Religió de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
Les pràctiques cultuals dels grecs hel·lens s'estenien més enllà de la Grècia continental, a les illes i les costes de [[Jònia]] (l'[[Àsia Menor]]), a la [[Magna Grècia]] ([[Sicília ]] e Itàlia del sud), i a les [[colonització grega|colònies gregues]] disperses pel [[Mediterrània | Mediterrani occidental]], com [[Marsella]]. Exemples grecs moderats són el [[mitologia etrusca|culte i les creences etrusques]] i la [[religió romana]].
Hi ha una creença entre els erudits que la primera religió grega va provenir o va estar molt influïda pel [[xamanisme]] de les [[Estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia Central]] fins i tot la colònia grega d'[[Òlbia (Escítia)|Òlbia]] (a [[Regio d'Escítia|Escítia]]), a la riba nord de la [[Mar Negra]], i d'allà cap a Grècia.<ref>{{ref-llibre|nom=Eric Robertson|cognom= Dodds|nom2=E. R. |cognom2=Dodds |títol=Los griegos y lo irracional|lloc= Madrid|editorial= Alianza Editorial|any= 2000|isbn=978-84-206-6734-8|llengua=castellà}}</ref>
== Introducció ==
Línia 12:
Els grecs eren [[politeisme|politeistes]]: rendien culte a diverses divinitats. Honraven principalment els déus (''theoi'') i els herois. Cadascun d'ells podia ser invocat sota diversos aspectes d'acord amb el lloc, del culte i de la funció que complia. Aquests déus dotats de poders sobrenaturals, sota el mateix nom, podien presentar una multiplicitat d'aspectes. Els epítets cultuals (les epiclesis), assenyalaven la seva naturalesa i el seu àmbit d'intervenció. Existia, per exemple, [[Zeus]] ''Kéraunos'' ([[tró|tonant]]), Polieo (guardià de l'ordre polític, de la polis), Horkios (garant dels juraments i dels pactes), Ktesios (protector de la propietat), Herkeios (guardià del clos), Xenios (protector dels hostes i dels estrangers). Les altres figures del [[panteó (mitologia)|panteó grec]] seguien també aquest esquema.{{sfn|Bellinger|2000|}}
== Cosmogonia==
Per als grecs, els déus no eren a l'exterior del món, ells no havien creat l'univers ni als homes, però s'havien creat a ells mateixos. No havien existit sempre; no eren [[eternitat|eterns]], sense principi ni fi, sinó solament [[immortalitat|immortals]] (naixement sense mort). Aquesta immortalitat es traduïa en un estil de vida particular. S'alimentaven amb [[ambrosia]] –substància deliciosa, nou vegades més dolça que la mel–, de [[nèctar (mitologia)|nèctar]] i del fum dels [[sacrificis religiosos de l'antiga Grècia]]. Per les seves [[vena|venes]] no corria la sang, sinó un altre líquid: el ''ichor''. Estaven sotmesos al destí i intervenien constantment en els assumptes humans. Nascuts uns dels altres i molt nombrosos, els déus formaven una família, una [[societat]], fortament jerarquitzada.{{sfn|Bellinger|2000|}}
El nom de la majoria de les divinitats apareix a les taules de la [[civilització micènica]], després als textos d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]]. El seu lloc i la seva funció estaven ja parcialment establerts. Sembla que el panteó grec estava ja constituït al segle VIII aC. A la fi d'aquest segle, Hesíode, un poeta [[Beòcia|beoci]], a la seva ''[[Teogonia]]'', presenta una ordenació dels ritus i dels mites relatius al naixement del món diví. Redacta una història de la successió de les generacions divines que al terme dels múltiples conflictes per la sobirania desemboca en la col·locació dels déus de l'[[Olimp]] prop de la figura de Zeus.
== Referències ==
| |||