Alt alemany antic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
{{llengua
| nom
| nomnadiu
| pronúncia
| altresdenominacions =
| estats
| regió
| parlants
| parlantsnadius
| parlantsnonadius
| rank
| família
[[Llengües germàniques|Germànica]]<br />
Germànic occidental<br />
Germànic del Rin-Wesser<br />
'''Alt alemany antic'''
| nació
| fontcolor =
| |
| iso2 = goh
|
| sil =
| mapa
▲| mapa = [[Fitxer:OldHighGermanlanguagearea962.png|300px|Territori on es parlà l'alt alemany antic]]
}}
L''''alt alemany antic''' (''Althochdeutsch'') és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica. Contra el que de vegades es diu, no és pas la fase més primerenca de la [[alemany|llengua alemanya]], ja que no és un terme que designi una llengua estandarditzada, ni tan sols unificada, i els idiomes que el constitueixen, a més a més, presenten una fortíssima i ràpida evolució fonètico-fonològica entre l'inici de la transmissió escrita i el 1075, de manera que ni tan sols es pot parlar d'una única forma estable per a cadascun dels idiomes constitutius del diasistema alt-alemany antic. Davant aquest fet, i moguts per una necessitat pràctica, a l'Alemanya del segle XIX, hom va triar la llengua de la traducció al fràncic oriental del ''Diatèssaron'' de Tacià el Siríac per a convertir-la en la base referencial de les gramàtiques i els diccionaris. Els lemmes dels diccionaris d'alemany antic, de llavors ençà, estan escrits d'acord amb l'ortografia del ''Tacià''. Hom distingeix dos períodes per a aquest conjunt diasistemàtic: el període preliterari i el període literari. El període preliterari està constituït per un conjunt d'inscripcions rúniques, material onomàstic i glosses incloses dins textos llatins i abasta, sobretot, els segles VIè i VIIè dCr. El període literari s'inicia a la segona meitat del segle VIIIè i arriba, seguns uns, fins al [[1050]] i, segons d'altres, fins al [[1075]]. El primer llibre escrit en un idioma d'aquest conjunt diasistemàtic, és l'[[Abrogans]], un diccionari llatí-bavarès -o si es vol, un diccionari de sinònims llatí amb llurs equivalents bavaresos- redactat entre el 765 i el 770 a Fresing.
|