Partit Moderat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Partit Moderat''' era el nom adoptat el [[1833]] pels liberals que pactaren amb la regent [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]] i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes. També era conegut com a Partit Estatutista, perquè defensaren l'[[Estatut Reial de 1834]] aprovat per [[Francisco Martínez de la Rosa]].
 
Va donar prioritat al manteniment de l'ordre públic, que assolí sovint amb la repressió, i la conjuntura econòmica favorable després de la fi de la [[primera guerra carlina]] permeté un desenvolupament industrial i comercial considerable. A Catalunya van rebre el suport de la [[Junta de Comerç de Barcelona]], i malgrat provocar aldarulls com els de l' [[avalot de les Levites]], no pogueren evitar la pujada al poder d'[[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]] el [[1840]]. Tanmateix, foren els principals beneficiats dels moviments antiesparteristes de la Insurrecció Centralista. Dominaren tota la vida política tant a Espanya com a [[Catalunya]] des de la pujada al poder de [[PánfiloRamón deMaría Narváez]] i després de la derrota de la [[Jamància]] fins el [[1854]], malgrat la crisi provocada per la [[guerra dels matiners]] (1846-1848).
 
Cap el 1854 el partit havia entrat en crisi, i des de [[Catalunya]] [[Jaume Balmes]] i [[Joan Mañé i Flaquer]], cap del [[Diari de Barcelona]], demanaren la renovació des de postures catòliques i reformistes. El [[1854]] el seu paper fou substituït per la [[Unió Liberal]] i va desaparèixer.