Religió de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
La religió grega no existia com a tal. És necessari, per conèixer-la, recolzar-se fonts, que són principalment d'ordre [[literatura|literari]], [[epigrafia|epigràfic]] i [[arqueologia|arqueològic]]. Per molt riques i interessants que siguin, totes aquestes fonts no són realment pertinents més que considerades juntes.
=== Fonts literàries ===
Les fonts que permeten estudiar la religió grega són principalment de caràcter literari. El més notable és l'absència de textos sagrats. Cap d'aquestes fonts és de naturalesa divina, ni religiosa, ni enuncia un dogma ni descriu de manera normativa els ritus. Només es té un conjunt dispar de textos literaris, en els quals hi ha mesclats de forma dispersa elements de naturalesa religiosa com ara descripcions de [[ritus]], [[llegenda|llegendes]], [[mite]]s. A més a més, els autors grecs volien distingir-se pel seu coneixement]enciclopèdic dels mites en qüestió, arribant també a citar o inventar fets desconeguts d'altres fonts. No és, doncs, sempre possible, quan es troba la descripció d'una llegenda aïllada o d'un mite diferent d'una versió més cèlebre, decidir-se: pot tractar-se d'un cas particular de la llegenda, o del mite propi d'una regió precisa, o bé no és més que una invenció de l'autor que liva permetre distingir-se d'altres.
==== Homer ====
Constitueix el primer dels autors grecs -Se'l situa prop del segle VIII aC-. Les dues obres que la tradició l'atribueix –la seva existència mateixa està subjecta a cautela–, la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]'', són considerades, fins al final de l'antiguitat grega, com la primera font de saviesa i d'aprenentatge dels valors humans. A l'època clàssica encara, als segles IV i V aC, els grecs es reconeixien en aquests textos.
Són rics en descripcions de ritus –principalment d'oracions i sacrificis–, que es troben en elles com en les èpoques posteriors. Els testimonis aportats són relativament fiables. També, informen sobre les relacions entre els homes i els déus, els quals són vistos de manera molt humana: ells pateixen física i psicològicament, se n'alegren, poden ser ferits. Aquesta gran proximitat entre els déus i els homes és una concepció clàssica de la divinitat, que es troba freqüentment al llarg de l'antiguitat.
== Referències ==
| |||