Luis Daoíz y Torres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 9:
La seva mare va ser Francisca Torres Ponce de León, filla dels [[Comtat de Miraflores de los Ángeles|comtes de Miraflores de los Ángeles]], una branca secundària de la [[casa d'Arcos]].
Van contreure matrimoni el [[2 de febrer]] de [[1766]] i van residir temporalment en el palau que tenien els pares de Francisca a Sevilla.<ref name="mayrena">{{
== Biografia ==
Línia 43:
La lluita en aquesta caserna va durar unes tres hores. Però combatien enfront de forces deu vegades superiors i les municions van començar a escassejar. Murat va enviar el general [[Joseph Lagrange]] per vèncer la resistència del parc amb tropes de cavalleria i infanteria reforçades amb quatre canons, però van ser rebutjades novament per la bateria de la porta del parc i les descàrregues de fusell dels soldats i els paisans situats en els murs, dirigits per Velarde. Lagrange va arribar a reunir 2.000 infants per a l'assalt definitiu al parc.
Encara que ferit en una cuixa, Daoíz va intentar seguir la defensa del parc, per la qual cosa va rebre diverses ferides de [[baioneta]] quan lluitava amb el seu sabre al costat dels canons de l'entrada. Daoíz va ser traslladat extremadament greu a la seva casa per alguns soldats, on va morir aquest mateix dia. Els oficials Pedro Velarde i el tinent [[Jacinto Ruiz y Mendoza|Jacinto Ruiz]], que el van acompanyar en la lluita, també van morir en la defensa: el càntabre Velarde allí mateix i Ruiz uns mesos més tard a [[Extremadura]] a conseqüència de les ferides que va rebre. Daoíz va ser enterrat a l'església de San Martín aquesta mateixa nit al costat de Velarde i altres soldats espanyols.<ref name="mayrena" /><ref name="ideal">{{
== Monuments y homenatges ==
Línia 51:
En [[1852]] la ciutat de Sevilla va col·locar una placa en el seu record en el solar en el qual va estar situada la seva casa a la plaça de la Gavidia, i en [[1889]] es va erigir un monument en el seu honor en el centre de la plaça, obra de l'[[escultura|escultor]] [[Antonio Susillo]].<ref name="mayrena" />
Els dos lleons de bronze que adornen l'entrada principal del [[Congrés dels Diputats]] a Madrid, fosos en la [[Reial Fàbrica d'Artilleria de Sevilla]], reberen els nom de "[[Daoíz i Velarde]]" en honor a ambdós militars. Aquests lleons són obra de l'escultor [[Aragó|aragonès]] [[Ponciano Ponzano|Ponciano Ponzano y Gascón]] i foren fosos an la Maestranza de Sevilla amb metall dels canons capturats a l'enemic el [[1886]] en la [[Guerra d'Àfrica]].<ref>{{
== Vegeu tambié ==
| |||