Vilanova dels Arcs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
La '''Vilanova dels Arcs''' fou un dels primers [[Raval (urbanisme)|ravals]] de la ciutat de [[Barcelona]] fora de la [[muralla romana de Barcelona|muralla romana]]. Tot i la migradesa de les fonts antigues aquest [[burg]] prendria el nom d'''Archos ''o'' Archos antiques'' degut a l'aprofitament de les estructures dels antics [[aqüeducte]]s d'[[Imperi Romà|època imperial]]. Sembla que aquest creixement urbanístic de la ciutat s'estendria, respecte les muralles romanes entre la [[Porta Bisbal]] (nord) i [[Santa Maria de les Arenes]] (sud-est) al voltant de l'antic [[aqüeducte de Barcelona]] de [[Collserola]] i el [[Rec Comtal]] amb el límit est al torrent del [[Merdançar]] o riera de Sant Joan, curs d'aigua que discorria aproximadament pel que avui és la [[Via Laietana]]. <ref name="Banks">{{citar ref| tipus = revista
| cognom1 =Banks
| nom1 = Philip
| títol =El creixement físic de Barcelona, segles X - XIII
| url =http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105495/171457
| publicació =Barcelona quaderns d'història | data =2003
| consulta = 28 de febrer de 2013
| pàgines =11- 33 | número =Núm. 8
Línia 13:
| tipus = llibre
| cognom1 = Bonnassie
| nom1 =Pierre
| enllaçautor1 = Pierre Bonnassie
| títol = Catalunya mil anys enrera (Segles X - XI) 1- economia i societat pre-feudal
Línia 22:
| isbn = 8429714782
}}</ref>
Tot i que posterior a aquest nucli portuari alt medieval, la ''villa nova'' dels Arcs sembla iniciar-se al voltant de la ciutat emmurallada a partir de les darreries del segle X,<ref>P. Banks (2003) cita nombrosos documents contemporanis que volen substituir aquells documents de propietat perduts en el saqueig de Barcelona d'[[Almansor]] del [[985]]</ref> juntament amb altres viles-noves al voltant de les esglésies del [[Santa Maria del Pi]] o [[Santa Maria de les Arenes|les Arenes]], [[Sant Pere de les Puelles]], [[Castell de Regomir]] durant els segles XI i XII. La primera cita documental de la Vilanova dels Arcs és del 1040.<ref name="Cucurulla">{{citar ref| tipus = publicació | cognom1 =Vilardell Fernandez | nom1 =Adriana | títol =Memòria de la Recerca Arqueològica preventiva del Carrer Cucurulla, 9 de Barcelona (Barcelonès)| url =http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8916/qmem4066_web.pdf?sequence=1 | consulta = 28 de febrer de 2013| col·lecció = Biblioteca del Patrimoni Cultural 4066 | editorial = Servei d'Arqueologia i Paleontologia, Direcció General del Patrimoni Cultural, [[Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació]] Generalitat de Catalunya }}</ref>
Aquest procés d'urbanització progressiva sembla que passà per fases d'ocupació graduals. Així a finals del segle X la majoria de terreny en la zona extramurs corresponia a [[hort]]s i [[camps de conreu]] amb poques o nul·les construccions, per bé que ja parcel·lat i amb propietaris. Val a dir que cap a l'any 1000 inclús dins dels murs les edificacions coexistien també amb horts i que la població estimada de la ciutat era d'uns mil cinc-cents habitants. Aquests "horts urbans" intramurs sembla que van desaparèixer vers el 1030. Així la parcel·lació en horts conduí a la progressiva construcció d'edificis i carrers al voltants de les muralles que s'intensifica en la zona dels Arcs, com en la resta de viles noves, durant el segle XII.<ref name="Banks">pàgs. 24-25</ref> En la zona dels Arcs predominen a finals del segle XII zones de cases. Així mateix durant el segle XII constatada la ineficàcia defensiva de la [[muralla romana de Barcelona]] es suprimeix l'espai lliure entre la muralla i l'exterior i s'hi edifica, en alguns casos aprofitant aquesta muralla per a recolzar-hi els edificis com el [[Palau Episcopal de Barcelona|Palau del Bisbe]]. Per les dades històriques i arqueològiques l'espai de l'actual Avinguda de la Catedral va restar sense construir fins al segle XI i era la seu d'un [[mercat]].<ref>Vegeu «L'avinguda de la catedral, 1992» pàg. 61</ref>Ja a mitjans segle XIII la construcció de la [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla medieval]] sembla cloure aquests ravals en un clos defensiu estable fins a la fi de l'[[edat moderna]], així mateix sembla predominar l'establiment de [[taller]]s en el burg dels Arcs. <ref name="Cucurulla"/>
Durant els segles XV, XVI i XVII hi ha documentades diverses intervencions urbanístiques menors en aquest sector de la ciutat i les activitats econòmiques continuen centrades en la [[menestralia]] i la incipient [[indústria]] <ref>{{citar ref
Línia 32:
== Referències ==
{{referències|2}}
<!-- Quarhis 8 - Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. L'ocupació altmedieval de la Vilanova dels Arcs Vells (Vanesa Triay) -->
 
{{coord|41|23|6.85|N|2|10|28.74|E|display=title}}