Antoni Estruch i Bros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 8:
Una de les primeres ocasions en què els sabadellencs van poder veure aquests tipus de quadres va ser el juliol de 1896, quan va tornar a la ciutat durant alguns mesos. Coincidint amb aquesta estada, va fer una exposició a l'[[Ateneu Sabadellenc]], on es mostraven les obres que havia fet a Roma i que havia enviat al seu mecenes, el senyor Ponsà. Totes les obres exhibides eren de caràcter religiós: ''San Domingo de Guzmán, Santa Teresa de Jesús, San Juan de Dios, San José de Calasanz, La fe, La esperanza, San Vicente de Paula asistiendo a Luis XIII''...
Posteriorment, el 1903 de nou va mostrar les seves obres, primer a l'[[Acadèmia Catòlica de Sabadell]] i després a la [[Sala Parés]] de Barcelona. Eren deu peces sobre la vida de [[Jesús]] de gran format, que havien de decorar la casa dels Ponsà, i els estudis preparatoris –una vuitantena– que el pintor havia fet després de prendre apunts del natural en llocs tan diversos com Roma, París o Palestina. El procés de realització d'aquestes obres va ser lent, ja que s'havia iniciat el 1895, quan va rebre l'encàrrec del senyor Ponsà.
Amb posterioritat a aquesta sèrie sobre la vida de Jesucrist, Estruch va començar a pintar quadres de temàtica històrica que li proporcionaren una certa fama. Tres bons exemples d'aquesta pintura són ''Una manifestació obrera'' (1904), ''Corpus de sang'' (1907) i ''L'onze de setembre'' (1907). Aquest darrer es va presentar en públic a la [[Sala Parés]] el 1909. A més d'aquestes obres de grans dimensions, Estruch va dedicar-se a pintar peces de petit format ambientades en els mateixos escenaris que havia utilitzat en la sèrie sobre Jesucrist o bé a conrear el paisatgisme. L'esgotament d'idees del pintor sembla evident si tenim en compte que també va confegir una col·lecció d'aiguaforts centrats en la biografia de Jesucrist.
| |||