Aquest era un [[negoci]] molt lucratiu tant per la Corona com pels mercaders.<ref name="GEC"/> Es començaren a concedir a partir del [[1517]] a particulars pràcticament sempre estrangers (inicialment a flamencs i alemanys, després a genovesos i portuguesos). A finals del segle XVI es van començar a concedir en règim de monopoli a una companyia mercantil, i esdevingueren aviat autèntics [[acords internacionals]].<ref name="GEC"/>
Un exemple famós va ser l'[[Asiento de Negros]], atorgat a l'empresa [[Regne de la Gran Bretanya|britànica]] ''South Sea Company'' el [[1713]],<ref name="GEC"/> a canvi d'acceptar [[Felip V d'Espanya|Felip V]] com a hereu de la monarquia hispànica. El tractat fixava que Anglaterra tenia el dret de traficar amb 4.800 [[esclau]]s negres anuals, durant un període de trenta anys.<ref name="Cantillo58">[[#Cantillo|A. del Cantillo, 1843]]: p. 58</ref> Tot això a banda del ''[[vaixell permès]]'' que ja havia estat concedit abans en el [[Tractat d'Utrecht]]. Prèviament, el 1701, el novell rei ja havia concedit el monopoli a una companyia francesa,<ref name="GEC"/> però el seu [[Lluís XIV de França|avi]] hi va renunciar per tal de finalitzar la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]].
A la segona meitat del [[segle XVII]] es va [[liberalitzar]] el comerç d'esclaus negres,<ref name="GEC"/> abolint un monopoli que sovint havia estat més teòric que real: en el [[Tractat hispanobritànic de Madrid (1750)|Tractat hispanobritànic de Madrid]] de [[1750]] la Gran Bretanya va renuciar a l'''asiento'' i al vaixell permès a canvi d'una indemnització de 100.000 [[lliura esterlina|lliures]].<ref name="Treaties414">[[#Treaties|L. Frey & Marsha]]: p. 414</ref>
==''Asientos'' bancaris==
Un tipus d'''asiento'' una mica diferent era aquell que, de fet, consistia en un [[préstec]] de [[diners]].<ref name="encat">[[#EnCat|L'Enciclopèdia.cat 2]]</ref> Els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] van haver de recórrer-hi per tal de pagar la seva costosa política internacional a base de guerres. Els prestamistes acostumaren a ser [[alemanys]], [[flamencs]] i [[genovesos]]. El retorn del deute sovint consistia en l'arrendament al prestamista dels impostos castellans, els carregaments que arribaven d'Amèrica, o simplement pagaments en monedes en efectiu.<ref name="encat"/>
== Referències ==
{{referències}}
Obres referenciades:
* {{Ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.; p. 70 entrada: "assentista"|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
▲
* {{Ref-llibre |cognom=del Cantillo |nom=Alejandro |capítol=Tratado del asiento de negros concluido en Madrid el 26 de marzo de 1713 entre España è Inglaterra |urlcapítol=http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 |editor= |títol=Tratados de paz y de comercio desde el año 1700 hasta el dia |url= |format= |consulta= |llengua=castellà |volum= |edició= |editorial=Imprenta de Alegria y Charlan |lloc=Madrid |data= |mes= |any=1843 |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=Cantillo }}
* {{GEC |id=0081141 |nom=Asiento [colonial]|consulta= 6 febrer 2014|ref=GEC1}}
* {{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0160947.xml?s.q=Asiento#.UvOndPuwTY5 |títol=Asiento [bancari] |consulta=6 febrer 2014 |obra=L'Enciclopèdia.cat |editor= [[Grup Enciclopèdia Catalana]] |data= |llengua= |lloc= Barcelona |ref=EnCat}}
{{ORDENA:Asiento}}
| |||