Diferència entre revisions de la pàgina «Luis Daoíz y Torres»

cap resum d'edició
m (Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q3814064)
[[Fitxer:Estatua Daoiz 001.jpg|thumb|Estàtua de Luis Daoíz a la plaça de la Gavidia a [[Sevilla]], obra de l'escultor [[Antonio Susillo]]]]
'''Luis Daoíz y Torres''' ([[Sevilla]], [[10 de febrer]] de [[1767]] - [[Madrid]], [[2 de maig]] de [[1808]]) va ser un militar [[Espanya|espanyol]], destacat per la seva participació en el l'[[aixecament del 2 de maig de 1808]] de la [[Guerra del Francès]].
 
== Origen i família ==
Luis Daoíz va néixer en el si d'una família [[aristocràcia|aristocràtica]] [[Andalusia|andalusa]]. El seu pare, Martín Daoíz Quesada, pertanyia al llinatge noble de la família Daoíz, que es remuntava a l'[[Edat Mitjana]]. Aquesta família era originària de la localitat [[navarresa]] d'[[Aoiz]] i va estar molt vinculada a la [[milícia]] des de temps de la [[Reconquesta]]. A aquest llinatge van pertànyer cavallers, com Berenguer D'Aoiz, que es va establir a [[Navarra]], i García Garcés D'Aoiz, que va intervenir en la [[batalla de les Navas de Tolosa]].
 
A mitjan [[segle XVII]], Joaquín D'Aoiz, natural de [[Pamplona]], es va traslladar amb de la seva família a [[Gibraltar]] per a exercir el càrrec d'agutzil major i regidor perpetu fins a la seva caiguda en poder dels [[Regne Unit|anglesos]], per la qual cosa es van veure obligats a traslladar-se a [[El Puerto de Santa María]], on posseïen unes finques anomenades Espínola; les finques anomenades Quesada, a [[Cadis]]; Monreal a [[Medina-Sidonia]] i altres propietats a [[Sanlúcar de Barrameda]]. A més posseïen dos [[senyoriu]]s a Navarra, nou [[Merindad (divisió administrativa)|merindades]] i la casa principal a Aoiz, al costat dels seus camps i [[vinya|vinyes]]. A partir del citat Joaquín D'Aoiz, regidor de Gibraltar, el cognom D'Aoiz passa a ser Daoíz. Don Joaquín era l'avi patern de Luis Daoíz.
 
=== Carrera militar ===
[[Fitxer:Alcázar de Segovia 1-7-07.JPG|thumb|right|Luis Daoíz va començar la seva carrera militar al [[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia|Reial Col·legi d'Artilleria de Segòvia]], situat a l'[[Alcázar de Segòvia]].]] El seu pare va sol·licitar la seva incorporació a l'exèrcit en [[1782]], quan tenia 15 anys, després de cursar estudis en el col·legi dels jesuïtes de la seva ciutat natal. Per aquella època el cos d'artilleria era molt elitista i només hi permetien l'accés a persones de llinatge noble. Luis Daoíz va obtenir l'aprovació de noblesa corresponent, en expedient expedit el [[10 de juliol]] de [[1781]] per l'escrivà del rei, Manuel García de Castro, i del tinent assistent de Sevilla, Fernando Viver Sánchez; i va ingressar com a cadet al [[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia|Reial Col·legi d'Artilleria de Segòvia]], situat a l'[[Alcázar de Segòvia|alcàsser d'aquesta ciutat]], el [[10 de febrer]] d'aquest any. La seva estada al Col·legi d'Artilleria es va perllongar fins al [[9 de febrer]] de [[1787]], en la qual va demostrar ser un bon estudiant i va destacar de manera especial a l'[[esgrima]] de [[sabre]] i d'[[espasa]], obtenint la graduació d'[[alferes]]. La seva primera destinació va ser en el batalló del Reial Regiment d'Artilleria instal·lat al Puerto de Santa María.
[[Fitxer:Alcázar de Segovia 1-7-07.JPG|thumb|right|Luis Daoíz va començar la seva carrera militar al [[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia|Reial Col·legi d'Artilleria de Segòvia]], situat a l'[[Alcázar de Segòvia]].]]
El seu pare va sol·licitar la seva incorporació a l'exèrcit en [[1782]], quan tenia 15 anys, després de cursar estudis en el col·legi dels jesuïtes de la seva ciutat natal. Per aquella època el cos d'artilleria era molt elitista i només hi permetien l'accés a persones de llinatge noble. Luis Daoíz va obtenir l'aprovació de noblesa corresponent, en expedient expedit el [[10 de juliol]] de [[1781]] per l'escrivà del rei, Manuel García de Castro, i del tinent assistent de Sevilla, Fernando Viver Sánchez; i va ingressar com a cadet al [[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia|Reial Col·legi d'Artilleria de Segòvia]], situat a l'[[Alcázar de Segòvia|alcàsser d'aquesta ciutat]], el [[10 de febrer]] d'aquest any. La seva estada al Col·legi d'Artilleria es va perllongar fins al [[9 de febrer]] de [[1787]], en la qual va demostrar ser un bon estudiant i va destacar de manera especial a l'[[esgrima]] de [[sabre]] i d'[[espasa]], obtenint la graduació d'[[alferes]]. La seva primera destinació va ser en el batalló del Reial Regiment d'Artilleria instal·lat al Puerto de Santa María.
 
En [[1790]], amb el grau de [[sotstinent]], es va presentar voluntari a la defensa de la ciutat de [[Ceuta]], al nord d'[[Àfrica]], al comandament d'una [[Bateria (artilleria)|bateria]] del seu [[regiment]]. A lL'any següent vael van ser enviatenviar a la de la ciutat d'[[Orà (Algèria)|Orà]] ([[Algèria]]) com a agregat a la [[Enginyeria militar|companyia de minadors]]. Allí, enel [[1792]], amb 25 anys, i com a premi als seus mèrits, vael van ser ascenditascendir al grau de [[tinent]] d'artilleria el [[18 de febrer]].
 
Al març de [[1794]], va participar en nombroses accions de la segona part de la [[Guerra del Rosselló]] contra la [[França]] [[Revolució francesa|revolucionària]]. El [[25 de novembre]] d'aquest mateix any, Luis Daoíz va ser fet presoner i fou internat a [[Tolosa de Llenguadoc]]. Durant la seva captivitat, coneguda la seva vàlua com a militar i artiller, els seus coneixements [[matemàtica|matemàtics]] i de diverses llengües, entre ellesles quals l'[[anglès]], l'[[francès]], l'[[italià]] i el [[llatí]], va rebre ofertes de passar-se al bàndol revolucionari francès, ofertes que va rebutjar, doncsper eratal com el seu únic desig era tornar a [[Espanya]] per prestar els seus serveis en la seva defensa. Després de la signatura de la [[Pau de Basilea]] enel [[1795]], que va posar fi a la contesa, va ser alliberat i va tornar a la seva destinació a El Puerto de Santa María.
 
Encara no acabada aquesta guerra contra França, van començar les hostilitats contra [[Anglaterra]]. En aquests moments l'[[Armada d'Espanya|Armada espanyola]] intentava reorganitzar les seves [[buc]]s i posar-los en ordre de combat, però l'escassetat d'oficials especialistes va fer que haguessin de demandar homes als cossos de l'exèrcit de terra per completar la dotació dels bucs de guerra. Per això, enel [[1797]], Daoíz va ser destinat com a reforç del contingent dels oficials de l'Armada i el l'[[11 de juliol]] d'aquest mateix any li van confiar el comandament d'una [[tartana]] [[Canó (artilleria)|canonera]] amb fogó de bala vermella, sota les ordres de l'almirall [[José de Mazarredo]]. Durant el lloc de [[Cadis]] pels anglesos, Daoíz va dirigir una de les llanxes que atacaven als navilis de l'[[Horatio Nelson|almirall Nelson]], sortint victoriosa la defensa espanyola de l'atac anglès. Daoíz va dirigir l'atac contra el navili ''El Poderoso'', un dels que causaven més danys. El seu excel·lent servei en aquesta embarcació li va suposar l'ascens al grau d'oficial artiller de buc de línia.
 
Posteriorment i a causa de l'escassetat d'artillers en la Marina, es va incorporar al navili ''San Ildefonso'', que disposava de 74 canons i estava manat pel capità de navili [[José de Iriarte]]. La seva missió en aquest navili va ser defensar les [[Imperi espanyol|colònies]] d'[[Amèrica]], continent al que va viatjar dos cops, i protegir les flotes que venien d'allí. Al novembre de [[1800]] i trobant-se en el port de [[l'Havana]] ([[Cuba]]), quan encara era tinent, en revisar les "Gasetes" endarrerides va tenir notícia que havia estatl'havien ascendit a capità d'artilleria el [[4 de març]] d'aquest any, però no havia rebut la notificació per trobar-se a la mar.
 
Durant el seu servei ena l'Armada escriuva escriure ''Método que debe usarse para la enseñanza de la tropa y marinería en los ejercicios de cañón y abordaje'', que és un petit manual de tàctica quel'objectiu eldel seu objectiuqual era que els soldats embarcats aprenguessin les tàctiques als navilis. El [[7 de juliol]] de [[1802]] va tornar a la [[Península Ibèrica|Península]] i va ser destinat al seu regiment d'origen, el tercer regiment d'artilleria de Sevilla. Allí li assignenassignaren missions de caràcter [[Ciència|científic]], pels seus coneixements matemàtics i la seva aplicació al desenvolupament de l'artilleria. EnEl [[1803]] va ser destinat, juntament amb altres oficials, a la Real Fosa de Bronzes i va formar part de la comissió dirigida pel [[brigadier]] [[Vicente María de Maturana]] per a la construcció de dues peces d'artilleria de calibre vuit per al servei de l'artilleria a cavall, havent de reunir la particularitat de poder disparar indistintament [[Munició|bales]], [[Granada (arma)|granades]] i [[metralla]]. Amb el seu regiment va participar en la [[Història de Portugal (1777-1834)#Segona invasió|Segona Guerra de Portugal]] i va ser destinat posteriorment a un lloc destacat a [[Fontainebleau]] a França.
 
EnEl [[1807]] el regiment al quequal pertanyia va desplaçar la seva segona companyia a Madrid i va sol·licitar el seu canvi de destinació a la capital, per la qual cosa va ser nomenat comandant de la bateria destinada al Parc d'Artilleria creat en elal palau del [[Ducat de Monteleón|duc de Monteleón]]. Aquest mateix any els seus pares van concertar el seu matrimoni per a la primavera de [[1808]] amb una jove noble d'[[Utrera]], que va ingressar en un [[convent]] sevillà després de la mort de Daoíz.<ref name="mayrena" /><ref name="1808-1814" />
 
=== Aixevcament del 2 de maig ===
[[Fitxer:Monumento a Daoiz y Velarde en la Plaza del 2 de Mayo de Madrid.jpg|thumb|right|Monument a Luis Daoíz i [[Pedro Velarde]] a la Plaça del 2 de maig de [[Madrid]]. Obra d'[[Antoni Solà]]. L'arc és l'antiga porta de la Caserna de Monteleón.]]
{{AP|Aixecament del 2 de maig de 1808}}
Després del seu trasllat a Madrid, va poder presenciar l'arribada de les tropes franceses a la ciutat a la fi d'abril de 1808 al comandament de [[Joachim Murat]], que en aquell moment eren considerades aliades, doncsja que havien de col·laborar amb els espanyols en la guerra contra Portugal. La presència de gran nombre de soldats francesos a la ciutat va produir diversos incidents, per la qual cosa la Junta de Madrid i les autoritats militars espanyoles van negociar amb les autoritats franceses que els soldats no molestessin alsels veïns i els tranquil·litzessin assegurant que els membres de l'exèrcit francès eren aliats. [[Fernando de la Vera]], governador militar de Madrid, va donar l'ordre que les tropes espanyoles havien de mantenir-se ena les seves casernes per evitar altercats amb les tropes franceses.
 
Veient el caire que prenia la presència dels francesos a Espanya, que ocupaven les places fortes i les grans poblacions per les quequals anaven passant, va planejar amb [[Pedro Velarde]] un alçament general, que va fracassar per no comptar amb el suport del govern. Després d'alguns incidents ocorreguts entre soldats francesos i veïns el dia [[1 de maig]], Murat va ordenar el [[2 de maig]] a les seves tropes sortir de les casernes i ocupar els principals llocs, palaus i casernes de la ciutat per controlar-la plenament. Quan es van produir els primers atacs dels soldats imperials contra el poble madrileny, Luis Daoíz es trobava al comandament del Parc d'Artilleria de Monteleón, amb quatre oficials, tres suboficials i 10 soldats com a única guarnició. A la caserna es trobava un destacament de 80 soldats francesos enviats per Murat per comprovar que no es fabriqués més munició de l'habitual.
 
Per la seva banda, el capità [[Pedro Velarde]] va aconseguir que el coronel d'una caserna de [[Voluntaris de l'Estat]] li lliurés el comandament de la 3a companyia del 2n batalló, amb 33 homes i 2 oficials, i acudeixva anar amb ells al parc d'artilleria. Velarde va aconseguir la rendició de la unitat francesa que es trobava al parc i va obrir les portes als paisans que es movien pels voltants cridant proclames contra els francesos. Després d'una tibant conversa entre Daoíz i Velarde, el primer es va debatre entre obeir les ordres d'aquarterar-se i les demandes del seu company de lluitar contra els francesos, i tots dos van optar per proveir d'armes alel poble i aprestar-se a la defensa del parc. Velarde va organitzar la defensa del parc amb uns 120 paisans i els soldats d'infanteria i artilleria, distribuïts en seccions al comandament d'oficials. Daoíz es va situar ena la porta del parc dirigint una bateria de quatre canons, municionats amb pots de metralla, i manejada per oficials i paisans. Gràcies a la disposició d'aquesta bateria van aconseguir frenar les diferents càrregues de la infanteria francesa, causant-losi els van causar quantioses baixes, ja que la infanteria pretenia prendre el parc pels limítrofs carrers limítrofs de Fuencarral i San Bernardo.
 
La lluita en aquesta caserna va durar unes tres hores. Però combatien enfront de forces deu vegades superiors i les municions van començar a escassejar. Murat va enviar alel general [[Joseph Lagrange]] per vèncer la resistència del parc amb tropes de cavalleria i infanteria reforçades amb quatre canons, però van ser rebutjades novament per la bateria de la porta del parc i les descàrregues de fusell dels soldats i els paisans situats en els murs, dirigits per Velarde. Lagrange va arribar a reunir 2.000 infants per a l'assalt definitiu al parc.
 
Encara que ferit en una cuixa, Daoíz va intentar seguir la defensa del parc, per la qual cosa va rebre diverses ferides de [[baioneta]] quan lluitava amb el seu sabre al costat dels canons de l'entrada. Daoíz va ser traslladat extremadament greu a la seva casa per alguns soldats, on va morir aquest mateix dia. Els oficials Pedro Velarde i el tinent [[Jacinto Ruiz y Mendoza|Jacinto Ruiz]], que el van acompanyar en la lluita, també van morir en la defensa: el càntabre Velarde allí mateix i Ruiz uns mesos més tard a [[Extremadura]] a conseqüència de les ferides que va rebre. Daoíz va ser enterrat a l'església de San Martín aquesta mateixa nit al costat de Velarde i altres soldats espanyols.<ref name="mayrena" /><ref name="ideal">{{citar web | títol = ¿Otra vez: !Todos a una¡? | url = http://www.ideal.es/granada/20080502/opinion/otra-todos-20080502.html | dataaccess=7 d'octubre | añoacceso=2008}}</ref><ref name="1808-1814" />
18.792

modificacions