Proclamació de la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: poder -> poder, ja que pe |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 9:
El dia [[17 d'agost]] de 1930 va tenir lloc l'anomenat '''[[Pacte de Sant Sebastià]]''' en la reunió promoguda per l'[[Aliança Republicana]] en la qual, pel que sembla (ja que no se'n va estendre acta escrita) es va acordar l'estratègia per posar fi a la [[Monarquia]] d'[[Alfons XIII]] i proclamar la [[Segona República Espanyola]]. A la reunió van assistir segons consta en la "Nota oficiosa" feta pública l'endemà, per l'[[Aliança Republicana]], [[Alejandro Lerroux]], del [[Partit Republicà Radical]], i [[Manuel Azaña]], d'[[Acció Republicana]]; pel [[Partit Republicà Radical Socialista|Partit Radical-Socialista]], [[Marcel·lí Domingo i Sanjuán]], [[Álvaro de Albornoz]] i [[Ángel Galarza]]; per la [[Dreta Liberal Republicana]], [[Niceto Alcalá-Zamora]] i [[Miguel Maura]]; per [[Acció Catalana]], [[Manuel Carrasco i Formiguera]]; per [[Acció Republicana de Catalunya]], [[Macià Mallol i Bosch]]; per [[Estat Català]], [[Jaume Aiguader]]; i per la [[Federació Republicana Gallega]], [[Santiago Casares Quiroga]]. A títol personal també van assistir [[Indalecio Prieto]], [[Felipe Sánchez Román]], i [[Eduardo Ortega y Gasset]], germà del [[José Ortega y Gasset|filòsof]]. [[Gregorio Marañón]] no va poder assistir, però va enviar una "entusiàstica carta d'adhesió".<ref>{{citar llibre |cognom=Juliá |nom=Santos |enllaçautor=Santos Juliá |títol=La Constitución de 1931 |any=2009 |editorial=Iustel |lloc=Madrid |isbn=978-84-9890-083-5|pàgines=25; 129 }}</ref>
A l'octubre de 1930 es van sumar al Pacte, a [[Madrid]], les dues organitzacions socialistes, el [[PSOE]] i la [[UGT]], amb el propòsit d'organitzar una [[vaga general]] que fos acompanyada d'una [[insurrecció]] militar que fiqués "''la Monarquia en els arxius de la Història''", tal com es deia en el manifest fet públic a mitjan desembre de 1930. Per dirigir l'acció es va formar un ''comitè revolucionari'' integrat per Niceto Alcalá-Zamora, Miguel Maura, Alejandro Lerroux, [[Diego Martínez Barrio]], Manuel Azaña, Marcel·lí Domingo, Álvaro de Albornoz, Santiago Casares Quiroga i [[Lluís Nicolau d'Olwer]], pels republicans, i Indalecio Prieto, [[Fernando de los Ríos Urruti]] i [[Francisco Largo Caballero]], pels socialistes.<ref>{{cita llibre |cognom=Juliá |nom=Santos
===Insurrecció de Jaca ===
{{AP|Insurrecció de Jaca}}
El comitè revolucionari republicà-socialista, presidit per Alcalá Zamora, que celebrava les seves reunions a l'[[Ateneo de Madrid]], va preparar la insurrecció militar que seria abrigallada al carrer per una [[vaga general]]. Aquest recurs a la violència i a les armes per aconseguir el poder i canviar un règim polític l'havia legitimat el propi cop d'estat de 1923 que va portar la [[Dictadura de Primo de Rivera]] amb l'aprovació del rei.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Juliá |nom=Santos
No obstant això, la vaga general no va arribar a declarar-se i el [[pronunciament militar]] va fracassar fonamentalment perquè els capitans [[Fermín Galán Rodríguez|Fermín Galán]] i [[Ángel García Hernández]] van revoltar la guarnició de Jaca el [[12 de desembre]], tres dies abans de la data prevista. Els dos capitans insurrectes van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim i afusellats. Aquest fet va mobilitzar extraordinàriament a l'opinió pública en memòria d'aquests dos "màrtirs" de la futura República.<ref>{{citar llibre |cognom=García Queipo de Llano |nom=Genoveva |títol=Ibid. |any=1997 |editorial= |isbn=|pàgines=130 }}</ref>
Línia 48:
Després d'Eibar, al llarg del dimarts [[14 d'abril]] es va proclamar la República des de les balconades dels [[ajuntament]]s de les principals ciutats ocupats pels nous [[regidor]]s. Un exemple del que va ocórrer aquell dia pot ser [[València]].
Al llarg del matí del 14 d'abril els carrers de la ciutat es van ser omplint de gent que celebrava el triomf de la candidatura republicana-socialista, dita Aliança Antidinàstica, que estava liderada pel [[blasquisme|blasquista]] [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) el màxim dirigent de la qual era [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], fill del fundador del partit, el conegut polític i escriptor [[Vicent Blasco Ibáñez]], que havia mort tres anys abans. Els altres partits que integraven l'Aliança Antidinàstica, que havia obtingut 36.738 vots i 32 regidors (enfront dels 12.420 vots i 18 regidors dels monàrquics), eren el [[PSOE]], la [[Dreta Liberal Republicana]], el [[Partit Reformista Democràtic]], i el partit [[valencianisme|valencianista]] [[Agrupació Valencianista Republicana]]. Una novetat que s'apreciava aquell matí era que, a diferència del dia anterior en què la guàrdia civil havia dissolt als manifestants que cridaven “Visca la República!” causant diversos ferits, ara es limitava a mirar sense intervenir. Els partits de l'Aliança Antidinàstica, que van formar una Junta Provisional Republicana, van repartir octavetes anunciant que la República era ja un “''fet definitiu''” i demanant que si l'Exèrcit apareixia als carrers fos vitorejat, perquè “''ja no és la milícia de pretor, és l'Exèrcit de la Nació i mereix tots els respectes''”.<ref name=blasco>{{cita publicació |cognom=Blasco |nom=Ricard |enllaçautor= Ricard Blasco i Laguna|títol=La proclamació de la República a València |data=1979 |publicació=L'Avenç
A les quatre de la tarda la multitud es va concentrar enfront de la seu del diari del PURA [[El Pueblo]], al carrer Don Joan d'Àustria, on es trobaven reunits els regidors republicans electes i la Junta Provisional Republicana, esperant notícies de Madrid. A continuació la Junta Provisional Republicana i els regidors electes encapçalats per Sigfrido Blasco-Ibánez es van dirigir cap a l'Ajuntament per prendre possessió del govern de la ciutat. Allí Sigfrido Blasco-Ibáñez va proclamar la República davant la multitud que es congregava en la [[plaça de Castelar]] i eren hissades la [[bandera del País Valencià]] i la [[Bandera de la Segona República Espanyola|bandera republicana]]. Després es va formar una manifestació encapçalada per la Junta Provisional Republicana que es va dirigir, primer, a la seu del govern civil i, després, a la [[Capitania General]], per demanar que fos hissada la bandera republicana als dos edificis, al que tant el governador civil, [[Luis Amado]], com el capità general, [[Eladio Pin Ruano]], es van negar, mentre no rebessin ordres de Madrid. Durant aquesta tarda les funcions dels teatres i dels cinemes van ser interrompudes per sentir la [[Marsellesa]] i l'[[Himne de l'Exposició]], i alguns grups es van dedicar a pintar de morat les banderes dels estancs i les que assenyalaven les parades dels tramvies.<ref name=blasco/>
Línia 57:
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 102-11543, Madrid, Ausrufung der Zweiten Spanischen Republik.jpg|thumb|350px|Proclamació de la Segona República a Barcelona.]]
{{AP|Proclamació de la República Catalana}}
Al voltant de dos quarts de dues de la tarda del 14 d'abril, [[Lluís Companys]], un dels líders d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] que havia obtingut una ressonant victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril (25 regidors, enfront dels 12 de la [[Lliga Regionalista]] i a altres 12 de la candidatura republicana-socialista), va sortir a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona, en la [[Plaça de Sant Jaume]] que en aquests moments no estava molt concorreguda, per proclamar la República i hissar la [[Bandera de la Segona República Espanyola|bandera republicana]]<ref name=albert>{{cita publicació |cognom=Balcells |nom=Albert |enllaçautor= Albert Balcells i González| títol=El reto de Cataluña |data=2006 |publicació=La Aventura de la Historia
Al voltant d'una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la [[bandera de Catalunya]], el líder d'Esquerra [[Francesc Macià]] es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "''L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques''". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un ''Estat català'' i definia la [[forma d'Estat]] de la nova [[República]] "ibèrica" com [[Estat federal|federal]] o [[Estat confederal|confederal]]. A mitjan tarda Macià de nou es dirigia a la multitud però aquesta vegada des de la balconada de la [[Diputació de Barcelona]], situat enfront de l'Ajuntament a la mateixa plaça de Sant Jaume, per comunicar-los que havia pres possessió del govern de Catalunya, afirmant a continuació que "''d'aquí no ens trauran sinó morts''". A continuació va signar un manifest al palau de la Diputació en què proclamava de nou l'"''Estat Català''" sota la forma de "''una República Catalana''", que demanava als altres "pobles d'Espanya" la seva col·laboració per crear una "''Confederació de Pobles Ibèrics''"<ref>{{citar llibre |cognom=Juliá |nom=Santos |enllaçautor=Santos Juliá |títol=Ibid. |any=2009 |pàgines=31-32 }}</ref>
Immediatament Macià va començar exercir el poder i va destituir al capità general Despujols, nomenant en el seu lloc al general [[Eduardo López Ochoa]] i va designar nou governador civil de Barcelona al seu company de partit Lluís Companys. Així mateix va nomenar als membres del seu govern, dominat per l'Esquerra Republicana de Catalunya, en el qual va incloure a un representant del [[Partit Republicà Radical]] i un altre del [[PSOE]], però cap de la [[Lliga Regionalista]] (al carrer alguns cridaven "''Visca Macià i mori [[Francesc Cambó|Cambó]]''!")<ref name=albert/>
Una tercera declaració de Macià, per escrit com la segona, es va produir a última hora de la tarda, quan es va saber que la República havia estat proclamada a Madrid i el rei Alfons XIII abandonava el país, en la qual, després de fer referència als suposats acords aconseguits en el "[[Pacte de Sant Sebastià]]", es va proclamar "''La República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica''".<ref>{{citar llibre |cognom=Juliá |nom=Santos
=== Madrid: proclamació de la República i caiguda de la Monarquia ===
A primeres hores del matí del 14 d'abril el general [[José Sanjurjo]], director de la [[Guàrdia Civil]] es dirigeix a la casa de [[Miguel Maura]] on es troben reunits els membres del ''comitè revolucionari'' que no estaven exiliats a França, ni amagats: [[Niceto Alcalá-Zamora]], [[Francisco Largo Caballero]], [[Fernando de los Ríos Urruti]], [[Santiago Casares Quiroga]], i [[Álvaro de Albornoz]]. Res més entrar a la casa el general Sanjurjo es quadra davant Maura i li diu: "''A les seves ordres senyor ministre''". Immediatament avisen [[Manuel Azaña]] i [[Alejandro Lerroux]], que es trobaven amagats a Madrid des de feia mesos, perquè acudeixin a casa de Maura (els quatre membres del ''comitè'' que es trobaven a França, [[Diego Martínez Barrio]], [[Indalecio Prieto]], [[Marcel·lí Domingo]] i [[Lluís Nicolau d'Olwer]], iniciaran de seguida la seva tornada).<ref name=eduardo/> Per la seva banda el rei Alfonso XIII li demana al [[comte de Romanones]], vell conegut de Niceto Alcalá-Zamora, que es posi en contacte amb ell perquè, com a president del ''comitè revolucionari'', li garanteixi la seva sortida pacífica d'Espanya i la de la seva família. A dos quarts de dues del migdia té lloc l'entrevista a casa del doctor [[Gregorio Marañón]], que havia estat metge del rei i que ara recolzava la causa republicana. El comte de Romanones proposà Alcalá-Zamora crear una espècie de govern de transició o fins i tot l'abdicació del rei a favor del Príncep d'Astúries. Però Alcalá-Zamora exigeix que el rei surti del país "''abans que es posi el sol''". I li adverteix: "''Si abans de fer-se fosc no s'ha proclamat la república, la violència del poble pot provocar la catàstrofe''". El comte torna a Palau a informar al rei i Alcalá-Zamora a casa de Maura, on coneix amb la resta de membres del ''comitè revolucionari'' la proclamació de l'"''Estat Català''" que ha fet Macià a Barcelona.<ref name=eduardo/>
A primeres hores de la tarda uns funcionaris socialistes hissen la bandera tricolor republicana a la part alta de l'edifici de Correus i Telègrafs de la [[plaça de La Cibeles]]. Corre la notícia i una multitud es concentra a la plaça, i des d'allí es dirigeix pel [[carrer d'Alcalá]] cap a la [[Puerta del Sol]], on es troba el Ministeri de la Governació. Molts porten banderes republicanes i alguns retrats dels capitans [[Fermín Galán]] i [[Ángel García Hernández]], executats per la [[insurrecció de Jaca]]. Un grup derroca l'estàtua de la reina [[Isabel II d'Espanya]] del seu pedestal i l'arrossega fins al [[convent de las Arrepentidas]].<ref>{{citar llibre |cognom=Jackson |nom=Gabriel |cognom2= Jackson |nom2= Gabriel | títol=La República Española y la Guerra Civil, 1931-1939
Una altra multitud es congrega davant el [[palau d'Oriente]], però desenes de joves amb braçalets vermellss, la majoria d'ells obrers socialistes, formaren un cordó unint els braços per a impedir que la gent s'hi aproximés i hi van restar de guàrdia tota la nit.<ref>{{cita llibre |cognom=Jackson |nom=Gabriel
Assabentats del que està passant, els membres del ''comitè revolucionari'' es dirigeixen a la Porta del Sol. Quan arriben Miguel Maura crida a la porta del Ministeri i crida: "''Senyors, pas al Govern de la República''". Els guàrdies civils de l'entrada es quadren i presenten armes. A continuació el comitè revolucionari es constitueix en "[[Govern Provisional]]" de la República i designa Niceto Alcalá-Zamora com el seu president. Eren les vuit de la tarda del 14 d'abril. A aquesta mateixa hora el rei s'acomiadava dels [[noblesa|nobles]] i [[grans d'Espanya]] que havien acudit al [[Palau d'Oriente]] i abandonava Madrid amb cotxe en direcció a [[Cartagena]], on cap a les quatre de la matinada embarcava en el [[Creuer (vaixell de guerra) |creuer]] Príncep d'Astúries rumb a [[Marsella]]. Poques hores després la reina i la resta de la família real van abandonar Madrid amb tren en direcció a la frontera amb [[França]].<ref name=eduardo/>
Línia 82:
== La "festa popular revolucionària" ==
La República no havia arribat per efecte d'una conspiració d'elits polítiques recolzada per un pronunciament militar seguit d'una revolta popular (com en la "[[Revolució Gloriosa]]" de [[1868]]), ni com a conseqüència d'un buit de poder provocat per l'abdicació del rei (com al febrer de [[1873]] quan es va proclamar la [[Primera República Espanyola]]). A l'abril de 1931 el rei s'havia marxat empès per
{{cita|una festa popular revolucionària, iniciada a Eibar en les primeres hores del matí del dia 14 d'abril de 1931 i perceptible a Madrid -com a tantes altres ciutats- quan el jornaler dels extraradis, l'artesà i l'obrer dels barris baixos, les obreres del tèxtil o de les noves indústries químiques, l'estudiant, el professional i l'intel·lectual dels eixamples es donin cita a primeres hores de la tarda en la Porta del Sol per celebrar el resultat de les eleccions municipals del dia 12 i proclamar festivament la República. Va ser, en fi, aquesta mobilització la que va donar el seu primer caràcter al [[republicanisme]], un sentiment sense arrels profundes en la societat, tan ampli com a difús, emotiu, gens estructurat, sense partits, gairebé sense afiliats; un republicanisme que havia avançat, incontenible pels cafès, les sales de conferències, els carrers, en les consciències i en els cors, sense que al mateix temps progressés en organització i en definició programàtica.<ref>{{cita llibre |cognom=Juliá |nom=Santos
Així doncs, com ha recordat [[Julián Casanova]]:<ref>{{citar llibre |cognom=Casanova |nom=Julián
{{cita|La República no va ser la conquesta d'un moviment republicà amb arrels socials profundes, sinó el resultat d'una mobilització popular contra la Monarquia, que va recollir els fruits en el moment en què a la Monarquia li van fallar tots els seus suports socials i institucionals|}}
| |||