Jean François Carteaux: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: exercit -> exèrcit |
mCap resum de modificació |
||
Línia 11:
'''Jean Baptiste François Carteaux''' ([[Gouhenans]], [[Alt Saona]], [[31 de gener]] de [[1751]] - [[París]], [[12 d'abril]] de [[1813]]) fou un pintor i general dels exèrcits francesos.
==Biografia==
Fill d'un [[dragó]] del regiment de Thianges, va ser educat en les guarnicions i va seguir el seu pare a l'[[Hotel dels Invàlids]] on va rebre una educació adequada a la seva posició. El pintor [[Gabriel-François Doyen]] es fixà en la disposició del jove Carteaux per al dibuix i el va posar sota la seva protecció, fent-lo progressar amb rapidesa. Tanmateix, la seva predilecció per la carrera de les armes el va conduir a servir alguns anys en diversos regiments. Va tornar més tard a reprendre la paleta i els pinzells, fent alguns quadres d'història i de batalles que van gaudir de renom, viatjant llavors per diverses contrades d'Europa.
Tornat a França poc abans de l'esclat de la [[Revolució francesa]], en va abraçar els principis revolucionaris amb ardor, i el juliol de [[1789]] esdevingué ajuda de camp del general [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier|Lafayette]], que manava la plaça de París. No va abandonar però, la seva activitat artística,
Va ser nomenat General de Brigada el [[15 de maig]] de [[1793]] i enviat al front del seu exèrcit, que rebé el nom de “''exèrcit de les carmanyoles''”, contra els insurgents de [[Provença]]. El [[13 de juliol]] els va vèncer a [[Pont-Saint-Esprit|Lo Pònt Sant Esperit]] (francès ''Pont-Saint-Esprit''). [[Napoleó Bonaparte]], llavors un jove oficial, s'afegí a l'exèrcit republicà a [[Le Pontet|Pontet]], prop d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]]. L'exèrcit “''de les carmanyoles''” va entrar a Avinyó el dia [[25 de juliol|25]] i, Napoleó fastiguejat dels combats contra civils, va demanar el seu trasllat a l'[[Exèrcit del Rin]].▼
▲Tornat a França poc abans de l'esclat de la [[Revolució francesa]], en va abraçar els principis revolucionaris amb ardor, i el juliol de [[1789]] esdevingué ajuda de camp del general [[Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier|Lafayette]], que manava la plaça de París. No va abandonar però, la seva activitat artística, realitzant el [[1791]] un retrat eqüestre del jove [[Lluís XVI]], que és una de les seves obres més conegudes.
Carteaux i els seus homes venceren de nou els monàrquics a [[Cadenet]],
▲[[Napoleó Bonaparte]], llavors un jove oficial, s'afegí a l'exèrcit republicà a [[Le Pontet|Pontet]], prop d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]]. L'exèrcit “''de les carmanyoles''” va entrar a Avinyó el dia [[25 de juliol|25]] i, Napoleó fastiguejat dels combats contra civils, va demanar el seu trasllat a l'[[Exèrcit del Rin]].
▲Carteaux i els seus homes venceren de nou els monàrquics a [[Cadenet]], forçant-los a dispersar-se. El [[19 d'agost]] va rebre el nomenament de General de Divisió. El [[21 d'agost|21]] els monàrquics de [[Marsella]] van oferir la vila als anglesos, però, el general Carteaux marxà cap allà i quatre dies més tard, el [[25 d'agost|25]], va ocupar aquesta vila.
El [[29 d'agost]] rebé l'ordre de la [[Convenció Nacional]] de dirigir-se cap a [[Toló]] i fer fora els anglesos i espanyols que tenien ocupada la vila amb el suport dels monàrquics i federalistes. El [[18 de setembre]] va arribar prop d'aquesta vila i va instal·lar el seu quarter general a la bastida fortificada de [[Montalban]], a la vila d'[[Oliulas]], des de la qual es dominava la rada de Toló.
A Oliulas se li van afegir 6.000 homes de l'[[Exèrcit d'Itàlia]]. Tanmateix, dos mesos després, l'[[11 de novembre]], amb les seves tropes estancades davant de les posicions angloespanyoles va ser forçat a deixar el comandament,
Arrestat a Marsella el [[2 de gener]] de [[1794]] per ordre del Comitè de Salvació Pública, va ser transferit i tancat a la presó. Alliberat després de la jornada del 9 de [[Termidor]], el govern li va donar el comandament d'un cos d'observació a [[Normandia]] destinat a donar suport a l'exèrcit del general Branda a l'Oest.
Destituït poc després, protestà enèrgicament contra aquest acte i va aconseguir ser reintegrat en el seu grau, defensant la Convenció al Pont Neuf de París el 13 de [[Vendemiari]] de l'any IV del [[calendari republicà francès]] (octubre de 1795). El [[Primer Cònsol]] el va anomenar, el [[1801]], un dels administradors de la Loteria Nacional, i li va confiar, el [[1804]], l'administració provisional del petit [[Piombino|principat de Piombino]] a la costa toscana.
Tornat a França el [[1805]], va obtenir de l'Emperador una pensió de jubilació, i va viure des de llavors completament allunyat dels assumptes públics, morint a París el 12 d'abril de 1813.
| |||